Alguns autors han considerat el nacionalsocialisme alemany (NSDAP) una versió més radical i violenta del feixisme, especialment per les seves consideracions racistes, sobretot antisemites.
Joseph Goebbels, ministre de propaganda del NSDAP, va ser qui va encunyar per primer cop el terme nazi per referir-se als membres del seu partit. El discurs nazi promulgava la conquesta d’un “espai vital” (Lebensraum) per a la raça ària al mateix temps que pretenia la desaparició de tots els individus, grups i ètnies considerats indesitjables al Tercer Reich, fet que va culminar en un genocidi a gran escala amb la creació dels camps d’extermini i la planificació industrialitzada de l’assassinat en massa de la població jueva en el que es va conèixer com la Solució Final.
Com es pot explicar l’ascens i el triomf d’un règim totalitari, nacionalista, imperialista, xenòfob i cruel que defensava l’eugenèsia de la seva pròpia població en aquells casos considerats de “vida no mereixedora de vida”?
Segurament molts factors es van conjurar per afavorir l’ascens i l’acceptació del nazisme, no només a Alemanya sinó que la simpatia cap a aquest règim va traspassar fronteres.
Possiblement les condicions de pau imposades després de la Primera Guerra Mundial, els estralls econòmics del Crack del 29 i la Gran Depressió van comportar pels alemanys un desig de ressorgiment que Hitler va ser capaç de canalitzar amb un ideari recollit en la seva obra Mein Kampf.
Hannah Arendt en el seu llibre Eichmann en Jerusalen (1963) explica amb tot detall el funcionament de la maquinària nazi en la seva persecució dels jueus, un extermini en el que els propis capdills de les comunitats jueves van participar. A més també explica el diferent grau de col·laboració en l’execució de l’extermini jueu per part d’altres països feixistes, per exemple la Itàlia de Mussolini, sorprenentment (i aquí caldria analitzar les característiques de la societat italiana), va mostrar poc entusiasme en la persecució dels seus jueus.
Resulta difícil entendre com la població alemanya va fer ulls clucs o, fins i tot, van participar entusiasmats en l’exercici de la crueltat del règim. Es pot repetir quelcom similar? Hem après res? Les Tesis sobre el concepte d’Història de Walter Benajamin, enterrat a Portbou en la seva fugida de la persecució nazi, ens poden ser d’utilitat per a prevenir-nos de futurs que, enlloc de conduir-nos al progrés, ens aboquin al desastre?
En plena època globalitzadora i neoliberal, presentada com el gran èxit del desenvolupament, ens adonem que anem abocats al col·lapse. Degradació i contaminació ambiental, crisi climàtica, esgotament dels recursos naturals, migracions en massa, guerres i, novament, la reaparició dels moviments feixistes. Les classes dominants es perpetuen en el poder i les injustícies i desigualtats socials són més vives que mai. L’afirmació d’alguns neoliberals que diuen que “mai s’ha viscut tan bé com ara ” mostra una visió “curtplacista” i “occidentalcentrista” que ens interpel.la, no només a la crítica sinó també a la lluita aferrissada per un model social solidari i just per a tothom que reconegui els greuges comesos i els repari. Hem de frenar l’esdevenir cap a un futur que es preveu catastròfic, la història ens està avisant.
JOAN RAMON ZABALLOS RUBIO (Barcelona, 1962)
Catedràtic d’alemany del cos de Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes (2008), amb destinació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida.
ESTUDIS:
- Filologia Anglo-Germànica (Especialitat Alemany) a la Universitat de Barcelona. Promoció 1980-1985.
- Durant dos semestres, estudis de filologia romànica i alemanya a la Julius Maximilians Universität de Würzburg. (Alemanya). 1985-86.
BEQUES:
- Beca per estudiar holandès del Commissariaat-Generaal voor de Internationale Culturele Samenwerking de Bruselas (Bèlgica). Renúncia per contracte laboral a Espanya. Agost de 1985.
- Beca del Ministeri d'Educació per a treballar com Assistent de Llengua Espanyola a Würzburg (Alemanya). Curs 1985-86.
- Dues beques del Council of Europe per assistir al col·loqui: Politik in Leben und Werk Hermann Hesses (7. Internationales Hermann Hesse Kolloquium) Calw (Alemanya) maig de 1992 i Ideologie und Wirklichkeit des Nationalsozialismus. Linz (Àustria) abril 2008
- El Goethe-Institut m’ha atorgat 4 beques de formació (Munic (2), Berlín, i Göttingen)
ALTRES MÈRITS
- Goethe-Medaillon (medalla Goethe) atorgada pel Goethe - Institut en reconeixement a la tasca a favor del foment de la llengua i cultura alemanya a Catalunya (1995)
CERTIFICATS D’ESTUDIS
- Certificat de "Oberstufe" en llengua alemanya de la Philipps Universität de Marburg (Alemanya). Juliol 1987.
- Certificat de "Oberstufe" en llengua alemanya de la Katholische Universität d'Eichstätt (Alemanya) Agost 1989.
- Certificat d’aptitud d’alemany per a l’accés a les universitats alemanyes. expedit per la Julius Maximilians Universität de Würzburg (Alemanya) 1985.
- Certificat del Curs d’adaptació pedagògica (CAP). Secció: Alemany. 1986.
- Certificat de capacitació en Llengua Catalana de la Direcció d'Ordenació i Innovació Educativa de la Generalitat. Lleida 1991.
- Certificats EOI: d’Aptitud en llengua catalana i de Cicle Elemental en anglès.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I CÀRRECS:
- Treball com a recepcionista a l’Hotel Windsor de Lloret de Mar (Girona) 1985.
- Treball com a Assistent de Llengua Espanyola durant el curs 1985-1986 en 3 instituts de Würzburg (Alemanya):
- Professor d’alemany i anglès a l'Escola de Turisme CETA. Barcelona 1986-87.
- Professor d’alemany i d’espanyol per a estrangers a l'Acadèmia AFIC -Idiomes. Barcelona 1986-87.
- Professor d'alemany a l'Acadèmia EUROLOG. Barcelona 1986-87.
- Des d'octubre de 1987, professor d'alemany a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.
- De setembre de 1988 fins al maig de 1994 càrrec de secretari a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.
- Des de maig de 1994 a juliol de 2011 càrrec de director a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida. Escola amb més de 3.500 alumnes i ensenyament de 7 idiomes.
- Aprovades les oposicions al "Cos de Professors Agregats a Escoles Oficials d'Idiomes" amb el n º 1. Barcelona 1991.
- Funcionari de carrera del Ministeri d'Educació i Ciència, des de 1992.
- Catedràtic d'alemany del cos de Professorat d'Escoles Oficials d'Idiomes des de 2008.
- Conseller del Departament de Lletres de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des 1984-1996
- Organitzador del I Congrés Estatal d'Escoles Oficials d'Idiomes, celebrat a Lleida. Març de 1999.
- Membre dels Comitès Científics de diversos congressos nacionals d'Escoles Oficials d'Idiomes.
- President de l'Associació de Germanística de Catalunya (AGC) des de gener de 2001 a 2003.
- President de l'Associació de Professorat d'Escoles Oficials d'Idiomes de Catalunya (EOICAT) de 2005 a 2010. Desprès càrrecs de vicepresident i vocal fins el 2021.
- President de l’Associació Catalana de Cultura Alemanya (ACCA) des de gener de 2013 fins la seva dissolució al 2016
- Vaig ser Cap de Llista de CIU - com a independent - a les eleccions municipals de 2011.
- Des de juny de 2011 a juny de 2015 Cap de l’Oposició i Regidor a l’Ajuntament de Lleida per CIU, en dedicació exclusiva.
- Des de Juny de 2015 a juliol de 2022 Cap de Departament d’Alemany a l’EOI de Lleida.
- Participant en diferents projectes educatius europeus Gruntvig i Erasmus com a membre de l’equip directiu i com a professor.
- Jubilat del Departament d’Educació de la Generalitat amb data de 1 de setembre de 2022.
PUBLICACIONS
-Traductor al castellà dels llibres:
"Anpfiff" H. Schumacher Droemersche Verlagsanstalt
"Targeta vermella" Toni Schumacher. Plaza & Janés editors.
"Akten-Einsicht" Günter Wallraff. Steidl Verlag
"Inspecció d’actes" Günter Wallraff. Pandora Llibres
-Traductor al català dels glossaris dels manuals per aprendre alemany: Themen I neu, Tenen por II neu, Ping-Pong I, Ping-Pong II.
-Traductor a l’espanyol del glossari del manual: Tangram 1 ª
-Traductor i adaptador a l’espanyol del manual per aprendre alemany: "Deutsch-rapid" Verlag für Deutsch.
- Articles publicats en els diaris SEGRE i LA MANYANA, sobre autors, tant espanyols com estrangers i sobre viatges
- Publicades en forma d’actes diverses conferències sobre literatura i llengua alemanya.
CURSOS I SEMINARIS IMPARTITS
- Quatre seminaris de cultura alemanya en quatre edicions de l'Escola d'Estiu del Grup de Mestres de Lleida.
Introducció a la cultura Alemanya 1: Alemanya a Principis del segle XX
Introducció a la cultura Alemanya 2: Alemanya a Finals del S XIX
El III Reich: política, cultura i societat.
Els moviments de resistència a l'Europa nazi.
- Diverses conferències sobre literatura i història d'Alemanya a les universitats de Lleida, Tarragona, Valladolid.
- Diversos cursos monogràfics (30 hores) d’ampliació de coneixements d’alemany, reconeguts pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, com cursos de formació.
- Coordinador dels cicles de conferències:
"L’art i el sagrat"
Universitat de Lleida - Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) 1993.
"Premsa, poder i llibertat"
I.E.I. Universitat de Lleida 1994
"El viatge com a Procés de Coneixement"
Universitat de Lleida -I.E.I. 1996.
"Els dames Europees del crim"
Fundació Caixa Catalunya – Universitat de Lleida - IEI - Institució de les Lletres Catalanes (1998)
"El preu de la notícia"
Col·legi de Periodistes de Catalunya – Universitat de Lleida -IEI (1999)
- Conferències sobre l’ensenyament de llengües estrangeres i cultura alemanya a universitats, escoles oficials d’idiomes i centres de professorat de: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Madrid, Saragossa, Palma de Mallorca, la Corunya, Ronda, Valladolid.
PREMSA, RÀDIO I TELEVISIÓ
- Articulista als diaris SEGRE i LA MANYANA de Lleida, sobre literatura, història, viatges ...
- Contertulià al programa de ràdio i televisió "El Despertador" de SEGRE-Ràdio (des de 1997) – Contertulià a LLEIDA-TV en el programa: A DIARI des de maig 2001.
- Col·laborador de les emissores de ràdio: ONDA RAMBLA i COPE de Lleida durant 10 anys.
- Programes sobre Hermann Hesse a RÀDIO NACIONAL i CATALUNYA RADIO.
- Programa de literatura i llibres "La Muntanya Màgica" (1999) a SEGRE-Ràdio.
- Des de setembre de 2001, columna d’opinió amb el nom: La Talaia al diari - SEGRE de Lleida.
- Programa de ràdio mensual: Finestra al món a ONDA CERO Lleida, sobre viatges.
- Programa: La Baviera Lleidatana a ràdio UA1 de Lleida, sobre vocabulari de la llengua alemanya explicat en català.
XARXES SOCIALS (dades 2022)
- BLOG: http://latalaiadezaballos.blogspot.com.es 173.000 visites
- Facebook: 4.950 amics.
- Twitter: 1.600 seguidors.
- Instagram: 1.300 seguidors.
- TikTok: 270 seguidors
- Nivell 8 de col·laborador (Local Guide a Google Maps)
