Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges

16 d’abr. 2026

Lleó XIV, ombres sota la cúpula. Amb Vicenç Lozano


Lleó XIV, ombres sota la cúpula

Amb Lleó XIV, ombres sota la cúpula, Vicenç Lozano construeix un relat que va més enllà de la simple crònica periodística per endinsar-se en els mecanismes interns d’una de les institucions més opaques i influents del món contemporani: el Vaticà. El llibre se centra en el conclave de 2025 que va portar a l’elecció del papa Lleó XIV, però el seu abast és molt més ampli.


A través d’una reconstrucció detallada i ben documentada, Lozano exposa les dinàmiques de poder que operen dins del Col·legi Cardenalici: aliances subtils, estratègies de posicionament i tensions entre diferents sensibilitats dins de l’Església. El procés d’elecció papal apareix així no només com un ritual espiritual, sinó com un espai de negociació complex, on conflueixen interessos teològics, culturals i també geopolítics.

Un dels grans encerts de l’obra és mostrar com aquestes dinàmiques internes no es poden desvincular del context global. L’Església catòlica es troba immersa en debats profunds —la continuïtat o no de les reformes iniciades pel papa Francesc, la gestió de les crisis internes, la relació amb un món cada vegada més secularitzat— i el conclave esdevé el punt de cristal·lització d’aquestes tensions.

Lozano escriu amb un estil àgil però rigorós, capaç de fer accessible una realitat complexa sense simplificar-la. El resultat és un llibre que interessa tant a qui vol entendre el Vaticà com a institució com a qui busca una reflexió més general sobre la naturalesa del poder: com es construeix, com es negocia i com es legitima en entorns altament estructurats i simbòlics.

Vicenç Lozano

Vicenç Lozano (Vic, 1956) és periodista i historiador, i una de les veus més autoritzades del nostre país en l’anàlisi del Vaticà i la realitat italiana. La seva trajectòria professional està estretament vinculada a TV3, on va treballar durant més de trenta anys a la secció d’Internacional, desenvolupant una carrera marcada pel periodisme de camp i l’anàlisi en profunditat.

Com a enviat especial, ha cobert alguns dels esdeveniments més significatius de les darreres dècades: els judicis contra la màfia italiana, la desintegració de l’antiga Iugoslàvia, els processos d’independència a l’Europa de l’Est o grans crisis internacionals com el tsunami asiàtic del 2004. Aquesta experiència li ha permès construir una mirada informada i crítica sobre els equilibris de poder globals.

La seva especialització en el Vaticà no és només fruit de l’interès temàtic, sinó d’anys de seguiment directe i de coneixement acumulat sobre les seves estructures internes. Aquesta combinació de proximitat i rigor analític es reflecteix en la seva obra escrita, on ha abordat qüestions com les finances vaticanes, les lluites de poder internes o els processos de reforma de l’Església.

Amb llibres com Intrigues i poder al Vaticà o Vaticangate, Lozano ha contribuït a fer comprensible una realitat sovint percebuda com inaccessible. Lleó XIV s’inscriu en aquesta línia, però amb una mirada més madura, que integra l’experiència acumulada per oferir una interpretació més completa del funcionament del poder dins de l’Església.

📍 Informació pràctica

📅 Data: 18 d’abril de 2026
🕗 Hora: 20:00 h
📍 Lloc: Espai Guinovart, Agramunt

🎤 Presentació a càrrec de: Vicenç Lozano, periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà

Organitza: Garba Cultura
Amb la col·laboració de l’Espai Guinovart i l’Ajuntament d’Agramunt


30 de març 2023

CORNÈLIA ABRIL I "MARQUES DE TRINXERA"



CORNÈLIA ABRIL

Es tracta del nom literari d'un grup de dones que escriu en català.

M. Montserrat Medalla i Cufí

Mestra, psicopedagoga, logopeda i llicenciada en Història de l'Art.
A banda de la seva professió com educadora, ha participat en diferents llibres de relats, contes, microrelats i poemes.
Ha col.laborat al Diari de Girona i ha escrit diversos articles sobre educació.
En solitari ha publicat el llibre Dones de vidre i el llibre de poesia Espígol al jardí.
En la darrera creació del grup Cornèlia Abril ha participat amb el relat Aurora.
Podeu llegir-la en el seu blog Des del meu mar.

