28 de nov. 2016

QUIN VI AMB AQUEST ÀNEC? amb el Sommelier FERRAN CENTELLES

FERRAN CENTELLES a l'ESPAI GUINOVART: QUIN VI AMB AQUEST ÀNEC?




De recoquinaria és un llibre de cuina de l'antiga Roma escrita per Marco Gavio Apicio en el segle I dC. El text que ens ha arribat no és l'original sinó una còpia del segle V, segurament una mica diferent. És un llibre on les receptes estan descrites amb gran detall i on els plats criden l'atenció per la complexitat de les seves receptes. Segurament a molts de vostès els hi sonarà la famosa salsa garum elaborada amb els sucs que desprenien els peixos del mar ens salaó premsats amb altres productes com el vinagre, l'oli o el vi. El capítol que parla de les aus inclou la recepta de «L'ànec Apicius» i quest és l'ànec pel que, segurament, en Ferran Centelles busca el vi més adient en el seu assaig. «Quin vi amb aquest ànec?»





Ferran Centelles és un dels més grans comunicadors de vi del nostre país. Amb 18 anys va entrar a treballar en pràctiques a El Bulli, gran referent gastronòmic mundial, i ha formar part de la seva plantilla des de 1999 fins 2011. Després de la transformació del restaurant en Fundació, en Ferran continua vinculat a El Bulli i ha començat noves col.laboracions amb www.jancisrobinson.com, OutlookWine (The Barcelona Wine School) i ha cofundat el club de vins www.wineissocial.com.

El 2006 es va proclamar el millor sommelier d’Espanya (Ruinart), el 2011 va ser Premi Nacional de Gastronomia i el 2013 va rebre el premi al millor professional per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia.

I ara, ha escrit un llibre sobre la perfecta relació entre el vi i el menjar.



El seu llibre és molt més que un agradable recorregut al voltant de les múltiples vessants relacionades amb l'harmonia entre vi i menjar; és un text que parla de les terrasses davant del mar, de la cultura, de descobriments, de l'amistat i, també, de la passió per experimentar i assaborir la vida. 
Ferran Adrià, que escriu el pròleg del llibre, explica que «aquest llibre suposa el principi de la consagració de Ferran Centelles com a una de les figures més interessants del món del vi en tot el món»

Aquesta obsessió per buscar la perfecta relació és el principal repte dels sommeliers en els restaurants d'alta cuina. I és que la cuina, és molt més que menjar, la cuina és cultura i la cuina pot ser un art. I el món del vi forma part de tota aquesta complexitat. Un bon menjar pot potenciar un bon vi, de la mateixa manera que un bon vi pot potenciar un bon menjar; i quan ambdós elements encaixen, com si es tractés d'aquella pinzellada subtil en una pintura que la converteix en una obra mestra, el plaer es multiplica. Aquesta és una tasca molt difícil, que només els millors poden dur a terme. I en Ferran Centelles és, sens dubte, un d'ells.




Entrevista a Ferran Centelles publicada a Youtube i realitzada per:


SaveSave

4 de juny 2016

EL TEATRE DE LA POLÍTICA, amb ANTONI PUIGVERD i TONI AIRA


El proper dia 11 de juny GARBA celebra els seus cinc anys d'existència amb els Srs. Antoni Puigverd i Toni Aira. Ens parlaran del TEATRE DE LA POLÍTICA.

En Toni Aira explica la idea del títol: “El dramaturg Arthur Miller va escriure no fa gaire temps un llibre basat en una conferència seva, de nom La política o l’art d’actuar. Passats pocs anys d’aquell text, molts segles després que Quint Tuli Ciceró aconsellés el seu germà Marc sobre la importància d’acompanyar el fons amb una bona forma, quin pes ha adquirit això segon? La part de teatre, d’interpretació, que hi ha en la política ha passat a protagonitzar massa part d’aquest tot? És així? És inevitable? El context ho explica? Ho justica?”.

ANTONI PUIGVERD (la Bisbal d'Empordà, 1954)




Llicenciat en Filologia Hispànica. Catedràtic d’Institut en excedència, s’ha professionalitzat com periodista d’opinió. Ha col·laborat en nombrosos mitjans.
Actualment és columnista de “La Vanguardia”. I analista de TV3, Catalunya Ràdio, i La Xarxa.
És premi “Gaziel” de periodisme de la Generalitat de Catalunya.
Ha guanyat diversos premis de poesia, entre els quals el Miquel de Palol (1989), el Carles Riba (1991), el Premi de la Crítica (1992) i el del Jocs Florals de Barcelona (1997). 

