Aquest cap de setmana tindrem el privilegi de coneixèr-lo en primera persona a l'Espai Guinovart com a motiu de la presentació a Agramunt del seu llibre de memòries: "Corredor de fondo".
José Corredor Matheos, nascut en 1929, recull en les seves memòries els seus primers anys en Alcazar de San Juan, passant pels seus estudis, la seva immersió en la vida catalana, el seu desenvolupament professional, la seva relació amb el món de l'art, amb els grans artistes espanyols del segle XX, les seves reflexions sobre les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i les nombroses persones i personatges que ha conegut al llarg de la seva vida.
Pel seu llibre passen escriptors, poetes, intel.lectuals, catalans i espanyols, des de la postguerra fins a finals de segle. Passen els millors artistes, parla de la seva relació personal amb ells i també de la relació existent entre ells; apareixen, entre altres, Dalí, Picasso, Tàpies, Cuixart i també el nostre estimat Guinovart.
D'altra banda, al llarg de les seves pàgines s'observen profundes reflexions sobre el món, sobre el pas del temps, i també sobre el nostre present. Aquest llibre, sens dubte ens permetrà conèixer millor l'univers més personal d'un autor multipremiat i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Cal remarcar que entre altres guardons, ha rebut el Premi Boscán de Poesia de 1961, la Creu Sant Jordi de 1988, el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya de 1993, el Premio Nacional de Traducción i el Premio Nacional de Poesia de 2005 amb "El Don de la Ignorancia".
De El don de la ingnorancia (2004)
¿Qué músicas son éstas
que hieren mis oídos
como hojas de otoño?
¿Quién es el que me dicta
lo que escribo
y me hace vivir
con la clara conciencia
de la muerte?
*****
Dejar tan sólo el hueso,
hasta que brille
como puñal o luz
que ilumine la noche
a mediodía.
Cortar de mí el tronco,
luego cortar las ramas.
Del mar, cortar las manos:
que no pueda apretar
con fuerza la garganta.
De la vida, cortar
lo que más duele:
los días y las noches.
De la muerte, cortar
el esfuerzo incansable
con que incita
a vivir para siempre.
*****
Sosegar el espíritu
entre el pavor y el gozo
de vivir.
Y que el mismo sosiego
sea el signo gozoso
de que el pavor empieza.
*****
Luz a lo lejos.
infinita nostalgia
no sé de qué.
*****
Todo lo veo en actitud
de espera.
¿Por qué esa mansedumbre
de las cosas
la manera que tienen
de parecer que esperan?
Recógete en silencio
Aunque todo se agite
en torno a ti,
igual que si esperaras.
*****
¿Dónde se oculta el sol?
¿Quién está amenazando
con su espada
lo que aún tiene vida
por morir?
¿Qué nueva luz alumbra
el horizonte?
¿Qué nueva soledad
nos ha cubierto
con su manto de hierro?
Nos queda por romper
una única rosa
de cristal.
Una única rosa.
*****
Solo el verso se escribe.
Leído o escuchado,
este poema
¿cobra el mismo sentido
que el volar de una hoja
o el pasar de una nube?
Feliz este momento
en que las cosas
despiertan algo en mí
que no soy yo.
Acompanyaran a José Corredor:
Lourdes Cirlot, teòrica i investigadora d'art contemporani.
A Partir de 1999, s'interessa pels nous medis i les tecnologies digitals des d'un enfoc interdisciplinar, dedicant la seva investigació a l'efecte d'aquests sobre la cultura i la societat contemporània. De fet, des de 1999 és investigadora principal del Grup "Art, Arquitectura i Societat Digital" de la mateixa universitat. Actualment és la Vicerrectora d'Arts, Cultura i Patrimoni de la UB.
En el següent link podreu llegir una interessant entrevista publicada a El Periódico de Catalunya realitzada per Juan Fernández: "Internet potencia nuestra relación con lo simbólico".
Conxita Oliver Cabestany, crític d'art.
Coordinadora d'arts visuals del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i molt vinculada al centre Arts Santa Mònica, d'on va ser Directora interina des de juny de 2013 fins a finals de novembre de 2014, ha comissariat al llarg de la seva carrera vàries exposicions i ha publicat nombrosos articles exercint la crítica d'art a diferents publicacions i diaris: Batik, diari Avui, emisores radiofòniques com Catalunya Cultura i Ona Catalana i revista Bonart (de 2007 - fins a l'actualitat)
Joan Gil Gregorio, gestor cultural.
Llicenciat en
Història de l’Art per la UB
Historiador de
l’art, crític, comissari independent, editor i gestor cultural.
Especialista en
mercat de l’art, des de 2009 és el responsable de la secció de
Subhastes i Mercat de l’Art en la revista Bonart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada