ELS BORBONS AL SEGLE XIX. PER POSAR-NOS EN CONTEXT
La història tendeix a repetir-se. Al menys això podria afirmar-se si tenim en compte les informacions que darrerament han sorgit al voltant dels negocis del Rei emèrit.
Carlos IV va ser el primer dels cinc Borbons que regnaria abans de la proclamació de la República. A tots ells els uniria, més enllà de la sang, al menys una experiència d'exili. Carlos va ser l'encarregat de donar el tret de sortida a l'endogàmia borbònica casant-se amb la seva cosina Mª Luisa de Parma.
El seu successor, el seu fill Fernando VII es va caracteritzar pel ferri absolutisme, la sagnant repressió dels liberals i el restabliment de la Inquisició. Un dels més infames governants que ha tingut Espanya. A més, va necessitar de quatre esposes per engendrar descendència. De la relació amb la seva neboda Mª Cristina de Borbón va nèixer la futura reina Isabel II.
Maria Cristina de Borbón és sospitosa de ser la responsable de la més gran trama corrupta de l'Espanya del segle XIX; els seus negocis eren tan tèrbols que va haver d'exiliar-se no una, sinó tres cops.
Isabel II va patir la creu d'estar casada amb Paco Natillas, de nom real Francisco de Asís, home afeminat i més aviat curt de gambals. Front aquest desastre, la reina es va veure abocada a buscar algú altre fora del llit conjugal, tenint multitud d'amants i passant a tenir fama de nimfòmana.
Un símptoma d'aquesta situació va quedar reflectida en la sèrie d'aqüareles satíriques signades pel pseudònim SEM, normalment atribuïdes als germans Bécquer, titulades Els borbons en pilota. Els dibuixos, que arriben al nivell pornogràfic, van ser publicats en les revistes d'aquell moment, entre 1865 i 1972, i retraten de forma satírica a la reina Isabel II i a la seva Cort practicant sexe.
Fill d'un dels amants de la reina, es diu que del militar Enrique Puigmoltó, va nèixer Alfonso XII. Curtit en l'exili, destí final d'Isabel II, va liderar la Restauració borbònica en 1874. Amb 18 anys va ser rei i es va perdre, seguint els passos del seu avi Fernando, en les tabernes envoltat de dones. Elena Sanz, una de les millors veus de la història de l'òpera, es troba en la llista de les seves amants. El fill de la segona dona del rei, Mª Cristina de Habsburgo-Lorena, Alfonso XIII va ser el següent a ocupar el tron.
Alfons XIII tampoc es va quedar curt en el tema del sexe i, de fet, un dels seus "èxits" va ser disposar del títol de promotor de pel.lícules porno.
MÀRIUS TORRENTS VICENS
No soc de fer aquest tipus d'escrit on es posa qui ets, on has estudiat i el que ha publicat o fet.
No és que no pugui posar coses en cadascun dels apartats, no. El que passa és que per explicar-me m'agrada molt més parlar de qui he conegut, de llocs on he estat, d'experiències viscudes i de moments inblidables que en conjunt i per separat m'han format i m'han fet -com la lletra de Viatge a Itaca- "aprendre dels que saben".
El primer lloc que he conegut és Agramunt, perquè hi he nascut (1960) i perquè hi he viscut gairebé sempre. Això sí, durant molts anys i per desgràcia meva, com un "foraster". Això em va quedar molt clar quan no fa pas tant de temps vaig haver d'explicar-li a un agramuntí, que m'havia tingut d'alumne, que jo era la parella de la Montse, del "dentista".
De jovenet ja despatxava tabac i repartia pollastres a l'ast al mateix temps que jugava pels carrers i anava a aprendre dibuix i francès amb l'Encarnita Caro i el seu pare Rossend.
Els primers passos de pintura els vaig fer amb el Jordi Oliva, però en fer-me adolescent vaig deixar ràpidament els pinzells per altres arts pròpies de l'edat. Els anys de l'Institut d'Agramunt que acabàvem d'estrenar van ser de molt bon record en un país que abandonava una llarga dictadura i s'obria a un nou règim de grans esperances i moltes frustacions.
Finalment vaig caure a les mans de la Història a l'Estudi General de Lleida -que llavors era una sucursal de la Universitat de Barcelona-. Quina sort poder compartir temps fora les aules -entre cafè, "carajillo" o cervesa- amb professors que per poder parlar amb ells a Barcelona havies de demanar hora amb dies d'antelació!
Acabada la carrera i els postgraus, m'he passat molts anys centrat en la docència, en la millora pedagògica personal i en la innovació educativa que m'han tret molt temps de socialitzar en una vila que és de les que més possibilitats tenen en aquest aspecte des del punt de vista associatiu.
La meva experiència en la docència és ben singular perquè soc de les poques persones que han passat d'una forma o altra per tots els sistemes i lleis d'educació d'Espanya i Catalunya. Ah! i a tots els nivells, des de preescolar a la universitat. En uns casos com alumne sota la lleu Moyano i l'EGB, i en altres com a professor i directiu des de l'EGB fins la darrera de les moltes lleis d'educació que es fan i desfan.
En el cas d'Agramunt, he participat d'una forma o altra en quasi tots els centres educatius de la vila.
Des de fa gairebé tres dècades dono classes a Mollerussa (aquella població que comparteix protagonisme del Canal d'Urgell amb Agramunt -aquí hi ha tema d'estudi-).
En tots aquests anys he tingut la sort de conèixer grans professors i professores i he aprofitat tant com he pogut tot el coneixement i valor que m'han aportat. Gràcies a ells vaig aprendre que mai se'n sap prou i que la veritat sempre és la suma de moltes petites veritats que, en alguns casos, mai es troben.
Això es fa molt evident en la història. Una ciència de les més manipulades en funció dels interessos d'uns i altres. La feina de l'historiador és no caure en les manipulacions i trobar la forma de fer que cadascú entengui el que ha passat de la manera més clara en un món d'ombres i matisos.
La meva tasca historiogràfica s'encara sempre a donar els elements documentals amb senzillesa i honestedat. Sense prendre partit i deixant que qui els rebi es pugui formar la pròpia visió del passat.
Per acabar, canviant de tema i encara que pugui semblar paradoxal per la meva aparença, no em faig estrany amb ningú. Al menys és el que prentenc. Qui em coneix sap que em vaig fer "foraster" per la feina, però que en els anys d'estudiant bé que socialitzava a l'Institut, a les moltes hores de Cal Crich o al Kipps.
Entre els personatges que m'he trobat i amb els que he socialitzat hi ha polítics, periodistes, antropòlegs, historiadors, escriptors, músics, actors i científics. Ara bé, de qui més he aprés és de la gent senzilla que d'un ofici o de cap, viu amb sinceritat i amb humilitat. Gent amb pocs o molts estudis que amb el seu dia a dia m'han ensenyat el secret de viure.
Per tot el que us he exposat, ara ja us podreu fer un esbós del meu "Currículum Vitae".
PD: Per detalls d'estudis i publicacion segur que Mr. Google us serà útil. El que val la pena ja us ho he dit jo.
