On situem algú com Manuel Milián Mestre? Es pot haver estat del PP i ser catalanista? Es pot haver estat membre prominent de la política espanyola i esdevenir-ne ara un crític aferrissat?
MANUEL MILIÁN MESTRE (Forcall, 1943)
Llicenciat en geografia i història per la UAB, és un reconegut i conegut periodista, tertulià, escriptor i polític.
Va ser el braç dret de Manuel Fraga, una de les peces claus de la Transició i fundador (amb la creació del Club Ágora l'any 1974) del Partit Popular.
Vinculat a Foment del Treball, primer com a director d'estratègia i comunicacions i després com a vocal, Milián va ser membre actiu del PP fins que les desavinences amb José Mª Aznar pel seu anticatalanisme el va portar a abandonar la formació l'any 2000.
Ha estat editor del Diario de Barcelona, soci fundador del Grupo Prisa, col.laborador en nombrosos mitjans de comunicació i autor de diferents publicacions, entre les que caldria destacar un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, juntament amb el seu amic i compositor Carles Santos, Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975), un interessant recull d'articles Nihil obstat (2007), l'autobiografia Els ponts trencats (2017), i el seu darrer llibre, Les paradoxes de l'amistat (2023).
Preferint auto definir-se com a humanista i politòleg, ha estat també professor d'Ètica i d'Ètica Econòmica a la Universitat Francesc de Vitoria a Madrid i professor visitant a la Universitat d'Anáhuac a Mèxic.
En el seu llibre, Els ponts trencats, Milián reflecteix la seva frustració respecte la política espanyola en el moment polític actual quan les oportunitat d'entesa entre Catalunya i Espanya semblen estar abocades al fracàs.
Milián considera que "els rius són per a mi urgències de ponts, més que límits i fronteres" i parla d'un primer pont, aixecat entre 1974 i 1977, durant les fases inicials de la Transició. El segon, amb l'Operació Tarradelles, enfonsat després de la dimissió d'Adolfo Suárez i el 23-F en 1981. El tercer es va mantenir en peu quatre anys, arrel del pacte del Majèstic en 1996 entre José Mª Aznar i Jordi Pujol, però va acabar dinamitat pel president espanyol després d'aconseguir la majoria absoluta; Aznar va ser el gran responsable de la desentesa entre Catalunya i Espanya que va culminar amb el divorci consumat al Parlament de Catalunya l'any 2017 i la declaració fallida d'independència pel president Carles Puigdemont. En aquest sentit, Milián defineix Rajoy, president del Govern espanyol al 2017, com a "gandul, covard i sense vocació real per la política", i el considera responsable d'haver situat Espanya en un greu dilema i Catalunya en una dolorosa aventura.
Oblidar que Catalunya, tard o d'hora, plantejaria la qüestió de la seva identitat, ha estat una insuficiència analítica. És possible la creació d'un quart pont que resolgui aquest error descomunal? Hi ha algun ànim de pont entre ambdues ribes del riu, o bé més aviat ens trobem en tot un desplegament de confrontació? Seria l'èxit de Puigdemont una tempesta política espanyola sense precedents?
Tenint present la cautela dels experimentats i dels qui tenen la vivència de la història, potser valdria la pena tenir present que per tenir futur cal mirar al passat per saber posar seny i evitar repetir errors garrafals succeïts en temps pretèrits no gaire llunyans.
Per saber-ne més:
Sobre el seu llibre Els ponts trencats
Sobre el seu darrer llibre Les paradoxes de l'amistat
