23 d’abr. 2017

JOSE CORREDOR MATHEOS AMB LOURDES CIRLOT I CONXITA OLIVER. "Corredor de fondo"



José Corredor-Matheos és escriptor, crític d'art, enciclopedista, gran poeta, apassionat lector, home reflexiu i prudent, i una excel.lent persona segons coincideix a afirmar el seu nombrós ventall d'amics. 
Aquest cap de setmana tindrem el privilegi de coneixèr-lo en primera persona a l'Espai Guinovart com a motiu de la presentació a Agramunt del seu llibre de memòries: "Corredor de fondo". 




José Corredor Matheos, nascut en 1929, recull en les seves memòries els seus primers anys en Alcazar de San Juan, passant pels seus estudis, la seva immersió en la vida catalana, el seu desenvolupament professional, la seva relació amb el món de l'art, amb els grans artistes espanyols del segle XX, les seves reflexions sobre les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i les nombroses persones i personatges que ha conegut al llarg de la seva vida.


Pel seu llibre passen escriptors, poetes, intel.lectuals, catalans i espanyols, des de la postguerra fins a finals de segle. Passen els millors artistes, parla de la seva relació personal amb ells i també de la relació existent entre ells; apareixen, entre altres, Dalí, Picasso, Tàpies, Cuixart i també el nostre estimat Guinovart.
D'altra banda, al llarg de les seves pàgines s'observen profundes reflexions sobre el món, sobre el pas del temps, i també sobre el nostre present. Aquest llibre, sens dubte ens permetrà conèixer millor l'univers més personal d'un autor multipremiat i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Cal remarcar que entre altres guardons, ha rebut el Premi Boscán de Poesia de 1961, la Creu Sant Jordi de 1988, el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya de 1993, el Premio Nacional de Traducción i el Premio Nacional de Poesia de 2005 amb "El Don de la Ignorancia".

De El don de la ingnorancia (2004) 
¿Qué   músicas son éstas 
que hieren mis oídos 
como hojas de otoño? 
¿Quién es el que me dicta 
lo que escribo 
y me hace vivir 
con la clara conciencia 
de la muerte? 


***** 


Dejar tan sólo el hueso, 
hasta que brille 
como puñal o luz 
que ilumine la noche 
a mediodía. 
Cortar de mí el tronco, 
luego cortar las ramas. 
Del mar, cortar las manos: 
que no pueda apretar 
con fuerza la garganta. 
De la vida, cortar 
lo que más duele: 
los días y las noches. 
De la muerte, cortar 
el esfuerzo incansable 
con que incita 
a vivir para siempre. 



***** 


Sosegar el espíritu 
entre el pavor y el gozo 
de vivir. 
Y que el mismo sosiego 
sea el signo gozoso 
de que el pavor empieza. 



***** 


Luz a lo lejos. 
infinita nostalgia 
no sé de qué. 



***** 


Todo lo veo en actitud 
de espera. 
¿Por qué esa mansedumbre 
de las cosas 
la manera que tienen 
de parecer que esperan? 
Recógete en silencio 
Aunque todo se agite 
en torno a ti, 
igual que si esperaras. 



***** 


¿Dónde se oculta el sol? 
¿Quién está amenazando 
con su espada 
lo que aún tiene vida 
por morir? 
¿Qué nueva luz alumbra 
el horizonte? 
¿Qué nueva soledad 
nos ha cubierto 
con su manto de hierro? 
Nos queda por romper 
una única rosa 
de cristal. 
Una única rosa. 



***** 


Solo el verso se escribe. 
Leído o escuchado, 
este poema 
¿cobra el mismo sentido 
que el volar de una hoja 
o el pasar de una nube? 
Feliz este momento 
en que   las cosas 
despiertan algo en mí 
que no soy yo. 




Acompanyaran a José Corredor:

Lourdes Cirlot, teòrica i investigadora d'art contemporani.


Els interessos de Cirlot dins de la història de l'art estan centrats en gran part en l'art del segle XX i XXI. La seva recerca al voltant del segle XX està enfocada sobre tot en l'estudi de l'art català, de l'art espanyol, i especialment, dels moviments internacionals de la vanguarda com el dadaïsme, el surrealisme, l'art abstracte i el pop art.
A Partir de 1999, s'interessa pels nous medis i les tecnologies digitals des d'un enfoc interdisciplinar, dedicant la seva investigació a l'efecte d'aquests sobre la cultura i la societat contemporània. De fet, des de 1999 és investigadora principal del Grup "Art, Arquitectura i Societat Digital" de la mateixa universitat. Actualment és la Vicerrectora d'Arts, Cultura i Patrimoni de la UB. 
En el següent link podreu llegir una interessant entrevista publicada a El Periódico de Catalunya realitzada per Juan Fernández: "Internet potencia nuestra relación con lo simbólico"


Conxita Oliver Cabestany, crític d'art.


Coordinadora d'arts visuals del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i molt vinculada al centre Arts Santa Mònica, d'on va ser Directora interina des de juny de 2013 fins a finals de novembre de 2014, ha comissariat al llarg de la seva carrera vàries exposicions i ha publicat nombrosos articles exercint la crítica d'art a diferents publicacions i diaris: Batik, diari Avui, emisores radiofòniques com Catalunya Cultura i Ona Catalana i revista Bonart (de 2007 - fins a l'actualitat) 








Joan Gil Gregorio, gestor cultural.






Llicenciat en Història de l’Art per la UB
Historiador de l’art, crític, comissari independent, editor i gestor cultural.

Especialista en mercat de l’art, des de 2009 és el responsable de la secció de Subhastes i Mercat de l’Art en la revista Bonart.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada