Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art. Mostrar tots els missatges

22 de maig 2026

TOT ERM? ART I PAGESIA. Amb Pau Minguet

Tot erm? Art i pagesia és una invitació a repensar el món rural no com una perifèria cultural, sinó com un espai viu de creació, memòria i identitat. A través d’un recorregut per artistes, paisatges i experiències vinculades al territori, la xerrada reflexionarà sobre la relació entre art i terra, entre cultura i comunitat, reivindicant la pagesia i els pobles com a generadors de sentit, bellesa i pensament.

En un moment en què el món rural sovint és vist només des de la despoblació o la precarietat, la proposta vol posar en valor la capacitat del territori per inspirar formes d’art profundament arrelades a la vida quotidiana, als ritmes de la natura i a la memòria col·lectiva. Agramunt i la vall del Sió apareixen així no només com un paisatge físic, sinó com un espai cultural i humà que ha sabut generar vincles, creativitat i patrimoni compartit.

La figura de Guillem Viladot, Josep Guinovart i molts altres artistes i creadors vinculats a Ponent i al nostre territori serviran també per reflexionar sobre com l’art pot néixer de la terra, del llenguatge, de la pagesia i de la vida quotidiana. Des de Lo Pardal fins a l’Espai Guinovart, Agramunt ha esdevingut un punt de trobada entre avantguarda i arrelament, demostrant que la cultura contemporània també pot créixer lluny de les grans capitals.

La xerrada vol reivindicar aquest patrimoni cultural sovint silenciós però profundament viu: una manera d’entendre l’art connectada amb la comunitat, amb la memòria i amb el paisatge. Perquè la cultura no és només allò que arriba des de fora, sinó també allò que un territori és capaç de generar quan conserva la seva veu, la seva gent i la seva relació amb la terra.

PAU MINGUET SANCHEZ (Cornellà de Llobregat, 1994)

Pau Minguet és historiador de l'art i director de la Fundació Guillem Viladot – Lo Pardal a Agramunt (Urgell), càrrec que ocupa des de 2018. Des d'aquest espai promou projectes expositius i de promoció artística, especialment vinculats a la figura del poeta experimental Guillem Viladot i a l'art contemporani del territori lleidatà.

Quant a la seva formació, és llicenciat en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una estada a la Sorbona de París i és màster en Recerca en Art i Disseny per l'escola Eina (UAB). Resideix a Belltall (Conca de Barberà), on també ha exercit com a regidor de cultura i ruralitat.

Com a comissari, ha impulsat projectes que empalmen l'art contemporani amb el territori rural. Entre els més destacats:

El 2021 va cocomissariar "Cabanades. Art als marges" a Belltall, un recorregut a peu per cabanes de volta i elements de pedra seca de la zona, intervinguts per artistes contemporanis.

El 2025 ha comissariat "Reg. Inundacions artístiques al Canal d'Urgell", un projecte amb cinc accions en cinc punts singulars del Canal d'Urgell (Ponts, Juneda, Montoliu de Lleida, Mollerussa i Agramunt), amb artistes com Paula Artés, Jaume Farreny, Olga Olivera, Marta Bisbal i Antoni Abad. El projecte es tanca el setembre de 2025 amb un documental a Lleida.

També ha comissariat l'exposició "Contrapastoral. Arte y Pagesia" al Museu Morera de Lleida (2026), una exposició sobre la mirada dels artistes a la vida rural.

 Video recomanat: explicació de Pau Minguet sobre la figura de Guillem Viladot

Podeu recuperar les conferències al canal de Youtube de Garba.

12 de febr. 2025

Art, Col.leccionisme i Museus, per Pilar Vélez

 

PILAR VÉLEZ VICENTE (BCN, 1957)

Doctora en Història de l'Art i professora de llengua catalana per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en la gestió del patrimoni i els museus, ha centrat la seva recerca en el lligam entre les arts decoratives, les arts industrials i el disseny, així com en la història del patrimoni cultural i el col·leccionisme.

Formació Acadèmica

  • Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1979).
  • Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (1986).
  • Mestra de Llengua Catalana per la Universitat de Barcelona (1979).
  • Gestió d'Institucions Artístiques i Culturals (ESADE BCN - New York University, 1987).

Experiència Professional

  • Professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (1982-1988) i coordinadora del primer Màster de Museologia (1988-1989).
  • Professora de doctorat i postgrau a la Universitat de Barcelona (1994, 1997-1998).
  • Directora del Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona (1986-1995).
  • Directora del Museu Frederic Marès (1995-2012).
  • Directora del Museu del Disseny de Barcelona (2012-2022).

Acadèmies i Comissions

  • Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des de 1996).
  • Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 2008).
  • Membre de diverses comissions de patrimoni i cultura, com la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona i el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català.

Publicacions i Recerca

Autora de més de trenta llibres i nombrosos articles acadèmics sobre arts decoratives, patrimoni i col·leccionisme. Alguns títols destacats:

  • Eudald Pradell i la tipografia espanyola del segle XVIII (1989).
  • Dos segles de disseny a Catalunya (1775-1975) (2004).
  • Modernisme, cap a la cultura del disseny (2020).
  • Joaquim Capdevila: The New Jewellery (2017).

Activitat Cultural

  • Comissària d’exposicions internacionals a ciutats com Barcelona, Madrid, París, Estocolm, Venècia, Viena, Amsterdam i Nova York.
  • Ha participat en jurats de premis relacionats amb les arts gràfiques, el disseny i el patrimoni cultural.
  • Ha dirigit cursos, jornades i celebracions commemoratives en l’àmbit del patrimoni i la història de l’art.

ART, COL·LECCIONISME I MUSEUS

L’art és una expressió de la humanitat que ha travessat el temps gràcies a la voluntat de preservar-lo, d’estudiar-lo i de compartir-lo. Però què passa quan una obra d’art deixa l’espai on ha estat concebuda per integrar-se en una col·lecció privada o en un museu? Quina transformació experimenta i quin sentit pren dins d’un nou context? Aquest és un dels grans debats que han acompanyat la història del col·leccionisme i la creació de museus, i que continua sent vigent en un moment en què la relació entre patrimoni, mercat i institucions culturals és més complexa que mai.

Pilar Vélez Vicente ens endinsa en aquesta qüestió des d’una mirada històrica i crítica, explorant com les col·leccions han estat, des de temps immemorials, una forma de prestigi i poder, però també un mecanisme per conservar el coneixement i teixir relats sobre la nostra memòria col·lectiva. Un exemple d’això són els cabinets de curiositats, espais que, entre els segles XVI i XVIII, reunien objectes extraordinaris provinents de tot el món: restes arqueològiques, fòssils, artefactes exòtics, obres d’art i qualsevol peça que despertés fascinació o misteri. Aquests gabinets van ser el precedent dels museus moderns i van reflectir una manera de comprendre el món basat en la col·lecció i la classificació del saber. Amb el temps, moltes d’aquestes col·leccions van passar a formar part de grans institucions públiques, i així es va anar establint la idea que el patrimoni artístic i cultural havia de ser preservat i accessible per a tothom.

Els museus, lluny de ser mers contenidors d’obres, són espais que narren un discurs, que legitimen unes veus i en silencien d’altres. Quin paper han tingut en la construcció de les identitats culturals? Com han condicionat la manera en què mirem l’art? En aquest sentit, la seva funció ha estat sempre objecte de debat, sobretot quan es tracta de col·leccions que provenen de contextos colonials o d’espolis, qüestions que avui dia interpel·len la manera en què concebem la gestió i restitució del patrimoni. Així mateix, la digitalització i l’accés massiu a la informació han posat en qüestió els models tradicionals de museïtzació, obrint nous camins perquè aquestes institucions puguin dialogar amb el públic d’una manera més oberta i participativa.

El col·leccionisme, per tant, no és només un gest de passió privada, sinó que ha tingut un paper fonamental en la creació de discursos culturals. Quan una peça entra en una col·lecció o en un museu, la seva història es reescriu, es contextualitza i es vincula a un relat més ampli que li dona un nou sentit. En aquest joc de transferències, de seleccions i omissions, s’hi amaga també una política de la memòria, una manera d’entendre què considerem valuós i què releguem a l’oblit.

Amb la seva experiència en història de l’art i museologia, Pilar Vélez Vicente ens convida a aprofundir en aquestes qüestions, obrint un espai de diàleg necessari per entendre com el passat es construeix des del present i quins desafiaments planteja el futur de la preservació i la difusió del patrimoni artístic. Una oportunitat per repensar els museus no només com a institucions que custodien la memòria, sinó també com a espais vius, en constant redefinició, on l’art continua parlant i interpel·lant-nos.

📅 Data: 15 de febrer 2025
📍 Lloc: Espai Guinovart, Agramunt

18 d’oct. 2023

LA CATALUNYA DELS ARTISTES


El proper dissabte 21 d'octubre es farà la presentació a l'Espai Guinovart del llibre La Catalunya dels artistes.
Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Espai Guinovart, conversarà amb Jordi Bes Lozano i Aure Farran Llorca, autors del text i es farà especial referència a la relació entre Josep Guinovart i Agramunt. Durant l'acte viatjarem també a La Vinya dels Artistes (Pobla de Cérvoles) amb Joan Jové i Sara Balasch de Celler Mas Blanch i Jové i ens mostraran la vinculació de paisatge - art i bons vins.



Aquest llibre és una invitació a conèixer els paisatges que van inspirar 20 artistes cèlebres que van viure a Catalunya.
Els records d'Agramunt que van inspirar Guinovart, les façades de l'Eixample barceloní que van marcar l'obra de la pintora Núria Llimona, el Mont-roig del Camp que va enamorar Miró, la llum especial de Tossa de Mar que tan bé va retratar Benet, els colors de Cotlliure que van meravellar Matisse ...

Els periodistes Jordi Bes Lozano i Aure Farran Llorca ens porten de ruta per una vintena de paisatges catalans que van inspirar i modelar les creacions de grans artistes de la pintura, l'arquitectura o l'escultura, incloent-hi noms que mereixen més ressò, com ara Olga Sacharoff, Lluïsas Vidal, Emília Xargay o Núria Llimona. El recorregut també és una finestra oberta per endinsar-se en vessants poc coneguts de la vida dels protagonistes del llibre i una crida a fer nous passos que permetin posar a l'abast de tothom el gaudi d'obres d'art que sovint encara resten en magatzems o en col.leccions privades.

Una ruta que serveix per posar una nova mirada sobre territoris coneguts i, alhora, reivindicar una obra artística no sempre prou coneguda. 

Imatge de Ruth Marigot
Imatge de Ruth Marigot (publicat a Diari més DIGITAL)

JORDI BES LOZANO
(Girona, 1985). Periodista, ha treballat i col.laborat sobretot en mitjans de comunicació escrits. S'ha especialitzat en el periodisme local, que ha exercit a Barcelona i Girona, com també en el de vins i el gastronòmic. Actualment col.labora amb el el diari Ara i altres mitjans. És autor del llibre Tothom a taula (2021) i La Catalunya dels artistes (2022).

AURE FARRAN LLORCA
(Barcelona, 1973). Periodista, ha treballat i col.laborat en diversos mitjans, tant de ràdio com de premsa i televisió. Actualment col.labora amb el diari Ara, on, a banda d'escriure reportatges sobre els atractius turístics i patrimonials del país, durant els darrers onze anys ha coordinat el suplement d'educació i criança Criatures. Va encarregar-se de l'edició del llibre Educant les criatures (2018) i és co-autora de La Catalunya dels artistes (2022).

