22 de maig 2017

MÓN ISLÀMIC. "CAP A ON VA LA MITJA LLUNA?"





Jaume Flaquer 

És responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia, i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’ISCREB. Llicenciat en Filosofia per la UB, i en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctor en Estudis Islàmics per l’EPHE (Sorbona de París), amb una tesi sobre el místic sufí Ibn Arabî. A més a més, col·labora amb la Fundació Migra-Studium, on coordina el Grup de Diàleg amb l’Islam. 

Ha publicat amb Cristianisme i Justícia "Fonamentalisme" (quadern 77, maig 1997), "Vides Itinerants" (quadern 151, desembre 2007) i "Islam, la mitja lluna ..... creixent" (quadern 197, gener 2016).




En el Blog de Cristianisme i Justícia, Jaume Flaquer fa períodicament publicacions de gran interés per a totes aquelles persones que vulguin estar una mica al corrent sobre un món religiós que s'aborda desde l'antropologia, la sociologia, la interculturalitat, la política i fins i tot el cinema.





En el següent video, "La coneixença és la vacuna de la por a l'altre", es donen unes recomanacions fonamentades en l'educació i el respecte, ja en les mateixes escoles, on nens i nenes comparteixen espais comuns de convivència i on la llavor de la fraternitat i de la igualtat entre tots i totes és més fàcil de sembrar, sense donar a temps a la instauració del prejudicis i el rebuig a la diferència.



Amb el diàleg i l'enteniment es pot arribar a tot arreu. La història ens diu repetidament que l'enfrontament no porta enlloc; per tant cal buscar altres vies que permetin un concil.liació pacífica entre totes les diferents formes d'entendre la religió i la vida mateixa.

Cap a on va la Mitja Lluna?


El Pròxim Orient segueix en guerra després de més de cinc anys mentre l’Estat Islàmic i al-Qaeda van situant els seus peons a l’Extrem Orient (Pakistan i Afganistan) i a l’Africa Central. Les causes d’aquest panorama desolador no són solament econòmiques, ni solament geo-estratègiques ni solament religioses. En aquesta conferencia analitzarem cadascun dels factors que hi contribueixen empitjorar un conflicte del que tothom és responsable.

Sens dubte, una conferència molt interessant que ens permetrà entendre una mica millor un conflicte que no afecta només al món àrab sinó que ja ens afecta a tots.


23 d’abr. 2017

JOSE CORREDOR MATHEOS AMB LOURDES CIRLOT I CONXITA OLIVER. "Corredor de fondo"



José Corredor-Matheos és escriptor, crític d'art, enciclopedista, gran poeta, apassionat lector, home reflexiu i prudent, i una excel.lent persona segons coincideix a afirmar el seu nombrós ventall d'amics. 
Aquest cap de setmana tindrem el privilegi de coneixèr-lo en primera persona a l'Espai Guinovart com a motiu de la presentació a Agramunt del seu llibre de memòries: "Corredor de fondo". 




José Corredor Matheos, nascut en 1929, recull en les seves memòries els seus primers anys en Alcazar de San Juan, passant pels seus estudis, la seva immersió en la vida catalana, el seu desenvolupament professional, la seva relació amb el món de l'art, amb els grans artistes espanyols del segle XX, les seves reflexions sobre les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i les nombroses persones i personatges que ha conegut al llarg de la seva vida.


Pel seu llibre passen escriptors, poetes, intel.lectuals, catalans i espanyols, des de la postguerra fins a finals de segle. Passen els millors artistes, parla de la seva relació personal amb ells i també de la relació existent entre ells; apareixen, entre altres, Dalí, Picasso, Tàpies, Cuixart i també el nostre estimat Guinovart.
D'altra banda, al llarg de les seves pàgines s'observen profundes reflexions sobre el món, sobre el pas del temps, i també sobre el nostre present. Aquest llibre, sens dubte ens permetrà conèixer millor l'univers més personal d'un autor multipremiat i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Cal remarcar que entre altres guardons, ha rebut el Premi Boscán de Poesia de 1961, la Creu Sant Jordi de 1988, el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya de 1993, el Premio Nacional de Traducción i el Premio Nacional de Poesia de 2005 amb "El Don de la Ignorancia".

De El don de la ingnorancia (2004) 
¿Qué   músicas son éstas 
que hieren mis oídos 
como hojas de otoño? 
¿Quién es el que me dicta 
lo que escribo 
y me hace vivir 
con la clara conciencia 
de la muerte? 