Deixant de banda articles de divulgació, assaigs i pròlegs i estudis de temàtica literària, i artística, ha publicat els següents llibres:

- Prosa literària:
  • Ombres i dies. Edicions de la Diputació de Girona Girona, 1989
  • l’Empordà, llibre de meravelles. Amb fotografies de Xavier Miserachs. Eds. 62, Barcelona 1996
  • Girona. Amb fotografies de Jordi Puig. Eds. Triangle Postals. Barcelona 2009
- Narrativa:
  • La pràctica dels vius. Eds. Quaderns Crema. Barcelona 1990
  • Paper de vidre. Eds. Quaderns Crema. Barcelona, 1993
  • La gàbia d’or. Ed. Empúries. Barcelona 1999
- Poesia:
  • Vista cansada. Ed. Columna. Barcelona, 1990
  • Curset de natació. Eds. Proa. Barcelona, 1992
  • La Migranya del faune. Eds. 62. Barcelona, 1995
  • Hivernacle. Eds. de la Magrana. Barcelona, 1997
- Assaig:
  • Antologia de Salvador Espriu. Pròleg i textos. Edicions ER. Sant Cugat.1982
  • Història i antologia de la literatura catalana. Ed. Santillana. 1989 [en col·laboració amb altres autors]
  • La rectificació: cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya . Ed. Destino. Barcelona 2006 [En col·laboració amb altres autors]
  • Creients i no creients. Pròleg de Mons. Joan Enric Vives. Ed. Pagès. Lleida 2012 [en col.laboració amb altres autors]. Versió castellana: Creyentes y no creyentes. Ed. Milenio. 
  • Ensenyament, addicció al desastre, dins El Pensament crític. Reflexions sobre l’escola. Ed. Arcadia.Barcelona 2012

TONI AIRA (Poblenou, Barcelona, 1977)


Periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.  
És co-director i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l’idEC-UPF. 
Imparteix docència a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i a la de Comunicació de la UPF. 
És director i presentador del programa "Els Spin Doctors", a Catràdio.cat, sobre comunicació política (compol).




Col·labora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, TV3, TVE-Catalunya, RAC1, El Singular Digital (que va dirigir), El diari Avui, i El Periódico de Catalunya, com a columnista i analista, des del 2011 amb la secció "La Cortina de Fum".
- Ha escrit, entre d’altres llibres dedicats a l’àmbit de la comunicació política: 
  • "Els spin doctors: com mouen els fils els assessors dels líders polítics" (Columna, 2009). 
  • "L’últim d’ells, Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política" (Trípodos, 2011). 
  • El seu últim llibre: "El último partido. La política cansada ante su gran final" (Editorial UOC, 2015).




En aquest acte celebrarem els cinc anys de GARBA:

MOLTES GRÀCIES a tots els que ho feu possible!




27 de març 2016

ADN I DNI, LA TRANSCENDÈNCIA DE LA GENÈTICA EN ELS HUMANS

El proper día 1 d'abril, a l'Espai Guinovart, amb la Dra. Roser González Duarte:





Gràcies a l'esforç conjunt de molts equips de recerca, l'any 2003 es va identificar la seqüència complerta del genoma humà. D'aquesta descoberta se'n deriven avenços tècnics i conceptuals d'una gran transcendència en molts camps de la medicina i la biologia.

D’ençà aleshores, gràcies a les grans millores metodològiques i la reducció dels costos, s'han seqüenciat molts genomes. L'estudi de molts genomes humans ha desvetllat que si bé tots compartim regions d’informació "importants”, també hi ha moltes diferències individuals que permeten caracteritzar i distingir un genoma de forma inequívoca del de la resta d'individus que ens envolten. Les claus d’aquesta identificació són unes seqüències específiques que anomenem marcadors moleculars que formen “el codi de barres” o el “DNI” del nostre genoma.

L’estudi d’aquests marcadors ha permès autentificar i assignar a mòmies “anònimes” del museu de El Cairo la seva posició correcta en l’arbre genealògic dels Faraons. En medicina forense, l’anàlisi d'aquests marcadors ha estat cabdal per identificar restes humanes i descartar o incloure com a sospitosos als autors d'un crim. En genètica humana, aquestes etiquetes moleculars han estat crucials per identificar molts gens que causen patologies, i ens han obert noves perspectives d’estudi pel diagnòstic i la teràpia de malalties hereditàries.


DRA. ROSER GONZALEZ DUARTE





Roser Gonzàlez Duarte és Catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB) d'ençà 1998. 
Dirigeix un grup de recerca que estudia genètica molecular humana, principalment les malalties genétiques de la visió. 
Els objectius de la seva recerca són el diagnòstic genètic, la identificació de nous gens que causen patologies hereditàries de la retina i l'estudi de les alteracions cel.lulars produïdes per defectes (mutacions) en aquests gens.

Roser Gonzàlez Duarte ha estat Directora del Departament de Genética (1986-1994 i 1999-2002);
Coordinadora del Máster Universitat-Empresa en Biotecnología (1995-2005); 
Presidenta Electa de la Sociedad Española de Genética (1994-1998); 
Cofundadora i membre directiu de la Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (2001-04);
i membre fundador de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (2000). 




Al llarg de la seva activitat profesional s’ha dedicat intensament a la docència de la Genètica i la Genètica Molecular en el si de la Facultat de Biologia de la UB, i en el seu grup de recerca s'han format un nombre elevat d'alumnes que mitjançant la realització de tesis doctorals i diferents treballs de recerca han esdevingut especialistes en Genètica Molecular.


28 de febr. 2016

LES CARICATURES I JOAN VIZCARRA


He fullejat la revista «El Jueves» en algunes ocasions, i sovint les seves caricatures m'han cridat poderosament l'atenció i m'han divertit molt. Sempre he pensat que fer caricatures ha de ser difícil, molt difícil. No només es tracta de dominar la tècnica sinó que també cal tenir l'habilitat de saber extreure els trets psicològics dels personatges que un dibuixa. Sense oblidar que cal disposar d'un gran bagatge cultural per a que amb només un dibuix es pugui explicar tota una història.
Fer riure, provocar un divertiment intel·ligent, saber utilitzar la sàtira per explicar un fet o descriure algú amb una gran precisió (dit d'una altra manera, saber capturar l'ànima de la gent que un dibuixa) no ha de ser fàcil. Joan Vizcarra ho sap fer. I molt bé! És un gran artista, un dels grans del nostre país.




Com comenta Santiago Segura en el pròleg del darrer llibre de Joan Vizcarra, «25 Años de caricaturas»:
«Si Vizcarra hubiese nacido en Estados Unidos sus caricaturas estarían en camisetas, en posters, en postales y habrían editado ya varios libros de lujo con su obra. Viviría en Beverly Hills, jugaría al golf con sus palos y tendría avión privado. Como ha nacido aquí, si quiere un avión tiene que hacérselo él de papel doblando un folio, llega a fin de mes justito y de jugar, juega al minigolf que es más barato».




Doncs, el proper dia 5 de març el podrem conèixer a l'Espai Guinovart. Ens mostrarà algunes de les obres i posarà a prova la nostra capacitat d'identificació dels diferents personatges que ens presenti. Potser, fins i tot, li podrem arrencar alguna caricatura en directe. Sens dubte, art en acció. Tot un privilegi.

JOAN VIZCARRA




Montblanc 1967.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va començar en el terreny de la il·lustració col·laborant en agències de publicitat.
Va treballar durant dos anys per l'empresa d'animació Delta Group, en espots publicitaris i sèries de televisió.
A l'any 1991 va començar a col·laborar per a la revista d'humor «El Jueves», on continua actualment.
Al 1992 comença a col·laborar setmanalment pel diari «Avui».
Al 1995 comença amb les col·laboracions setmanals pel «Periódico de Catalunya». Més endavant també col·labora en el suplement de diari «El Mundo».
Al 1997 és noment Professor de l'Humor per la Universitat d'Alcalà d'Henares.
I entre altres participacions cal destacar les realitzades en les publicacions com «Buenafuente», «Enderroc», «Windows», «Ciencia y Vida», «Penthouse», «Descobrir Cuina» i «Interviu».

És també autor de diferents llibres:
  • Vizcarra. Caricaturas (1994, Col. Titanic nº 7 - «El Jueves»)
  • Esto es Hollywood (1999, llibre recopilatori per «El Jueves»)
  • Lo más mejor de Vizcarra (2004, Col. Lo más mejor nº 14 - «El Jueves»)
  • Hollywood y otras hierbas (2008, Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)
  • Rock stars y otros animales (2008, Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)

Exposicions més destacades:
  • Exposición antológica para la Bienal de Caricaturas de Ourense (1998)
  • Exposición de originales para el Certamen «Cómic de la Massana» (Andorra, 2000)
  • Exposición retrospectiva para la Bienal Humorália de Lleida (2001)
  • Exposició colectiva en el 25 Aniversario de la revista «El Jueves» (Barcelona, 2002)
  • Exposición individual para el XIX Concurso del Cómic «Noble Villa de Portugalete» (2005)
  • Exposición de caricaturas para la Mostra del Cómic de Cornellà (2005)
  • Exposición retrospectiva para las Festes del Centenari a Montblanc (2006)
  • Exposición individuall para el Certamen Audiovisual de Cabra (Córdoba, 2006)
  • Muestra gráfica colectiva «O debuxo per diante», Xunta de Galicia (2007)
  • Exposición individual para «Santa Cruz Diseña» (Tenerife, 2008)
  • Exposición de originales para la Minicom Internacional (Girona, 2011)
  • Exposición «Con V de Vizcarra» Illa Diagonal Barcelona (2011)
  • Exposición «Con V de Vizcarra» (Badajoz, 2011)
  • Exposición permanente de originales en el Local Cool Hotel International (Barcelona, 2013)
  • Exposición de originales «La Fauna de Vizcarra» en el Corte Inglés (Barcelona, 2013)

També ha participat en l'elaboració de múltiples projectes relacionats amb el món del teatre, de la música, de la literatura, de l'esport i del cinema.