Matilde Nuri i Espona

Òptic-optometrista per la Universitat Politècnica de Terrassa.
Apassionada de l'escriptura en totes les seves formes.
Ha publicat diferents llibres il.lustrats infantils amb Weby i amb Picuà, la novel.la Rojo Flamingo, tres llibres de poesia Cordes, A tall d'aigua i Un botó per cada trau.
Participa en Marques de trinxera amb el seu relat La primera línia.
Podeu coneixer-la una mica millor en el seu blog .... I escaig


Neus Cereijo Cufí

Ha estudiat Magisteri, guitarra clàssica i llenguatge musical. La seva de mestra l'ha transmesa als infants a través de l'ensenyament musical, en el seu temps lliure, i com a mestra de preescolar.
Participa en la darrera creació de Cornèlia Abril amb el relat La pau era lluny.


   






Maria Aladern Sagrera

Originària de Blanes, filla i neta de pescadors. Aquest context l'ha permès introduir-se en les arrels d'uns personatges genuïns, de narracions costumistes a partir del mar i de la terra i de les petites i grans històries de cada dia. Després d'una vida dedicada al comerç va dedicar-se a escriure i ha publicat Camins d'arrels i Escales amunt, publicacions guanyadores del IV i del IX certamen Paraules a Icària, i El bram de l'aigua i L'hoste inesperat

El seu relat en Marques de trinxera és La casa de la Fernanda Valdés

Eva Ariza Gutierrez

Membre del grup Cornèlia Abril i autora de diferents escrits.

Podeu llegir-la al blog Cornèlia Abril.








Com a col.laboradora també del grup cal citar Elisabet Moreno Boada, llicenciada en Dret i escriptora. Ha cursat l'itinerari d'escriptura creativa de l'Ateneu Barcelonès i ha escrit diversos relats, alguns dels quals han estat premiats i publicats tant en reculls de diversos autors com en revistes culturals d'àmbit local. L'esquerda ha estat la seva primera novel.la o ha col.laborat en Marques de Trinxera amb el relat Rocío.

Finalment cal remarcar també la participació d'Olga Xirinacs Díaz que, amb la seva obra Incendi, il.lustra la coberta i la contracoberta del llibre Marques de Trinxera. I, a l'interior, imatges fragmentades del mateix quadre presenten cadascun dels cinc relats.

MARQUES DE TRINXERA

És el quart volum de la col.lecció particular de Cornèlia Abril. Consta d'un recull de relats: La casa de Fernanda Valdés, Aurora, La pau era lluny, Rocío i La primera línia que venen encapçalats pels següents versos:

Hi havia nius metralladora

i forats de tirador. Cervells que 

operaven en un búnquer.

Rastres de guerra guerrejada

amb ràtzies i falses alarmes.

Marques de trinxera

que no s'esborren,

davant la tenaç resistència

amb nom de ploma. 

C.A.

9 de gen. 2023

DONES AL MARGE, d'IVET EROLES PALACIOS

Assenyalades per uns crims de bruixeria que, anys després, els mateixos executors desmentirien, moltes dones rurals de Catalunya van ser jutjades i executades sota la mirada del veïnat còmplice. La periodista Ivet Eroles diu que el Pirineu català va ser l'origen d'aquesta cacera de bruixes. Per això, en el seu primer llibre "Dones al marge: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit", de l'Editorial Fonoll, se centra en la zona de Ponent i els Pirineu per donar veu a catorze dones que, des del segle XVI fins als nostres dies, han viscut al marge del que exigia la societat. 


IVET EROLES PALACIOS



Foto: Mariaxwolf 

Nascuda en un petit poble als peus del Montsec, al Prepirineu català, als divuit anys marxa a Barcelona per estudiar periodisme a la UAB i, més endavant, un màster en Antropologia Visual a la UB. La seva trajectòria professional està vinculada al món de l’educació social i a la comunicació dentitats del Tercer Sector i dels esports de muntanya. També és sòcia col·laboradora de La Directa. Després de viure durant anys a Barcelona i els voltants i viatjar per diferents indrets del món, decideix tornar a establir-se en un entorn rural i de muntanya, aquest cop al Pallars Sobirà. El seu interès per la història de les dones rurals la porta a escriure i investigar sobre elles, convertint-les en les protagonistes de la majoria dels seus relats i textos. L’escriptura i la muntanya són les seves dues grans passions i les combina al bloc literari Muntanyes de paraules.

DONES AL MARGE: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit.

Dones del món rural, estigmatitzades al llarg de la història, relegades a l’ombra. Unes, perseguides per bruixes; altres, amb un paper singular dins la seva comunitat. Dones sàvies, diferents, rebels: trementinaires, pastores, represaliades a la guerra, lluitadores antifeixistes, defensores de pobles amenaçats pels pantans, padrines, mares que acompanyen els fills en el trànsit de gènere... Catorze protagonistes de l’experiència històrica de l’estigma que avui en dia encara pesa sobre les dones.

En un diàleg entre la prosa poètica i la il·lustració, el llibre s’expressa des dels marges, des d’un món rural que vol unes mans que el cuidin, que treballin en benefici i equilibri dels éssers que l’habiten. Mans que aturin la sagnant despoblació, la desaparició de pràctiques i oficis i l’oblit de la nostra genealogia, que es tradueix en una història buidada. Anar als marges és una acció reivindicativa de cura i estima pel territori i la diversitat que l’habita.

Les il.lustracions són obra de Maria Anaïs Miranda Solé (Lleida, 1991). Apassionada de les arts plàstiques ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara (Tàrrega), cursant pintura mural i escultura. El seu esperit creatiu la porta a investigar i estimar altres disciplines com la il.lustració, la joieria i l'art ritual dels tatuatges. És una artista multidisciplinària, entusiasta del món simbòlic i de la visibilització d'assumptes socials. 

22 de set. 2020

"100 PIONERES CATALANES" D'ANTONI GELONCH


ANTONI GELONCH
Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) va estudiar Farmàcia i Dret a la Universitat de Barcelona. Està graduat en Alta Direcció d’Empreses per IESE, en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble i en Innovació de Polítiques Sanitàries per la Universitat de Harvard. Va començar treballant a l’Hospital de Sant Pau com a farmacèutic hospitalari, després va dedicar-se durant 10 anys a l’administració pública on, entre altres càrrecs, va ser Cap de Gabinet del Conseller i Secretari General del Departament d’Ensenyament, així com Director del Programa de Reordenació de la Salut Pública al Departament de Sanitat. Després es va incorporar al món privat en l’àmbit farmacèutic, on va romandre durant 17 anys, residint els set últims anys a París. Actualment la seva dedicació prioritària és la d'escriptor. 
És membre honorari de la Reial acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També presideix els Cercle del Museu d’Història de Barcelona i el Cercle del Museu Marès.
Apassionat de l'art i col.leccionista, recentment ha fet un dipòsit de 1001 gravats al Museu de Lleida procedents de la Col.lecció Gelonch Viladegut, on hi han autors com Dürer, Rembrandt, Van Dyck, Piranesi, Goya, Ribera, Fortuny, Renoir, Rodin, Casas, Dalí, Picasso, Miró, Chillida, Warhol, Tàpies, Guinovart, Saura, Barceló i Plensa, entre altres.



 "100 PIONERES CATALANES"


Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han estat pioneres en algun àmbit, des de la política fins als mitjans de comunicació, passant per la pintura, la literatura, la música, el cinema, la ciència, l’economia, l’ensenyament, l’acció sindical, el feminisme i l’esport, entre d’altres, del segle III fins als nostres dies. Un centenar de biografies que resulten especialment inspiradores i que ens fan pensar com les decisions individuals han canviat la història col·lectiva.


En el següent link podeu veure una entrevista de Mònica Terribes a Antoni Gelonch, arran de la presentació del llibre d'aquest darrer sobre les dones de vanguàrdia.

El proper 26 de setembre a la Pça del Mercat / Espai Guinovart. Amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Agramunt, Fundació l'Espai Guinovart i Tnumarga. Organitza Col.lectiu GARBA. 

8 de jul. 2020

"Mar d'estiu", de RAFEL NADAL

RAFEL NADAL

Rafel Nadal (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. 
És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany(2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i La senyora Stendhal (2017), a cinc. La seva obra El fill de l’italià (2019) ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull, el guardó més reconegut de les lletres catalanes.


Premis i reconeixements:

  • 2012. XLIV Premi Josep Pla per Quan érem feliços
  • 2013. Premi Joaquim Amat-Piniella (a obra publicada) per Quan érem feliços
  • 2014. Premi Anglada (a obra publicada) per Quan en dèiem xampany
  • 2019. XXXIX Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per El fill de l’italià

MAR D'ESTIU. UNA MEMÒRIA MEDITERRÀNIA


En Mar d’estiu, Nadal ret homenatge a la mar de la seva infància i joventut en un llibre dividit en tres parts. A la primera, l’autor explica per què necessita parlar de la Mediterrània, què és i quin significat té el mar per a ell. En una segona part, Nadal relata els seus viatges per diversos llocs del Mediterrani, com Stromboli, Icària, Hidra o Portlligat. La descripció de cada un d’aquests espais l’acompanya amb el relat de les experiències, records i reflexions que li evoquen. En la tercera i última part del llibre, l’autor narra el retorn, una reflexió sobre l’experiència del viatge i el paper que ha tingut la Mediterrània en la història i el desenvolupament de la cultura occidental. 



Rafel Nadal va ser l’autor més venut de Sant Jordi 2019. Una de les plomes més valorades en el panorama literari.

11 de març 2019

VICENÇ VILLATORO

El proper dia 16/03/2019 ens acompanyarà a l'Espai Guinovart d'Agramunt en Vicenç Villatoro que ens presentarà el seu darrer llibre: Massa Foc.








































MASSA FOC, premi Carles Rahola assaig 2018.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. 
Cinc-cents anys després, quan Europa viu una situació que hi té semblances, les actituds de Savonarola i de Maquiavel sobre els fets de llavors ens poden ajudar a explicar-nos algunes de les claus de l'actualitat. Fins al punt que algunes converses imaginàries entre els dos personatges sembla que parlin d'ara mateix.

VICENÇ VILLATORO (Terrassa 1957)

Llicenciat en Ciències de la Informació.
Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, Avui i TV3.
A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles.
Va ser director de l’AVUI entre 1993 i 1996.
Ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes “Trossos” i “Crònica 3”, presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa “De llibres” al Canal 33.
Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Com a articulista, ha col.laborat en diversos mitjans, entre ells l’AVUI, El Periódico, El País, Com Ràdio, Rac1, etcètera. Actualment publica un article diari a l’Ara. Publica articles també periòdicament a El Temps i la Revista de Catalunya.
Ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de l’UAB.
Com a escriptor ha publicat una dotzena de novel.les, entre elles “Evangeli gris”. “Memòria del traidor”, “La claror de juliol”, “Hotel Europa” i “La ciutat del fum”.
Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, Carlemany, Carles Rahola… Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià.
Ha publicat llibres memorialístics –“L’ofici de mirar”, “De part del pare”- , de poesia i de divulgació i d’assaig polític. Els darrers llibres en aquest gèneres han estat “Llibre d’actes”, dietari; “Sense invitació”, poesia, i “Amb Déu o sense” (amb Francesc Torralba), assaig
En els darrers anys ha publicat els dos primers volums d’una trilogia sobre la migració i la identitat, a partir d’històries familiars verídiques, narrades com a novel·les. “Un home que se’n va” és la història del seu avi Vicente Villatoro Porcel i de la seva emigració de Castro del Rio a Terrassa després del drama de la guerra. “El retorn del Bassat” explica la confluència a Barcelona al llarg del segle XX de les dues branques de la família de Lluís Bassat, jueus de la mediterrània, procedents de Bulgària, Turquia, Corfú i Trieste i que travessen el segle de l’Holocaust.
La última obra publicada és “Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel”. Premi Carles Rahola d’assaig, que en el marc de la Florència dels Mèdici i la immediatament posterior confronta dues maneres d’entendre la política encara presents en el món actual.
És autor de lletres de cançons –“Fugida”, amb Ramon Muntaner- i coautor de diversos guions cinematogràfics: “La teranyina”, “Havanera”, etcètera.
Entre altres activitats ha estat també:
-Comissari de les exposicions “Escolta, Espanya”, “Catalunya, tierra de acogida” i “Veus”.

-Director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1997 i 2000.
-Diputat al Parlament de Catalunya per CiU entre 1999 i 2002.
-Director Cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2000 i el 2002.
-Director de l’Institut Ramon Llull entre el 2010 i el 2013
-Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de novembre del 2014 fins al 2018.
Membre del Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (BTV) des del 2008.
Membre del Consell Editorial d’Edicions 62.
Membre del Patronat del Museu Picasso de Barcelona.


Actualment és:
Director de la Fundació Ramon Llull des del 2010.

Web de l'autor:  www.villatoro.cat

18 d’oct. 2015

RAFEL NADAL I "La maledicció dels Palmisano"


El proper 23 d'Octubre, a l'Espai Guinovart, a les 20:00, GARBA us convida a conèixer el periodista i escriptor Rafel Nadal. Amb ell comentarem qüestions relacionades amb l'actualitat més candent i ens presentarà la seva darrera novel.la: La maledicció dels Palmisano.

 

 

 

RAFEL NADAL 

Nascut a Girona el 1954, Rafel Nadal és periodista, escriu a La Vanguardia i col.labora habitualment a RAC-1, TV3 i 8TV. Ha estat director d'El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, període durant el qual el diari va rebre, entre altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d'Europa de l'European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l'any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d'Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, havia treballat en els principals diaris del país i ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i en grups de comunicació. El 2011 va publicar el llibre Els mandarins. El 2012 va ser guardonat amb el Premi Josep Pla per Quan érem feliços, amb una gran acollida entre els lectors. L'any següent, el 2013, repetia l'èxit amb Quan en dèiem xampany.

LA MALEDICCIÓ DELS PALMISANO

 




En la "Nota de l'autor sobre l'origen de la novel.la", Rafel Nadal planteja unes qüestions molt interessants: quines són i a què responen les actituds i responsabilitats individuals en el desenvolupament dels grans conflictes de la humanitat?, quin és el grau d'autonomia de l'individu en la dinàmica col.lectiva d'una guerra?, fins a quin punt l'individu pot actuar de manera autònoma seguint les seves pròpies pautes morals?, quins són els seus límits?, on comença i on acaba la seva capacitat de decisió?, pot defensar lleialment els interessos del grup i a la vegada actuar respectant les seves pròpies conviccions ètiques i morals?.
L'autor, però, destaca per damunt de les anteriors, una altra pregunta: quan un conflicte enfronta dues comunitats, l'individu pot escollir lliurement el bàndol, o per contra, quan el conflicte esclata el bàndol ja l'ha escollit a ell?. Rafel Nadal troba que la resposta difícilment podria ser optimista perquè, quan s'inicia el conflicte, l'origen grupal ha col.locat en un dels bàndols cada individu en funció de la seva adscripció original.
Però per damunt d'aquest fatalisme original, l'autor considera que les actituds personals, les actuacions de cada actor individual dintre del conflicte, són lliures i per tant són responsabilitat exclusiva de cada individu. A partir d'aquest convenciment, un pot tornar a creure en les potencialitats de l'ésser humà, en la seva organització col.lectiva i en la lluita política en la defensa dels ideals.




La maledicció dels Palmisano és una novel.la amb tots els colors, les olors i els gustos de la Pulla i la vall d'Itria. Una grandíssima història d'amor que captiva des de la primera pàgina.Una trama plena de sorpreses, que commou intensament els lectors quan els protagonistes s'enfronten definitivament al seu destí, la nit del 2 de desembre de 1943, durant el dramàtic bombardeig alemany sobre la ciutat de Bari.