***** 


Dejar tan sólo el hueso, 
hasta que brille 
como puñal o luz 
que ilumine la noche 
a mediodía. 
Cortar de mí el tronco, 
luego cortar las ramas. 
Del mar, cortar las manos: 
que no pueda apretar 
con fuerza la garganta. 
De la vida, cortar 
lo que más duele: 
los días y las noches. 
De la muerte, cortar 
el esfuerzo incansable 
con que incita 
a vivir para siempre. 



***** 


Sosegar el espíritu 
entre el pavor y el gozo 
de vivir. 
Y que el mismo sosiego 
sea el signo gozoso 
de que el pavor empieza. 



***** 


Luz a lo lejos. 
infinita nostalgia 
no sé de qué. 



***** 


Todo lo veo en actitud 
de espera. 
¿Por qué esa mansedumbre 
de las cosas 
la manera que tienen 
de parecer que esperan? 
Recógete en silencio 
Aunque todo se agite 
en torno a ti, 
igual que si esperaras. 



***** 


¿Dónde se oculta el sol? 
¿Quién está amenazando 
con su espada 
lo que aún tiene vida 
por morir? 
¿Qué nueva luz alumbra 
el horizonte? 
¿Qué nueva soledad 
nos ha cubierto 
con su manto de hierro? 
Nos queda por romper 
una única rosa 
de cristal. 
Una única rosa. 



***** 


Solo el verso se escribe. 
Leído o escuchado, 
este poema 
¿cobra el mismo sentido 
que el volar de una hoja 
o el pasar de una nube? 
Feliz este momento 
en que   las cosas 
despiertan algo en mí 
que no soy yo. 




Acompanyaran a José Corredor:

Lourdes Cirlot, teòrica i investigadora d'art contemporani.


Els interessos de Cirlot dins de la història de l'art estan centrats en gran part en l'art del segle XX i XXI. La seva recerca al voltant del segle XX està enfocada sobre tot en l'estudi de l'art català, de l'art espanyol, i especialment, dels moviments internacionals de la vanguarda com el dadaïsme, el surrealisme, l'art abstracte i el pop art.
A Partir de 1999, s'interessa pels nous medis i les tecnologies digitals des d'un enfoc interdisciplinar, dedicant la seva investigació a l'efecte d'aquests sobre la cultura i la societat contemporània. De fet, des de 1999 és investigadora principal del Grup "Art, Arquitectura i Societat Digital" de la mateixa universitat. Actualment és la Vicerrectora d'Arts, Cultura i Patrimoni de la UB. 
En el següent link podreu llegir una interessant entrevista publicada a El Periódico de Catalunya realitzada per Juan Fernández: "Internet potencia nuestra relación con lo simbólico"


Conxita Oliver Cabestany, crític d'art.


Coordinadora d'arts visuals del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i molt vinculada al centre Arts Santa Mònica, d'on va ser Directora interina des de juny de 2013 fins a finals de novembre de 2014, ha comissariat al llarg de la seva carrera vàries exposicions i ha publicat nombrosos articles exercint la crítica d'art a diferents publicacions i diaris: Batik, diari Avui, emisores radiofòniques com Catalunya Cultura i Ona Catalana i revista Bonart (de 2007 - fins a l'actualitat) 








Joan Gil Gregorio, gestor cultural.






Llicenciat en Història de l’Art per la UB
Historiador de l’art, crític, comissari independent, editor i gestor cultural.

Especialista en mercat de l’art, des de 2009 és el responsable de la secció de Subhastes i Mercat de l’Art en la revista Bonart.

5 de març 2017

LA GARBA A L'ATRAPACONTES


El darrer dissabte, 4 de març, Garba va col.laborar amb la Biblioteca Municipal d'Agramunt en l'Atrapacontes.
El conte narrat va ser "El Pinzell Màgic". Els nens van estar absolutament atents gaudint de l'espectacle dirigit pel Jaume i interpretat per la Magda, la Sara i la Lluïsa.
Tot el que sigui adreçat als nens és bonic. Veure les seves cares, els seus somriures i els seus ulls que no deixen passar res és també tot un espectacle.


Volem aprofitar per agrair la confiança que la Biblioteca Municipal d'Agramunt ha dipositat en Garba. Esperem que poguem fer més coses conjuntes properament.




25 de gen. 2017

UN AGRAMUNTÍ AL CAPDAVANT DE LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN SALUT


La innovació tecnològica al servei de la salut

Millorar la qualitat de vida de persones amb mobilitat reduïda és un repte de la societat actual. Aquesta afectació de la mobilitat pot venir donada per causes molt diverses. Per exemple, lesió medul·lar, accident cerebrovascular (ictus), paràlisi cerebral infantil, o esclerosi múltiple, entre d’altres. Aquestes patologies condueixen a una pèrdua significativa d’independència, i tenen associat un risc elevat de desenvolupar altres malalties secundàries que poden ser perilloses per a la salut. Tot això comporta uns costos elevats tant pera la persona i la seva família, com per al conjunt de la societat.