Si voleu conèixer millor a en Joan Vizcarra i la seva obra podeu visualitzar el documental «Dibujando a Vizcarra» (2012), de H. Lagares & l. Vilallonga.

També poder tenir tota la informació a: 




7 de febr. 2016

SOCIETAT ACTUAL I CARME BORBONÈS



En el VII Informe sobre exclusión y desarrollo en España, elaborat per Càritas y la Fundación FOESSA, concretament en el capítol 1, es planteja la següent pregunta: ANEM CAP A LA PRIVATITZACIÓ DEL VIURE SOCIAL?

L'actual anàlisis dels processos de desigualtat, pobresa, privació i exclusió social, als que pretén fer front l'Estat del benestar al que Espanya s'incorpora tardanament, desvetlla una mateixa tendència al llarg del cicle neoliberal, la del seu manteniment, "malgrat el creixement", i això ha portat com a conseqüència la consolidació de la precarietat com a tret de l'estructura social.

Ens trobem davant la consolidació d'un nou model de creixement en el que és molt significativa la manca d'un qüestionament profund dels models que subjauen a la nostra estructura econòmica i productiva. Ens trobem front una estructura productiva dèbil, en un context de creixent competitivitat, en el que es fa difícil competir només amb estratègies basades en baixos salaris. No s'estant abordant els aspectes estructurals, i no només no es contemplen, sinó que es deixen per a quan sortim de la crisis. I això te repercussions i resultats en les condicions dels grups socials i de tot el seu entorn. 

Amb els següents gràfics els lectors es podran fer una idea força entenedora tant dels processos de canvi per a les bases de l'estructuració social, com dels canvis en l'estructura del benestar (font dels gràfics: FOESSA 2014).





Per tant, tal i com afirma l'informe: "S'ha trencat el contracte social que es mantenia com la base de l'estructura del benestar" i "És constatable que actualment no hi ha un concepte compartit, o consens, del que és el bé comú". I això seria degut a "la secessió moral dels rics", sota el supòsit que "no deuen res a la societat ja que cadascú te el que cadascú s'ha guanyat". Heus aquí la clau de la polarització de la societat a uns límits cada cop més extrems.

I això suposa que: "Estem transitant d'una Europa de ciutadans on el pacte depenia de la política, a una Europa de mercaders on l'acord respon al que un pugui o no contractar o comprar?"

Heus aquí la gran pregunta que la Sra. Carme Borbonès intentarà respondre en la seva conferència del proper dia 13 de febrer a l'Espai Guinovart d'Agramunt. 



CARME BORBONÈS I BRESCÓ


Casada i mare de família.

Dra. En Ciències de l’Educació per la UB. Professora universitària des de 1971. Primer a la Universitat de Barcelona i desprès a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), on hi segueix vinculada com a Directora Honorària de la Càtedra d’Inclusió Social.








Durant tota la seva trajectòria professional ha desenvolupat docència i recerca especialitzada en el camp de la Política Escolar, Organització i gestió de Centres Escolars, Educatius i Culturals i Educació Comunitària.

Ha exercit diversos càrrecs de gestió: Degana de la Facultat d’Educació i Psicologia, Vicerectora d’Estudiants i d’Afers Culturals i Secretària General.

A l’actualitat col·labora amb a la Facultat de Teologia de Catalunya i amb l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona.

Va ser Delegada del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya a Tarragona (2001-2004).

Directora de Càritas Diocesana de Tarragona (2004-08).

Va formar part del Consell Assessor en Polítiques Socials i Familiars del Govern de la Generalitat de Catalunya, essent-ne la Secretaria (2011-15).

Premi “Persona i democràcia” (2012), en reconeixement a la tasca desenvolupada envers els valors humanístics i democràtics.


Actualment és: 


  • Presidenta de Caritas Catalunya
  • Consellera de Caritas Espanyola
  • Patrona de la Fundació FOESSA (Fomento de Estudios Sociales i de Sociología Aplicada).Madrid.
  • Patrona de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Barcelona
  • Patrona de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, (Manlleu, Sabadell i Terrassa)
  • Patrona de la Fundació TOPROMI (atenció a persones amb discapacitat intel·lectual)
  • Membre del Consorci de la Xarxa Social Santa Tecla de Tarragona.