En el VII Informe sobre exclusión y desarrollo en España, elaborat per Càritas y la Fundación FOESSA, concretament en el capítol 1, es planteja la següent pregunta: ANEM CAP A LA PRIVATITZACIÓ DEL VIURE SOCIAL?
L'actual anàlisis dels processos de desigualtat, pobresa, privació i exclusió social, als que pretén fer front l'Estat del benestar al que Espanya s'incorpora tardanament, desvetlla una mateixa tendència al llarg del cicle neoliberal, la del seu manteniment, "malgrat el creixement", i això ha portat com a conseqüència la consolidació de la precarietat com a tret de l'estructura social.
Ens trobem davant la consolidació d'un nou model de creixement en el que és molt significativa la manca d'un qüestionament profund dels models que subjauen a la nostra estructura econòmica i productiva. Ens trobem front una estructura productiva dèbil, en un context de creixent competitivitat, en el que es fa difícil competir només amb estratègies basades en baixos salaris. No s'estant abordant els aspectes estructurals, i no només no es contemplen, sinó que es deixen per a quan sortim de la crisis. I això te repercussions i resultats en les condicions dels grups socials i de tot el seu entorn.
Amb els següents gràfics els lectors es podran fer una idea força entenedora tant dels processos de canvi per a les bases de l'estructuració social, com dels canvis en l'estructura del benestar (font dels gràfics: FOESSA 2014).
Per tant, tal i com afirma l'informe: "S'ha trencat el contracte social que es mantenia com la base de l'estructura del benestar" i "És constatable que actualment no hi ha un concepte compartit, o consens, del que és el bé comú". I això seria degut a "la secessió moral dels rics", sota el supòsit que "no deuen res a la societat ja que cadascú te el que cadascú s'ha guanyat". Heus aquí la clau de la polarització de la societat a uns límits cada cop més extrems.
I això suposa que: "Estem transitant d'una Europa de ciutadans on el pacte depenia de la política, a una Europa de mercaders on l'acord respon al que un pugui o no contractar o comprar?"
Heus aquí la gran pregunta que la Sra. Carme Borbonès intentarà respondre en la seva conferència del proper dia 13 de febrer a l'Espai Guinovart d'Agramunt.
CARME BORBONÈS I BRESCÓ
Casada i mare de família.
Dra. En Ciències de l’Educació per la UB. Professora
universitària des de 1971. Primer a la Universitat de Barcelona i
desprès a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), on hi segueix
vinculada com a Directora Honorària de la Càtedra d’Inclusió
Social.
Durant tota la seva trajectòria professional ha desenvolupat docència i recerca especialitzada en el camp de la Política Escolar, Organització i gestió de Centres Escolars, Educatius i Culturals i Educació Comunitària.
Ha exercit diversos càrrecs de gestió: Degana de la Facultat
d’Educació i Psicologia, Vicerectora d’Estudiants i d’Afers
Culturals i Secretària General.
A l’actualitat col·labora amb a la Facultat de Teologia de
Catalunya i amb l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós
de Tarragona.
Va ser Delegada del Departament de Benestar Social i Família de la
Generalitat de Catalunya a Tarragona (2001-2004).
Directora de Càritas Diocesana de Tarragona (2004-08).
Va formar part del Consell Assessor en Polítiques Socials i
Familiars del Govern de la Generalitat de Catalunya, essent-ne la
Secretaria (2011-15).
Premi “Persona i democràcia” (2012), en reconeixement a la tasca
desenvolupada envers els valors humanístics i democràtics.
Actualment és:
- Presidenta de Caritas Catalunya
- Consellera de Caritas Espanyola
- Patrona de la Fundació FOESSA (Fomento de Estudios Sociales i de Sociología Aplicada).Madrid.
- Patrona de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Barcelona
- Patrona de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, (Manlleu, Sabadell i Terrassa)
- Patrona de la Fundació TOPROMI (atenció a persones amb discapacitat intel·lectual)
- Membre del Consorci de la Xarxa Social Santa Tecla de Tarragona.
Carme Borbonès
ResponEliminaSocietat actual: canvi de model econòmic i social
La senyora Carme Borbonès ha fet una xerrada impecable, perfectament estructurada i reveladora en el sentit de que no només en fa la diagnosi, sinó que dóna les solucions possibles per sortir d'aquesta crisi, i poder crear una societat del benestar.
Moltes gràcies pel teu comentari Maria. Completament d'acord. Salutacions!
ResponElimina