TOT ERM? ART I PAGESIA. Amb Pau Minguet

Tot erm? Art i pagesia és una invitació a repensar el món rural no com una perifèria cultural, sinó com un espai viu de creació, memòria i identitat. A través d’un recorregut per artistes, paisatges i experiències vinculades al territori, la xerrada reflexionarà sobre la relació entre art i terra, entre cultura i comunitat, reivindicant la pagesia i els pobles com a generadors de sentit, bellesa i pensament.

En un moment en què el món rural sovint és vist només des de la despoblació o la precarietat, la proposta vol posar en valor la capacitat del territori per inspirar formes d’art profundament arrelades a la vida quotidiana, als ritmes de la natura i a la memòria col·lectiva. Agramunt i la vall del Sió apareixen així no només com un paisatge físic, sinó com un espai cultural i humà que ha sabut generar vincles, creativitat i patrimoni compartit.

La figura de Guillem Viladot, Josep Guinovart i molts altres artistes i creadors vinculats a Ponent i al nostre territori serviran també per reflexionar sobre com l’art pot néixer de la terra, del llenguatge, de la pagesia i de la vida quotidiana. Des de Lo Pardal fins a l’Espai Guinovart, Agramunt ha esdevingut un punt de trobada entre avantguarda i arrelament, demostrant que la cultura contemporània també pot créixer lluny de les grans capitals.

La xerrada vol reivindicar aquest patrimoni cultural sovint silenciós però profundament viu: una manera d’entendre l’art connectada amb la comunitat, amb la memòria i amb el paisatge. Perquè la cultura no és només allò que arriba des de fora, sinó també allò que un territori és capaç de generar quan conserva la seva veu, la seva gent i la seva relació amb la terra.

PAU MINGUET SANCHEZ (Cornellà de Llobregat, 1994)

Pau Minguet és historiador de l'art i director de la Fundació Guillem Viladot – Lo Pardal a Agramunt (Urgell), càrrec que ocupa des de 2018. Des d'aquest espai promou projectes expositius i de promoció artística, especialment vinculats a la figura del poeta experimental Guillem Viladot i a l'art contemporani del territori lleidatà.

Quant a la seva formació, és llicenciat en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una estada a la Sorbona de París i és màster en Recerca en Art i Disseny per l'escola Eina (UAB). Resideix a Belltall (Conca de Barberà), on també ha exercit com a regidor de cultura i ruralitat.

Com a comissari, ha impulsat projectes que empalmen l'art contemporani amb el territori rural. Entre els més destacats:

El 2021 va cocomissariar "Cabanades. Art als marges" a Belltall, un recorregut a peu per cabanes de volta i elements de pedra seca de la zona, intervinguts per artistes contemporanis.

El 2025 ha comissariat "Reg. Inundacions artístiques al Canal d'Urgell", un projecte amb cinc accions en cinc punts singulars del Canal d'Urgell (Ponts, Juneda, Montoliu de Lleida, Mollerussa i Agramunt), amb artistes com Paula Artés, Jaume Farreny, Olga Olivera, Marta Bisbal i Antoni Abad. El projecte es tanca el setembre de 2025 amb un documental a Lleida.

També ha comissariat l'exposició "Contrapastoral. Arte y Pagesia" al Museu Morera de Lleida (2026), una exposició sobre la mirada dels artistes a la vida rural.

 Video recomanat: explicació de Pau Minguet sobre la figura de Guillem Viladot

Podeu recuperar les conferències al canal de Youtube de Garba.

Lleó XIV, ombres sota la cúpula. Amb Vicenç Lozano

Lleó XIV, ombres sota la cúpula

Amb Lleó XIV, ombres sota la cúpula, Vicenç Lozano construeix un relat que va més enllà de la simple crònica periodística per endinsar-se en els mecanismes interns d’una de les institucions més opaques i influents del món contemporani: el Vaticà. El llibre se centra en el conclave de 2025 que va portar a l’elecció del papa Lleó XIV, però el seu abast és molt més ampli.

A través d’una reconstrucció detallada i ben documentada, Lozano exposa les dinàmiques de poder que operen dins del Col·legi Cardenalici: aliances subtils, estratègies de posicionament i tensions entre diferents sensibilitats dins de l’Església. El procés d’elecció papal apareix així no només com un ritual espiritual, sinó com un espai de negociació complex, on conflueixen interessos teològics, culturals i també geopolítics.

Un dels grans encerts de l’obra és mostrar com aquestes dinàmiques internes no es poden desvincular del context global. L’Església catòlica es troba immersa en debats profunds —la continuïtat o no de les reformes iniciades pel papa Francesc, la gestió de les crisis internes, la relació amb un món cada vegada més secularitzat— i el conclave esdevé el punt de cristal·lització d’aquestes tensions.

Lozano escriu amb un estil àgil però rigorós, capaç de fer accessible una realitat complexa sense simplificar-la. El resultat és un llibre que interessa tant a qui vol entendre el Vaticà com a institució com a qui busca una reflexió més general sobre la naturalesa del poder: com es construeix, com es negocia i com es legitima en entorns altament estructurats i simbòlics.

Vicenç Lozano

Vicenç Lozano (Vic, 1956) és periodista i historiador, i una de les veus més autoritzades del nostre país en l’anàlisi del Vaticà i la realitat italiana. La seva trajectòria professional està estretament vinculada a TV3, on va treballar durant més de trenta anys a la secció d’Internacional, desenvolupant una carrera marcada pel periodisme de camp i l’anàlisi en profunditat.

Com a enviat especial, ha cobert alguns dels esdeveniments més significatius de les darreres dècades: els judicis contra la màfia italiana, la desintegració de l’antiga Iugoslàvia, els processos d’independència a l’Europa de l’Est o grans crisis internacionals com el tsunami asiàtic del 2004. Aquesta experiència li ha permès construir una mirada informada i crítica sobre els equilibris de poder globals.

La seva especialització en el Vaticà no és només fruit de l’interès temàtic, sinó d’anys de seguiment directe i de coneixement acumulat sobre les seves estructures internes. Aquesta combinació de proximitat i rigor analític es reflecteix en la seva obra escrita, on ha abordat qüestions com les finances vaticanes, les lluites de poder internes o els processos de reforma de l’Església.

Amb llibres com Intrigues i poder al Vaticà o Vaticangate, Lozano ha contribuït a fer comprensible una realitat sovint percebuda com inaccessible. Lleó XIV s’inscriu en aquesta línia, però amb una mirada més madura, que integra l’experiència acumulada per oferir una interpretació més completa del funcionament del poder dins de l’Església.

📍 Informació pràctica

📅 Data: 18 d’abril de 2026
🕗 Hora: 20:00 h
📍 Lloc: Espai Guinovart, Agramunt

🎤 Presentació a càrrec de: Vicenç Lozano, periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà

Organitza: Garba Cultura
Amb la col·laboració de l’Espai Guinovart i l’Ajuntament d’Agramunt

---

MINERALS ESTRATÈGICS, CRÍTICS O TERRES RARES? per Ester Boixereu

TRANSICIÓ ENERGÈTICA, RECURSOS I DESAFIAMENTS GLOBALS

La transició energètica i digital que avui orienta bona part del debat polític, econòmic i social no depèn només de les energies renovables ni de la innovació tecnològica. Té una base material molt concreta: la necessitat creixent d’un conjunt de minerals imprescindibles per fabricar plaques solars, aerogeneradors, bateries, vehicles elèctrics, sistemes d’emmagatzematge d’energia i dispositius electrònics presents en la nostra vida quotidiana.

En aquest context apareixen sovint els conceptes de minerals crítics i minerals estratègics. Amb aquests termes es fa referència a materials que són essencials per al funcionament de sectors clau —com l’energia, la indústria, la tecnologia o la defensa— i que presenten un risc elevat de subministrament. Dins d’aquest conjunt ampli de minerals crítics i estratègics hi ha un grup específic: els anomenats elements de terres rares. Les terres rares són un grup de disset elements químics —principalment els lantànids, més l’itri i l’escandi— que comparteixen propietats físiques i químiques molt valuoses per a la tecnologia moderna. El seu nom pot portar a confusió: no són especialment escasses a la natura, però rarament es troben concentrades en jaciments rics i fàcilment explotables. Avui, una part molt significativa de la seva extracció i, sobretot, del seu processament està concentrada en mans d’un nombre molt reduït d’actors globals, cosa que atorga a aquests materials un pes geopolític desproporcionat i els converteix en una eina de poder i de pressió en l’escenari internacional.

Tot això explica que les terres rares —i, en general, els minerals crítics— estiguin cada vegada més presents en el centre de les tensions geopolítiques actuals. L’interès dels Estats Units per Groenlàndia, per exemple, no s’explica només per raons estratègiques o territorials, sinó també pel potencial del seu subsol en minerals crítics i terres rares. De la mateixa manera, el conflicte a Ucraïna no es pot desvincular del control de recursos clau —energètics i minerals— que tenen un valor estratègic en el nou escenari global.

En aquest context, la reflexió sobre els minerals crítics i les terres rares va molt més enllà de la geologia o la tecnologia. Obliga a pensar en un món on la transició energètica, la seguretat econòmica i els conflictes geopolítics estan cada vegada més entrellaçats, i on el control dels recursos minerals pot esdevenir un factor central dels conflictes presents i futurs.

ESTER BOIXEREU VILA

Ester Boixereu (La Pobla, 1961) és geòloga i cap de l’Àrea a l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME‑CSIC). 

Llicenciada en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona (1984) i doctora per la Universitat Politècnica de Madrid (2016). La seva tesi doctoral, titulada «Evolució històrica de la cartografia geològica a Espanya: des dels seus orígens fins als mapes de Verneuil i Collomb (1864) i Maestre (1864)», es va desenvolupar al Departament d’Enginyeria Geològica de l’ETS d’Enginyers de Mines (UPM), sota la direcció del Dr. Octavio Puche, i reflecteix la seva especialització en la història de la geologia i de la mineria.

Al llarg de gairebé trenta-set anys d’experiència professional, desenvolupada pràcticament del tot a l’IGME, ha treballat en l’avaluació i caracterització de recursos minerals a diferents regions de l’Estat. Ha realitzat diverses cartografies metal·logenètiques —entre d’altres, a Tarragona, l’Hospitalet, Extremadura i Andalusia— i ha participat en l’elaboració de la normativa del Mapa Metal·logenètic d’Espanya (2005) i de la Base de Dades de Minerals de l’IGME (2005). És especialista en petrografia de menes metàl·liques i autora de nombrosos informes tècnics sobre recursos minerals i mapes metal·logenètics.

Boixereu també ha dut a terme campanyes de prospecció geoquímica i projectes de modelització de jaciments minerals en àmbits geològics molt diversos, com la Conca Basco‑Cantàbrica, la Depressió de l’Ebre, els Pirineus, Serralada Costanera Catalana (les Catalànides), la Zona Centroibèrica, l’Ossa Morena i la Depressió del Guadalquivir. 

Paral·lelament, ha desenvolupat una intensa activitat en l’àmbit científic i institucional. Col·labora activament amb diverses associacions, entre les quals destaca la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDGYM), de la qual és vocal de la Junta Directiva, així com l’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs, on exerceix com a vocal de Recursos Minerals.

Ha participat en més de trenta congressos científics, presentant comunicacions principalment relacionades amb la geologia, la mineria i el patrimoni geològic i miner, i ha format part de l’organització de diferents congressos internacionals. També ha estat organitzadora de nombroses conferències i jornades tant a l’IGME com al Col·legi Oficial de Geòlegs.

Actualment, Ester Boixereu, ha desenvolupat tasques editorials revistes especialitzades com De Re Metallica i Tierra y Tecnología i ha participat en els equips editorials del Boletín Geológico y Minero contribuint a la difusió científica en el camp de la geologia i dels recursos minerals. 

La trajectòria de Boixereu combina una sòlida base científica amb una mirada històrica i estratègica sobre els recursos del subsol, fet que la converteix en una veu especialment autoritzada per abordar el paper dels minerals crítics i les terres rares en el context de la transició energètica, la geopolítica i els reptes del futur energètic.

La seva intervenció en aquesta proposta de Garba, ens convida a comprendre millor els reptes reals associats als minerals crítics i a les terres rares, i a situar aquest debat en un marc més ampli que inclou la sostenibilitat, la geopolítica i les decisions col·lectives sobre el futur energètic.