22 de set. 2020

"100 PIONERES CATALANES" D'ANTONI GELONCH


ANTONI GELONCH
Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) va estudiar Farmàcia i Dret a la Universitat de Barcelona. Està graduat en Alta Direcció d’Empreses per IESE, en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble i en Innovació de Polítiques Sanitàries per la Universitat de Harvard. Va començar treballant a l’Hospital de Sant Pau com a farmacèutic hospitalari, després va dedicar-se durant 10 anys a l’administració pública on, entre altres càrrecs, va ser Cap de Gabinet del Conseller i Secretari General del Departament d’Ensenyament, així com Director del Programa de Reordenació de la Salut Pública al Departament de Sanitat. Després es va incorporar al món privat en l’àmbit farmacèutic, on va romandre durant 17 anys, residint els set últims anys a París. Actualment la seva dedicació prioritària és la d'escriptor. 
És membre honorari de la Reial acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També presideix els Cercle del Museu d’Història de Barcelona i el Cercle del Museu Marès.
Apassionat de l'art i col.leccionista, recentment ha fet un dipòsit de 1001 gravats al Museu de Lleida procedents de la Col.lecció Gelonch Viladegut, on hi han autors com Dürer, Rembrandt, Van Dyck, Piranesi, Goya, Ribera, Fortuny, Renoir, Rodin, Casas, Dalí, Picasso, Miró, Chillida, Warhol, Tàpies, Guinovart, Saura, Barceló i Plensa, entre altres.



 "100 PIONERES CATALANES"


Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han estat pioneres en algun àmbit, des de la política fins als mitjans de comunicació, passant per la pintura, la literatura, la música, el cinema, la ciència, l’economia, l’ensenyament, l’acció sindical, el feminisme i l’esport, entre d’altres, del segle III fins als nostres dies. Un centenar de biografies que resulten especialment inspiradores i que ens fan pensar com les decisions individuals han canviat la història col·lectiva.


En el següent link podeu veure una entrevista de Mònica Terribes a Antoni Gelonch, arran de la presentació del llibre d'aquest darrer sobre les dones de vanguàrdia.

El proper 26 de setembre a la Pça del Mercat / Espai Guinovart. Amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Agramunt, Fundació l'Espai Guinovart i Tnumarga. Organitza Col.lectiu GARBA. 

23 d’abr. 2017

JOSE CORREDOR MATHEOS AMB LOURDES CIRLOT I CONXITA OLIVER. "Corredor de fondo"



José Corredor-Matheos és escriptor, crític d'art, enciclopedista, gran poeta, apassionat lector, home reflexiu i prudent, i una excel.lent persona segons coincideix a afirmar el seu nombrós ventall d'amics. 
Aquest cap de setmana tindrem el privilegi de coneixèr-lo en primera persona a l'Espai Guinovart com a motiu de la presentació a Agramunt del seu llibre de memòries: "Corredor de fondo". 




José Corredor Matheos, nascut en 1929, recull en les seves memòries els seus primers anys en Alcazar de San Juan, passant pels seus estudis, la seva immersió en la vida catalana, el seu desenvolupament professional, la seva relació amb el món de l'art, amb els grans artistes espanyols del segle XX, les seves reflexions sobre les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i les nombroses persones i personatges que ha conegut al llarg de la seva vida.


Pel seu llibre passen escriptors, poetes, intel.lectuals, catalans i espanyols, des de la postguerra fins a finals de segle. Passen els millors artistes, parla de la seva relació personal amb ells i també de la relació existent entre ells; apareixen, entre altres, Dalí, Picasso, Tàpies, Cuixart i també el nostre estimat Guinovart.
D'altra banda, al llarg de les seves pàgines s'observen profundes reflexions sobre el món, sobre el pas del temps, i també sobre el nostre present. Aquest llibre, sens dubte ens permetrà conèixer millor l'univers més personal d'un autor multipremiat i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Cal remarcar que entre altres guardons, ha rebut el Premi Boscán de Poesia de 1961, la Creu Sant Jordi de 1988, el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya de 1993, el Premio Nacional de Traducción i el Premio Nacional de Poesia de 2005 amb "El Don de la Ignorancia".

De El don de la ingnorancia (2004) 
¿Qué   músicas son éstas 
que hieren mis oídos 
como hojas de otoño? 
¿Quién es el que me dicta 
lo que escribo 
y me hace vivir 
con la clara conciencia 
de la muerte? 


***** 


Dejar tan sólo el hueso, 
hasta que brille 
como puñal o luz 
que ilumine la noche 
a mediodía. 
Cortar de mí el tronco, 
luego cortar las ramas. 
Del mar, cortar las manos: 
que no pueda apretar 
con fuerza la garganta. 
De la vida, cortar 
lo que más duele: 
los días y las noches. 
De la muerte, cortar 
el esfuerzo incansable 
con que incita 
a vivir para siempre. 



***** 


Sosegar el espíritu 
entre el pavor y el gozo 
de vivir. 
Y que el mismo sosiego 
sea el signo gozoso 
de que el pavor empieza. 



***** 


Luz a lo lejos. 
infinita nostalgia 
no sé de qué. 



***** 


Todo lo veo en actitud 
de espera. 
¿Por qué esa mansedumbre 
de las cosas 
la manera que tienen 
de parecer que esperan? 
Recógete en silencio 
Aunque todo se agite 
en torno a ti, 
igual que si esperaras. 



***** 


¿Dónde se oculta el sol? 
¿Quién está amenazando 
con su espada 
lo que aún tiene vida 
por morir? 
¿Qué nueva luz alumbra 
el horizonte? 
¿Qué nueva soledad 
nos ha cubierto 
con su manto de hierro? 
Nos queda por romper 
una única rosa 
de cristal. 
Una única rosa. 



***** 


Solo el verso se escribe. 
Leído o escuchado, 
este poema 
¿cobra el mismo sentido 
que el volar de una hoja 
o el pasar de una nube? 
Feliz este momento 
en que   las cosas 
despiertan algo en mí 
que no soy yo. 




Acompanyaran a José Corredor:

Lourdes Cirlot, teòrica i investigadora d'art contemporani.


Els interessos de Cirlot dins de la història de l'art estan centrats en gran part en l'art del segle XX i XXI. La seva recerca al voltant del segle XX està enfocada sobre tot en l'estudi de l'art català, de l'art espanyol, i especialment, dels moviments internacionals de la vanguarda com el dadaïsme, el surrealisme, l'art abstracte i el pop art.
A Partir de 1999, s'interessa pels nous medis i les tecnologies digitals des d'un enfoc interdisciplinar, dedicant la seva investigació a l'efecte d'aquests sobre la cultura i la societat contemporània. De fet, des de 1999 és investigadora principal del Grup "Art, Arquitectura i Societat Digital" de la mateixa universitat. Actualment és la Vicerrectora d'Arts, Cultura i Patrimoni de la UB. 
En el següent link podreu llegir una interessant entrevista publicada a El Periódico de Catalunya realitzada per Juan Fernández: "Internet potencia nuestra relación con lo simbólico"


Conxita Oliver Cabestany, crític d'art.


Coordinadora d'arts visuals del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i molt vinculada al centre Arts Santa Mònica, d'on va ser Directora interina des de juny de 2013 fins a finals de novembre de 2014, ha comissariat al llarg de la seva carrera vàries exposicions i ha publicat nombrosos articles exercint la crítica d'art a diferents publicacions i diaris: Batik, diari Avui, emisores radiofòniques com Catalunya Cultura i Ona Catalana i revista Bonart (de 2007 - fins a l'actualitat) 








Joan Gil Gregorio, gestor cultural.






Llicenciat en Història de l’Art per la UB
Historiador de l’art, crític, comissari independent, editor i gestor cultural.

Especialista en mercat de l’art, des de 2009 és el responsable de la secció de Subhastes i Mercat de l’Art en la revista Bonart.

28 de febr. 2016

LES CARICATURES I JOAN VIZCARRA


He fullejat la revista «El Jueves» en algunes ocasions, i sovint les seves caricatures m'han cridat poderosament l'atenció i m'han divertit molt. Sempre he pensat que fer caricatures ha de ser difícil, molt difícil. No només es tracta de dominar la tècnica sinó que també cal tenir l'habilitat de saber extreure els trets psicològics dels personatges que un dibuixa. Sense oblidar que cal disposar d'un gran bagatge cultural per a que amb només un dibuix es pugui explicar tota una història.
Fer riure, provocar un divertiment intel·ligent, saber utilitzar la sàtira per explicar un fet o descriure algú amb una gran precisió (dit d'una altra manera, saber capturar l'ànima de la gent que un dibuixa) no ha de ser fàcil. Joan Vizcarra ho sap fer. I molt bé! És un gran artista, un dels grans del nostre país.




Com comenta Santiago Segura en el pròleg del darrer llibre de Joan Vizcarra, «25 Años de caricaturas»:
«Si Vizcarra hubiese nacido en Estados Unidos sus caricaturas estarían en camisetas, en posters, en postales y habrían editado ya varios libros de lujo con su obra. Viviría en Beverly Hills, jugaría al golf con sus palos y tendría avión privado. Como ha nacido aquí, si quiere un avión tiene que hacérselo él de papel doblando un folio, llega a fin de mes justito y de jugar, juega al minigolf que es más barato».




Doncs, el proper dia 5 de març el podrem conèixer a l'Espai Guinovart. Ens mostrarà algunes de les obres i posarà a prova la nostra capacitat d'identificació dels diferents personatges que ens presenti. Potser, fins i tot, li podrem arrencar alguna caricatura en directe. Sens dubte, art en acció. Tot un privilegi.

JOAN VIZCARRA




Montblanc 1967.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va començar en el terreny de la il·lustració col·laborant en agències de publicitat.
Va treballar durant dos anys per l'empresa d'animació Delta Group, en espots publicitaris i sèries de televisió.
A l'any 1991 va començar a col·laborar per a la revista d'humor «El Jueves», on continua actualment.
Al 1992 comença a col·laborar setmanalment pel diari «Avui».
Al 1995 comença amb les col·laboracions setmanals pel «Periódico de Catalunya». Més endavant també col·labora en el suplement de diari «El Mundo».
Al 1997 és noment Professor de l'Humor per la Universitat d'Alcalà d'Henares.
I entre altres participacions cal destacar les realitzades en les publicacions com «Buenafuente», «Enderroc», «Windows», «Ciencia y Vida», «Penthouse», «Descobrir Cuina» i «Interviu».

És també autor de diferents llibres:
  • Vizcarra. Caricaturas (1994, Col. Titanic nº 7 - «El Jueves»)
  • Esto es Hollywood (1999, llibre recopilatori per «El Jueves»)
  • Lo más mejor de Vizcarra (2004, Col. Lo más mejor nº 14 - «El Jueves»)
  • Hollywood y otras hierbas (2008, Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)
  • Rock stars y otros animales (2008, Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)

Exposicions més destacades:
  • Exposición antológica para la Bienal de Caricaturas de Ourense (1998)
  • Exposición de originales para el Certamen «Cómic de la Massana» (Andorra, 2000)
  • Exposición retrospectiva para la Bienal Humorália de Lleida (2001)
  • Exposició colectiva en el 25 Aniversario de la revista «El Jueves» (Barcelona, 2002)
  • Exposición individual para el XIX Concurso del Cómic «Noble Villa de Portugalete» (2005)
  • Exposición de caricaturas para la Mostra del Cómic de Cornellà (2005)
  • Exposición retrospectiva para las Festes del Centenari a Montblanc (2006)
  • Exposición individuall para el Certamen Audiovisual de Cabra (Córdoba, 2006)
  • Muestra gráfica colectiva «O debuxo per diante», Xunta de Galicia (2007)
  • Exposición individual para «Santa Cruz Diseña» (Tenerife, 2008)
  • Exposición de originales para la Minicom Internacional (Girona, 2011)
  • Exposición «Con V de Vizcarra» Illa Diagonal Barcelona (2011)
  • Exposición «Con V de Vizcarra» (Badajoz, 2011)
  • Exposición permanente de originales en el Local Cool Hotel International (Barcelona, 2013)
  • Exposición de originales «La Fauna de Vizcarra» en el Corte Inglés (Barcelona, 2013)

També ha participat en l'elaboració de múltiples projectes relacionats amb el món del teatre, de la música, de la literatura, de l'esport i del cinema.

Si voleu conèixer millor a en Joan Vizcarra i la seva obra podeu visualitzar el documental «Dibujando a Vizcarra» (2012), de H. Lagares & l. Vilallonga.

També poder tenir tota la informació a: