RAFEL NADAL (Girona, 1954) col·labora regularment en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Va ser director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació.
És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria; Quan en dèiem xampany (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa; La maledicció dels Palmisano (2015), traduïda a vint-i-dues llengües; La senyora Stendhal (2017), El fill de l’italià (Premi Ramon Llull 2019) i Mar d’estiu: Una memòria mediterrània (2020). La seva darrera obra porta per títol: Quan s'esborren les paraules (2021).
Instagram: @rafelnadalfarreras
Twitter: @nadalrafel
QUAN S'ESBORREN LES PARAULES
Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana.
Quan s’esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen d’existir; aleshores a l’autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb l’esperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les històries que s’hi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per un temps que s’acaba, però que omple d’humor i de tendresa un temps que tot just comença.
Un llibre d’una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la memòria dels lectors.
Podeu trobar tota la informació en el següent link:
Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) va estudiar Farmàcia i Dret a la Universitat de Barcelona. Està graduat en Alta Direcció d’Empreses per IESE, en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble i en Innovació de Polítiques Sanitàries per la Universitat de Harvard. Va començar treballant a l’Hospital de Sant Pau com a farmacèutic hospitalari, després va dedicar-se durant 10 anys a l’administració pública on, entre altres càrrecs, va ser Cap de Gabinet del Conseller i Secretari General del Departament d’Ensenyament, així com Director del Programa de Reordenació de la Salut Pública al Departament de Sanitat. Després es va incorporar al món privat en l’àmbit farmacèutic, on va romandre durant 17 anys, residint els set últims anys a París. Actualment la seva dedicació prioritària és la d'escriptor.
És membre honorari de la Reial acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També presideix els Cercle del Museu d’Història de Barcelona i el Cercle del Museu Marès.
Apassionat de l'art i col.leccionista, recentment ha fet un dipòsit de 1001 gravats al Museu de Lleida procedents de la Col.lecció Gelonch Viladegut, on hi han autors com Dürer, Rembrandt, Van Dyck, Piranesi, Goya, Ribera, Fortuny, Renoir, Rodin, Casas, Dalí, Picasso, Miró, Chillida, Warhol, Tàpies, Guinovart, Saura, Barceló i Plensa, entre altres.
"100 PIONERES CATALANES"
Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han estat pioneres en algun àmbit, des de la política fins als mitjans de comunicació, passant per la pintura, la literatura, la música, el cinema, la ciència, l’economia, l’ensenyament, l’acció sindical, el feminisme i l’esport, entre d’altres, del segle III fins als nostres dies. Un centenar de biografies que resulten especialment inspiradores i que ens fan pensar com les decisions individuals han canviat la història col·lectiva.
En el següent link podeu veure una entrevista de Mònica Terribes a Antoni Gelonch, arran de la presentació del llibre d'aquest darrer sobre les dones de vanguàrdia.
El proper 26 de setembre a la Pça del Mercat / Espai Guinovart. Amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Agramunt, Fundació l'Espai Guinovart i Tnumarga. Organitza Col.lectiu GARBA.
He
fullejat la revista «El
Jueves»
en algunes ocasions, i sovint les seves caricatures m'han cridat
poderosament l'atenció i m'han divertit molt. Sempre he pensat que
fer caricatures ha de ser difícil, molt difícil. No només es
tracta de dominar la tècnica sinó que també cal tenir l'habilitat
de saber extreure els trets psicològics dels personatges que un
dibuixa. Sense oblidar que cal disposar d'un gran bagatge cultural
per a que amb només un dibuix es pugui explicar tota una història.
Fer
riure, provocar un divertiment intel·ligent, saber utilitzar la
sàtira per explicar un fet o descriure algú amb una gran precisió
(dit d'una altra manera, saber capturar l'ànima de la gent que un
dibuixa) no ha de ser fàcil. Joan Vizcarra ho sap fer. I molt bé!
És un gran artista, un dels grans del nostre país.
Com comenta Santiago Segura en el
pròleg del darrer llibre de Joan Vizcarra, «25 Años de
caricaturas»:
«Si
Vizcarra hubiese nacido en Estados Unidos sus caricaturas estarían
en camisetas, en posters, en postales y habrían editado ya varios
libros de lujo con su obra. Viviría en Beverly Hills, jugaría al
golf con sus palos y tendría avión privado. Como ha nacido aquí,
si quiere un avión tiene que hacérselo él de papel doblando un
folio, llega a fin de mes justito y de jugar, juega al minigolf que
es más barato».
Doncs, el proper dia 5 de març el
podrem conèixer a l'Espai Guinovart. Ens mostrarà algunes de les
obres i posarà a prova la nostra capacitat d'identificació dels
diferents personatges que ens presenti. Potser, fins i tot, li podrem
arrencar alguna caricatura en directe. Sens dubte, art en acció. Tot
un privilegi.
JOAN VIZCARRA
Montblanc 1967.
Llicenciat en Belles Arts per la
Universitat de Barcelona, va començar en el terreny de la
il·lustració col·laborant en agències de publicitat.
Va treballar durant dos anys per
l'empresa d'animació Delta Group, en espots publicitaris i sèries
de televisió.
A
l'any 1991 va començar a col·laborar per a la revista d'humor «El
Jueves»,
on continua actualment.
Al 1992 comença a col·laborar
setmanalment pel diari «Avui».
Al
1995 comença amb les col·laboracions setmanals pel «Periódico de
Catalunya».
Més endavant també col·labora en el suplement de diari «El
Mundo».
Al 1997 és noment Professor de
l'Humor per la Universitat d'Alcalà d'Henares.
I entre altres participacions cal
destacar les realitzades en les publicacions com «Buenafuente»,
«Enderroc», «Windows», «Ciencia y Vida», «Penthouse»,
«Descobrir Cuina» i «Interviu».
Esto
es Hollywood (1999,
llibre recopilatori per «El Jueves»)
Lo
más mejor de Vizcarra
(2004, Col. Lo más mejor nº 14 - «El Jueves»)
Hollywood
y otras hierbas (2008,
Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)
Rock
stars y otros animales (2008,
Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)
Exposicions més destacades:
Exposición antológica para la
Bienal de Caricaturas de Ourense (1998)
Exposición
de originales para el Certamen «Cómic de la Massana» (Andorra,
2000)
Exposición retrospectiva para la
Bienal Humorália de Lleida (2001)
Exposició colectiva en el 25
Aniversario de la revista «El Jueves» (Barcelona, 2002)
Exposición individual para el XIX
Concurso del Cómic «Noble Villa de Portugalete» (2005)
Exposición de caricaturas para la
Mostra del Cómic de Cornellà (2005)
Exposición retrospectiva para las
Festes del Centenari a Montblanc (2006)
Exposición individuall para el
Certamen Audiovisual de Cabra (Córdoba, 2006)
Muestra gráfica colectiva «O debuxo
per diante», Xunta de Galicia (2007)
Exposición individual para «Santa
Cruz Diseña» (Tenerife, 2008)
Exposición de originales para la
Minicom Internacional (Girona, 2011)
Exposición «Con V de Vizcarra»
Illa Diagonal Barcelona (2011)
Exposición «Con V de Vizcarra»
(Badajoz, 2011)
Exposición permanente de originales
en el Local Cool Hotel International (Barcelona, 2013)
Exposición de originales «La Fauna
de Vizcarra» en el Corte Inglés (Barcelona, 2013)
També ha participat en l'elaboració
de múltiples projectes relacionats amb el món del teatre, de la
música, de la literatura, de l'esport i del cinema.
Si
voleu conèixer millor a en Joan Vizcarra i la seva obra podeu
visualitzar el documental «Dibujando a Vizcarra» (2012), de H.
Lagares &
l. Vilallonga.
