27 de juny 2017

EL MODEL ECONÒMIC I SOCIAL DE LLEIDA amb Àngel Ros


El proper dia 30 de juny ens acompanyarà a l'Espai Guinovart el Sr. Àngel Ros, actual alcalde de Lleida per parlar-nos de la seva visió sobre el model social i econòmic de lleida.




Cal remarcar l'interés del Sr Àngel Ros en pràcticament tots els aspectes importants pel que fa al benestar de la gent de la ciutat de LLeida. Llegint els seus articles es fa palesa la seva preocupació pels joves donant especial importància a l'educació com a pilar fonamental de la nostra societat i incentivant la participació d'aquest col.lectiu mitjançant un Pla dels Joves i per als Joves. També és important el seu compromís social amb projectes com Persones que cuiden Persones i l'increment de recursos destinats a la protecció i promocio social dels seus habitants que, segons les darreres dades del Ministeri d'Hisenda i d'Administracions Públiques, ha portat a la Paeria a ser la primera de les 23 ciutats catalanes amb una població superior a 50.000 habitants que més diners ha invertit per persona i any. Tampoc deixa de banda els aspectes culturals i de patrimoni lligats a la ciutat ni el seu compromís en situar-la en el panorama de ciutats intel.ligents del futur, tot això sense oblidar els projectes de desenvolupament econòmic i territorial que el porten a lluitar per a incloure la ciutat dins de projectes tan importants com el Corredor del Meditarri.

Podeu llegir articles, discursos i obtenir més informació a la web:

http://alcalde.paeria.es/es/biografia.aspx





De tot això i més, ens parlarà aquest proper divendres, com sempre, a l'Espai Guinovart.


22 de maig 2017

MÓN ISLÀMIC. "CAP A ON VA LA MITJA LLUNA?"





Jaume Flaquer 

És responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia, i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’ISCREB. Llicenciat en Filosofia per la UB, i en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctor en Estudis Islàmics per l’EPHE (Sorbona de París), amb una tesi sobre el místic sufí Ibn Arabî. A més a més, col·labora amb la Fundació Migra-Studium, on coordina el Grup de Diàleg amb l’Islam. 

Ha publicat amb Cristianisme i Justícia "Fonamentalisme" (quadern 77, maig 1997), "Vides Itinerants" (quadern 151, desembre 2007) i "Islam, la mitja lluna ..... creixent" (quadern 197, gener 2016).




En el Blog de Cristianisme i Justícia, Jaume Flaquer fa períodicament publicacions de gran interés per a totes aquelles persones que vulguin estar una mica al corrent sobre un món religiós que s'aborda desde l'antropologia, la sociologia, la interculturalitat, la política i fins i tot el cinema.





En el següent video, "La coneixença és la vacuna de la por a l'altre", es donen unes recomanacions fonamentades en l'educació i el respecte, ja en les mateixes escoles, on nens i nenes comparteixen espais comuns de convivència i on la llavor de la fraternitat i de la igualtat entre tots i totes és més fàcil de sembrar, sense donar a temps a la instauració del prejudicis i el rebuig a la diferència.



Amb el diàleg i l'enteniment es pot arribar a tot arreu. La història ens diu repetidament que l'enfrontament no porta enlloc; per tant cal buscar altres vies que permetin un concil.liació pacífica entre totes les diferents formes d'entendre la religió i la vida mateixa.

Cap a on va la Mitja Lluna?


El Pròxim Orient segueix en guerra després de més de cinc anys mentre l’Estat Islàmic i al-Qaeda van situant els seus peons a l’Extrem Orient (Pakistan i Afganistan) i a l’Africa Central. Les causes d’aquest panorama desolador no són solament econòmiques, ni solament geo-estratègiques ni solament religioses. En aquesta conferencia analitzarem cadascun dels factors que hi contribueixen empitjorar un conflicte del que tothom és responsable.

Sens dubte, una conferència molt interessant que ens permetrà entendre una mica millor un conflicte que no afecta només al món àrab sinó que ja ens afecta a tots.


23 d’abr. 2017

JOSE CORREDOR MATHEOS AMB LOURDES CIRLOT I CONXITA OLIVER. "Corredor de fondo"



José Corredor-Matheos és escriptor, crític d'art, enciclopedista, gran poeta, apassionat lector, home reflexiu i prudent, i una excel.lent persona segons coincideix a afirmar el seu nombrós ventall d'amics. 
Aquest cap de setmana tindrem el privilegi de coneixèr-lo en primera persona a l'Espai Guinovart com a motiu de la presentació a Agramunt del seu llibre de memòries: "Corredor de fondo". 




José Corredor Matheos, nascut en 1929, recull en les seves memòries els seus primers anys en Alcazar de San Juan, passant pels seus estudis, la seva immersió en la vida catalana, el seu desenvolupament professional, la seva relació amb el món de l'art, amb els grans artistes espanyols del segle XX, les seves reflexions sobre les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i les nombroses persones i personatges que ha conegut al llarg de la seva vida.


Pel seu llibre passen escriptors, poetes, intel.lectuals, catalans i espanyols, des de la postguerra fins a finals de segle. Passen els millors artistes, parla de la seva relació personal amb ells i també de la relació existent entre ells; apareixen, entre altres, Dalí, Picasso, Tàpies, Cuixart i també el nostre estimat Guinovart.
D'altra banda, al llarg de les seves pàgines s'observen profundes reflexions sobre el món, sobre el pas del temps, i també sobre el nostre present. Aquest llibre, sens dubte ens permetrà conèixer millor l'univers més personal d'un autor multipremiat i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Cal remarcar que entre altres guardons, ha rebut el Premi Boscán de Poesia de 1961, la Creu Sant Jordi de 1988, el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya de 1993, el Premio Nacional de Traducción i el Premio Nacional de Poesia de 2005 amb "El Don de la Ignorancia".

De El don de la ingnorancia (2004) 
¿Qué   músicas son éstas 
que hieren mis oídos 
como hojas de otoño? 
¿Quién es el que me dicta 
lo que escribo 
y me hace vivir 
con la clara conciencia 
de la muerte? 


***** 


Dejar tan sólo el hueso, 
hasta que brille 
como puñal o luz 
que ilumine la noche 
a mediodía. 
Cortar de mí el tronco, 
luego cortar las ramas. 
Del mar, cortar las manos: 
que no pueda apretar 
con fuerza la garganta. 
De la vida, cortar 
lo que más duele: 
los días y las noches. 
De la muerte, cortar 
el esfuerzo incansable 
con que incita 
a vivir para siempre. 



***** 


Sosegar el espíritu 
entre el pavor y el gozo 
de vivir. 
Y que el mismo sosiego 
sea el signo gozoso 
de que el pavor empieza. 



***** 


Luz a lo lejos. 
infinita nostalgia 
no sé de qué. 



***** 


Todo lo veo en actitud 
de espera. 
¿Por qué esa mansedumbre 
de las cosas 
la manera que tienen 
de parecer que esperan? 
Recógete en silencio 
Aunque todo se agite 
en torno a ti, 
igual que si esperaras. 



***** 


¿Dónde se oculta el sol? 
¿Quién está amenazando 
con su espada 
lo que aún tiene vida 
por morir? 
¿Qué nueva luz alumbra 
el horizonte? 
¿Qué nueva soledad 
nos ha cubierto 
con su manto de hierro? 
Nos queda por romper 
una única rosa 
de cristal. 
Una única rosa. 



***** 


Solo el verso se escribe. 
Leído o escuchado, 
este poema 
¿cobra el mismo sentido 
que el volar de una hoja 
o el pasar de una nube? 
Feliz este momento 
en que   las cosas 
despiertan algo en mí 
que no soy yo. 




Acompanyaran a José Corredor:

Lourdes Cirlot, teòrica i investigadora d'art contemporani.


Els interessos de Cirlot dins de la història de l'art estan centrats en gran part en l'art del segle XX i XXI. La seva recerca al voltant del segle XX està enfocada sobre tot en l'estudi de l'art català, de l'art espanyol, i especialment, dels moviments internacionals de la vanguarda com el dadaïsme, el surrealisme, l'art abstracte i el pop art.
A Partir de 1999, s'interessa pels nous medis i les tecnologies digitals des d'un enfoc interdisciplinar, dedicant la seva investigació a l'efecte d'aquests sobre la cultura i la societat contemporània. De fet, des de 1999 és investigadora principal del Grup "Art, Arquitectura i Societat Digital" de la mateixa universitat. Actualment és la Vicerrectora d'Arts, Cultura i Patrimoni de la UB. 
En el següent link podreu llegir una interessant entrevista publicada a El Periódico de Catalunya realitzada per Juan Fernández: "Internet potencia nuestra relación con lo simbólico"


Conxita Oliver Cabestany, crític d'art.


Coordinadora d'arts visuals del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i molt vinculada al centre Arts Santa Mònica, d'on va ser Directora interina des de juny de 2013 fins a finals de novembre de 2014, ha comissariat al llarg de la seva carrera vàries exposicions i ha publicat nombrosos articles exercint la crítica d'art a diferents publicacions i diaris: Batik, diari Avui, emisores radiofòniques com Catalunya Cultura i Ona Catalana i revista Bonart (de 2007 - fins a l'actualitat) 








Joan Gil Gregorio, gestor cultural.






Llicenciat en Història de l’Art per la UB
Historiador de l’art, crític, comissari independent, editor i gestor cultural.

Especialista en mercat de l’art, des de 2009 és el responsable de la secció de Subhastes i Mercat de l’Art en la revista Bonart.

5 de març 2017

LA GARBA A L'ATRAPACONTES


El darrer dissabte, 4 de març, Garba va col.laborar amb la Biblioteca Municipal d'Agramunt en l'Atrapacontes.
El conte narrat va ser "El Pinzell Màgic". Els nens van estar absolutament atents gaudint de l'espectacle dirigit pel Jaume i interpretat per la Magda, la Sara i la Lluïsa.
Tot el que sigui adreçat als nens és bonic. Veure les seves cares, els seus somriures i els seus ulls que no deixen passar res és també tot un espectacle.


Volem aprofitar per agrair la confiança que la Biblioteca Municipal d'Agramunt ha dipositat en Garba. Esperem que poguem fer més coses conjuntes properament.




25 de gen. 2017

UN AGRAMUNTÍ AL CAPDAVANT DE LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EN SALUT


La innovació tecnològica al servei de la salut

Millorar la qualitat de vida de persones amb mobilitat reduïda és un repte de la societat actual. Aquesta afectació de la mobilitat pot venir donada per causes molt diverses. Per exemple, lesió medul·lar, accident cerebrovascular (ictus), paràlisi cerebral infantil, o esclerosi múltiple, entre d’altres. Aquestes patologies condueixen a una pèrdua significativa d’independència, i tenen associat un risc elevat de desenvolupar altres malalties secundàries que poden ser perilloses per a la salut. Tot això comporta uns costos elevats tant pera la persona i la seva família, com per al conjunt de la societat.

Actualment,els tractaments per a la rehabilitació d’aquests pacients es basen en observacions subjectives a partir de l’experiència dels professionals de la salut. En aquesta ponència es presenta com l’anàlisi i simulació per ordinador del moviment humà es pot utilitzar per al disseny de tractaments i dispositius robòtics de rehabilitació personalitzats.




En concret, es presenten tres projectes que desenvolupa actualment el Grup de Recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la UPC. El primer té per objectiu el disseny d’un exosquelet robòtic d’extremitat inferior per assistir la marxa de lesionats medul·lars que es desplacen en cadira de rodes. El segon analitza la marxa de nens i nenes que han patit un ictus i utilitzen un dispositiu de feedback auditiu per millorar la seva rehabilitació. Finalment, es presenta un projecte que consisteix en comparar el moviment capturat al laboratori de pacients operats amb dues tècniques quirúrgiques diferents d’artroplàstia total de maluc (pròtesi de maluc).



Enllaços:         http://biomec.upc.edu
                        http://www.creb.upc.edu



JOSEP M FONT LLAGUNES




Josep Maria Font Llagunes és professor del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, dirigeix el Grup de Recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC), que forma part del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC. Des de 2013, és també Sotsdirector Cap d’Estudis de Postgrau de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), on s’ocupa de les titulacions de màster i de la recerca de l’Escola. Actualment, és coordinador de la matèria Tecnologia Industrial per a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

En Josep Maria va rebre els títols d’Enginyeria Industrial i de Màster en Enginyeria Biomèdica per la UPC els anys 2002 i 2004, respectivament. L’any 2007 va obtenir el títol de Doctor (cum laude) en Enginyeria Mecànica per la Universitat de Girona. Després d’aquest període, va dur a terme una estada postdoctoral d’un any al Centre for Intelligent Machines de la Universitat McGill a Mont-real, Canadà. Posteriorment va tornar a Catalunya i, des d’aleshores, coordina el grup de recerca BIOMEC i fa docència a la UPC. Imparteix classes de Mecànica (Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials), Biomecànica, i Sistemes i Equips Biomèdics (Màster en Enginyeria Industrial i Màster en Enginyeria Biomèdica).

Des de 2009 en Josep Maria ha liderat diferents projectes de recerca competitius i contractes amb empreses en les àrees de la biomecànica del moviment humà,la robòtica i la neurorehabilitació. Ha publicat 30 articles en revistes científiques, més de 90 articles en congressos, 1 llibre i 4 capítols de llibre.També ha dirigit 3 tesis doctorals, i actualment n’està dirigint 5 més. L’any 2015 va ser l’organitzador de l’ECCOMAS ThematicConference on Multibody Dynamics, un congrés internacional que va tenir lloc a Barcelona.També ha participat activament en comitès organitzadors de diferents congressos internacionals en els àmbits de la biomecànica i la neurorehabilitació.


Actualment, és vicepresident del Capítol Nacional de la Societat Europea de Biomecànica (ESB) i és membre del “TechnicalCommittee for Multibody Dynamics” de la Federació Internacional per a la Promoció de la Ciència de Màquines i Mecanismes (IFToMM). En Josep Maria també ha actuat com a avaluador de projectes de recerca d’àmbit nacional (Espanya i Bèlgica) i de projectes europeus. En la seva recerca col·labora amb la Universitat McGill (Canadà), la Universitat de Florida (Estats Units) i la Universitat Tècnica de Darmstadt (Alemanya).