Actualment,els tractaments per a la rehabilitació d’aquests pacients es basen en observacions subjectives a partir de l’experiència dels professionals de la salut. En aquesta ponència es presenta com l’anàlisi i simulació per ordinador del moviment humà es pot utilitzar per al disseny de tractaments i dispositius robòtics de rehabilitació personalitzats.




En concret, es presenten tres projectes que desenvolupa actualment el Grup de Recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la UPC. El primer té per objectiu el disseny d’un exosquelet robòtic d’extremitat inferior per assistir la marxa de lesionats medul·lars que es desplacen en cadira de rodes. El segon analitza la marxa de nens i nenes que han patit un ictus i utilitzen un dispositiu de feedback auditiu per millorar la seva rehabilitació. Finalment, es presenta un projecte que consisteix en comparar el moviment capturat al laboratori de pacients operats amb dues tècniques quirúrgiques diferents d’artroplàstia total de maluc (pròtesi de maluc).



Enllaços:         http://biomec.upc.edu
                        http://www.creb.upc.edu



JOSEP M FONT LLAGUNES




Josep Maria Font Llagunes és professor del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, dirigeix el Grup de Recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC), que forma part del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC. Des de 2013, és també Sotsdirector Cap d’Estudis de Postgrau de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), on s’ocupa de les titulacions de màster i de la recerca de l’Escola. Actualment, és coordinador de la matèria Tecnologia Industrial per a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

En Josep Maria va rebre els títols d’Enginyeria Industrial i de Màster en Enginyeria Biomèdica per la UPC els anys 2002 i 2004, respectivament. L’any 2007 va obtenir el títol de Doctor (cum laude) en Enginyeria Mecànica per la Universitat de Girona. Després d’aquest període, va dur a terme una estada postdoctoral d’un any al Centre for Intelligent Machines de la Universitat McGill a Mont-real, Canadà. Posteriorment va tornar a Catalunya i, des d’aleshores, coordina el grup de recerca BIOMEC i fa docència a la UPC. Imparteix classes de Mecànica (Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials), Biomecànica, i Sistemes i Equips Biomèdics (Màster en Enginyeria Industrial i Màster en Enginyeria Biomèdica).

Des de 2009 en Josep Maria ha liderat diferents projectes de recerca competitius i contractes amb empreses en les àrees de la biomecànica del moviment humà,la robòtica i la neurorehabilitació. Ha publicat 30 articles en revistes científiques, més de 90 articles en congressos, 1 llibre i 4 capítols de llibre.També ha dirigit 3 tesis doctorals, i actualment n’està dirigint 5 més. L’any 2015 va ser l’organitzador de l’ECCOMAS ThematicConference on Multibody Dynamics, un congrés internacional que va tenir lloc a Barcelona.També ha participat activament en comitès organitzadors de diferents congressos internacionals en els àmbits de la biomecànica i la neurorehabilitació.


Actualment, és vicepresident del Capítol Nacional de la Societat Europea de Biomecànica (ESB) i és membre del “TechnicalCommittee for Multibody Dynamics” de la Federació Internacional per a la Promoció de la Ciència de Màquines i Mecanismes (IFToMM). En Josep Maria també ha actuat com a avaluador de projectes de recerca d’àmbit nacional (Espanya i Bèlgica) i de projectes europeus. En la seva recerca col·labora amb la Universitat McGill (Canadà), la Universitat de Florida (Estats Units) i la Universitat Tècnica de Darmstadt (Alemanya).



28 de nov. 2016

QUIN VI AMB AQUEST ÀNEC? amb el Sommelier FERRAN CENTELLES

FERRAN CENTELLES a l'ESPAI GUINOVART: QUIN VI AMB AQUEST ÀNEC?




De recoquinaria és un llibre de cuina de l'antiga Roma escrita per Marco Gavio Apicio en el segle I dC. El text que ens ha arribat no és l'original sinó una còpia del segle V, segurament una mica diferent. És un llibre on les receptes estan descrites amb gran detall i on els plats criden l'atenció per la complexitat de les seves receptes. Segurament a molts de vostès els hi sonarà la famosa salsa garum elaborada amb els sucs que desprenien els peixos del mar ens salaó premsats amb altres productes com el vinagre, l'oli o el vi. El capítol que parla de les aus inclou la recepta de «L'ànec Apicius» i quest és l'ànec pel que, segurament, en Ferran Centelles busca el vi més adient en el seu assaig. «Quin vi amb aquest ànec?»





Ferran Centelles és un dels més grans comunicadors de vi del nostre país. Amb 18 anys va entrar a treballar en pràctiques a El Bulli, gran referent gastronòmic mundial, i ha formar part de la seva plantilla des de 1999 fins 2011. Després de la transformació del restaurant en Fundació, en Ferran continua vinculat a El Bulli i ha començat noves col.laboracions amb www.jancisrobinson.com, OutlookWine (The Barcelona Wine School) i ha cofundat el club de vins www.wineissocial.com.

El 2006 es va proclamar el millor sommelier d’Espanya (Ruinart), el 2011 va ser Premi Nacional de Gastronomia i el 2013 va rebre el premi al millor professional per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia.

I ara, ha escrit un llibre sobre la perfecta relació entre el vi i el menjar.



El seu llibre és molt més que un agradable recorregut al voltant de les múltiples vessants relacionades amb l'harmonia entre vi i menjar; és un text que parla de les terrasses davant del mar, de la cultura, de descobriments, de l'amistat i, també, de la passió per experimentar i assaborir la vida. 
Ferran Adrià, que escriu el pròleg del llibre, explica que «aquest llibre suposa el principi de la consagració de Ferran Centelles com a una de les figures més interessants del món del vi en tot el món»

Aquesta obsessió per buscar la perfecta relació és el principal repte dels sommeliers en els restaurants d'alta cuina. I és que la cuina, és molt més que menjar, la cuina és cultura i la cuina pot ser un art. I el món del vi forma part de tota aquesta complexitat. Un bon menjar pot potenciar un bon vi, de la mateixa manera que un bon vi pot potenciar un bon menjar; i quan ambdós elements encaixen, com si es tractés d'aquella pinzellada subtil en una pintura que la converteix en una obra mestra, el plaer es multiplica. Aquesta és una tasca molt difícil, que només els millors poden dur a terme. I en Ferran Centelles és, sens dubte, un d'ells.




Entrevista a Ferran Centelles publicada a Youtube i realitzada per:


SaveSave

4 de juny 2016

EL TEATRE DE LA POLÍTICA, amb ANTONI PUIGVERD i TONI AIRA


El proper dia 11 de juny GARBA celebra els seus cinc anys d'existència amb els Srs. Antoni Puigverd i Toni Aira. Ens parlaran del TEATRE DE LA POLÍTICA.

En Toni Aira explica la idea del títol: “El dramaturg Arthur Miller va escriure no fa gaire temps un llibre basat en una conferència seva, de nom La política o l’art d’actuar. Passats pocs anys d’aquell text, molts segles després que Quint Tuli Ciceró aconsellés el seu germà Marc sobre la importància d’acompanyar el fons amb una bona forma, quin pes ha adquirit això segon? La part de teatre, d’interpretació, que hi ha en la política ha passat a protagonitzar massa part d’aquest tot? És així? És inevitable? El context ho explica? Ho justica?”.

ANTONI PUIGVERD (la Bisbal d'Empordà, 1954)




Llicenciat en Filologia Hispànica. Catedràtic d’Institut en excedència, s’ha professionalitzat com periodista d’opinió. Ha col·laborat en nombrosos mitjans.
Actualment és columnista de “La Vanguardia”. I analista de TV3, Catalunya Ràdio, i La Xarxa.
És premi “Gaziel” de periodisme de la Generalitat de Catalunya.
Ha guanyat diversos premis de poesia, entre els quals el Miquel de Palol (1989), el Carles Riba (1991), el Premi de la Crítica (1992) i el del Jocs Florals de Barcelona (1997). 

Deixant de banda articles de divulgació, assaigs i pròlegs i estudis de temàtica literària, i artística, ha publicat els següents llibres:

- Prosa literària:
  • Ombres i dies. Edicions de la Diputació de Girona Girona, 1989
  • l’Empordà, llibre de meravelles. Amb fotografies de Xavier Miserachs. Eds. 62, Barcelona 1996
  • Girona. Amb fotografies de Jordi Puig. Eds. Triangle Postals. Barcelona 2009
- Narrativa:
  • La pràctica dels vius. Eds. Quaderns Crema. Barcelona 1990
  • Paper de vidre. Eds. Quaderns Crema. Barcelona, 1993
  • La gàbia d’or. Ed. Empúries. Barcelona 1999
- Poesia:
  • Vista cansada. Ed. Columna. Barcelona, 1990
  • Curset de natació. Eds. Proa. Barcelona, 1992
  • La Migranya del faune. Eds. 62. Barcelona, 1995
  • Hivernacle. Eds. de la Magrana. Barcelona, 1997
- Assaig:
  • Antologia de Salvador Espriu. Pròleg i textos. Edicions ER. Sant Cugat.1982
  • Història i antologia de la literatura catalana. Ed. Santillana. 1989 [en col·laboració amb altres autors]
  • La rectificació: cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya . Ed. Destino. Barcelona 2006 [En col·laboració amb altres autors]
  • Creients i no creients. Pròleg de Mons. Joan Enric Vives. Ed. Pagès. Lleida 2012 [en col.laboració amb altres autors]. Versió castellana: Creyentes y no creyentes. Ed. Milenio. 
  • Ensenyament, addicció al desastre, dins El Pensament crític. Reflexions sobre l’escola. Ed. Arcadia.Barcelona 2012

TONI AIRA (Poblenou, Barcelona, 1977)


Periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.  
És co-director i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l’idEC-UPF. 
Imparteix docència a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i a la de Comunicació de la UPF. 
És director i presentador del programa "Els Spin Doctors", a Catràdio.cat, sobre comunicació política (compol).




Col·labora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, TV3, TVE-Catalunya, RAC1, El Singular Digital (que va dirigir), El diari Avui, i El Periódico de Catalunya, com a columnista i analista, des del 2011 amb la secció "La Cortina de Fum".
- Ha escrit, entre d’altres llibres dedicats a l’àmbit de la comunicació política: 
  • "Els spin doctors: com mouen els fils els assessors dels líders polítics" (Columna, 2009). 
  • "L’últim d’ells, Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política" (Trípodos, 2011). 
  • El seu últim llibre: "El último partido. La política cansada ante su gran final" (Editorial UOC, 2015).




En aquest acte celebrarem els cinc anys de GARBA:

MOLTES GRÀCIES a tots els que ho feu possible!




27 de març 2016

ADN I DNI, LA TRANSCENDÈNCIA DE LA GENÈTICA EN ELS HUMANS

El proper día 1 d'abril, a l'Espai Guinovart, amb la Dra. Roser González Duarte:





Gràcies a l'esforç conjunt de molts equips de recerca, l'any 2003 es va identificar la seqüència complerta del genoma humà. D'aquesta descoberta se'n deriven avenços tècnics i conceptuals d'una gran transcendència en molts camps de la medicina i la biologia.

D’ençà aleshores, gràcies a les grans millores metodològiques i la reducció dels costos, s'han seqüenciat molts genomes. L'estudi de molts genomes humans ha desvetllat que si bé tots compartim regions d’informació "importants”, també hi ha moltes diferències individuals que permeten caracteritzar i distingir un genoma de forma inequívoca del de la resta d'individus que ens envolten. Les claus d’aquesta identificació són unes seqüències específiques que anomenem marcadors moleculars que formen “el codi de barres” o el “DNI” del nostre genoma.

L’estudi d’aquests marcadors ha permès autentificar i assignar a mòmies “anònimes” del museu de El Cairo la seva posició correcta en l’arbre genealògic dels Faraons. En medicina forense, l’anàlisi d'aquests marcadors ha estat cabdal per identificar restes humanes i descartar o incloure com a sospitosos als autors d'un crim. En genètica humana, aquestes etiquetes moleculars han estat crucials per identificar molts gens que causen patologies, i ens han obert noves perspectives d’estudi pel diagnòstic i la teràpia de malalties hereditàries.


DRA. ROSER GONZALEZ DUARTE





Roser Gonzàlez Duarte és Catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB) d'ençà 1998. 
Dirigeix un grup de recerca que estudia genètica molecular humana, principalment les malalties genétiques de la visió. 
Els objectius de la seva recerca són el diagnòstic genètic, la identificació de nous gens que causen patologies hereditàries de la retina i l'estudi de les alteracions cel.lulars produïdes per defectes (mutacions) en aquests gens.

Roser Gonzàlez Duarte ha estat Directora del Departament de Genética (1986-1994 i 1999-2002);
Coordinadora del Máster Universitat-Empresa en Biotecnología (1995-2005); 
Presidenta Electa de la Sociedad Española de Genética (1994-1998); 
Cofundadora i membre directiu de la Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (2001-04);
i membre fundador de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (2000). 




Al llarg de la seva activitat profesional s’ha dedicat intensament a la docència de la Genètica i la Genètica Molecular en el si de la Facultat de Biologia de la UB, i en el seu grup de recerca s'han format un nombre elevat d'alumnes que mitjançant la realització de tesis doctorals i diferents treballs de recerca han esdevingut especialistes en Genètica Molecular.