Art, Col.leccionisme i Museus, per Pilar Vélez

 

PILAR VÉLEZ VICENTE (BCN, 1957)

Doctora en Història de l'Art i professora de llengua catalana per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en la gestió del patrimoni i els museus, ha centrat la seva recerca en el lligam entre les arts decoratives, les arts industrials i el disseny, així com en la història del patrimoni cultural i el col·leccionisme.

Formació Acadèmica

• Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1979).
• Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (1986).
• Mestra de Llengua Catalana per la Universitat de Barcelona (1979).
• Gestió d'Institucions Artístiques i Culturals (ESADE BCN - New York University, 1987).

Experiència Professional

• Professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (1982-1988) i coordinadora del primer Màster de Museologia (1988-1989).
• Professora de doctorat i postgrau a la Universitat de Barcelona (1994, 1997-1998).
• Directora del Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona (1986-1995).
• Directora del Museu Frederic Marès (1995-2012).
• Directora del Museu del Disseny de Barcelona (2012-2022).

Acadèmies i Comissions

• Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des de 1996).
• Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 2008).
• Membre de diverses comissions de patrimoni i cultura, com la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona i el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català.

Publicacions i Recerca

Autora de més de trenta llibres i nombrosos articles acadèmics sobre arts decoratives, patrimoni i col·leccionisme. Alguns títols destacats:

• Eudald Pradell i la tipografia espanyola del segle XVIII (1989).
• Dos segles de disseny a Catalunya (1775-1975) (2004).
• Modernisme, cap a la cultura del disseny (2020).
• Joaquim Capdevila: The New Jewellery (2017).

Activitat Cultural

• Comissària d’exposicions internacionals a ciutats com Barcelona, Madrid, París, Estocolm, Venècia, Viena, Amsterdam i Nova York.
• Ha participat en jurats de premis relacionats amb les arts gràfiques, el disseny i el patrimoni cultural.
• Ha dirigit cursos, jornades i celebracions commemoratives en l’àmbit del patrimoni i la història de l’art.

ART, COL·LECCIONISME I MUSEUS

L’art és una expressió de la humanitat que ha travessat el temps gràcies a la voluntat de preservar-lo, d’estudiar-lo i de compartir-lo. Però què passa quan una obra d’art deixa l’espai on ha estat concebuda per integrar-se en una col·lecció privada o en un museu? Quina transformació experimenta i quin sentit pren dins d’un nou context? Aquest és un dels grans debats que han acompanyat la història del col·leccionisme i la creació de museus, i que continua sent vigent en un moment en què la relació entre patrimoni, mercat i institucions culturals és més complexa que mai.

Pilar Vélez Vicente ens endinsa en aquesta qüestió des d’una mirada històrica i crítica, explorant com les col·leccions han estat, des de temps immemorials, una forma de prestigi i poder, però també un mecanisme per conservar el coneixement i teixir relats sobre la nostra memòria col·lectiva. Un exemple d’això són els cabinets de curiositats, espais que, entre els segles XVI i XVIII, reunien objectes extraordinaris provinents de tot el món: restes arqueològiques, fòssils, artefactes exòtics, obres d’art i qualsevol peça que despertés fascinació o misteri. Aquests gabinets van ser el precedent dels museus moderns i van reflectir una manera de comprendre el món basat en la col·lecció i la classificació del saber. Amb el temps, moltes d’aquestes col·leccions van passar a formar part de grans institucions públiques, i així es va anar establint la idea que el patrimoni artístic i cultural havia de ser preservat i accessible per a tothom.

Els museus, lluny de ser mers contenidors d’obres, són espais que narren un discurs, que legitimen unes veus i en silencien d’altres. Quin paper han tingut en la construcció de les identitats culturals? Com han condicionat la manera en què mirem l’art? En aquest sentit, la seva funció ha estat sempre objecte de debat, sobretot quan es tracta de col·leccions que provenen de contextos colonials o d’espolis, qüestions que avui dia interpel·len la manera en què concebem la gestió i restitució del patrimoni. Així mateix, la digitalització i l’accés massiu a la informació han posat en qüestió els models tradicionals de museïtzació, obrint nous camins perquè aquestes institucions puguin dialogar amb el públic d’una manera més oberta i participativa.

El col·leccionisme, per tant, no és només un gest de passió privada, sinó que ha tingut un paper fonamental en la creació de discursos culturals. Quan una peça entra en una col·lecció o en un museu, la seva història es reescriu, es contextualitza i es vincula a un relat més ampli que li dona un nou sentit. En aquest joc de transferències, de seleccions i omissions, s’hi amaga també una política de la memòria, una manera d’entendre què considerem valuós i què releguem a l’oblit.

Amb la seva experiència en història de l’art i museologia, Pilar Vélez Vicente ens convida a aprofundir en aquestes qüestions, obrint un espai de diàleg necessari per entendre com el passat es construeix des del present i quins desafiaments planteja el futur de la preservació i la difusió del patrimoni artístic. Una oportunitat per repensar els museus no només com a institucions que custodien la memòria, sinó també com a espais vius, en constant redefinició, on l’art continua parlant i interpel·lant-nos.

📅 Data: 15 de febrer 2025
📍 Lloc: Espai Guinovart, Agramunt

Sexe, corrupció i impunitat a l'Espanya del segle XIX, per Màrius Torrents-

ELS BORBONS AL SEGLE XIX. PER POSAR-NOS EN CONTEXT

La història tendeix a repetir-se. Al menys això podria afirmar-se si tenim en compte les informacions que darrerament han sorgit al voltant dels negocis del Rei emèrit. 

Carlos IV va ser el primer dels cinc Borbons que regnaria abans de la proclamació de la República. A tots ells els uniria, més enllà de la sang, al menys una experiència d'exili. Carlos va ser l'encarregat de donar el tret de sortida a l'endogàmia borbònica casant-se amb la seva cosina Mª Luisa de Parma. 

El seu successor, el seu fill Fernando VII es va caracteritzar pel ferri absolutisme, la sagnant repressió dels liberals i el restabliment de la Inquisició. Un dels més infames governants que ha tingut Espanya. A més, va necessitar de quatre esposes per engendrar descendència. De la relació amb la seva neboda Mª Cristina de Borbón va nèixer la futura reina Isabel II. 

Maria Cristina de Borbón és sospitosa de ser la responsable de la més gran trama corrupta de l'Espanya del segle XIX; els seus negocis eren tan tèrbols que va haver d'exiliar-se no una, sinó tres cops. 

Isabel II va patir la creu d'estar casada amb Paco Natillas, de nom real Francisco de Asís, home afeminat i més aviat curt de gambals. Front aquest desastre, la reina es va veure abocada a buscar algú altre fora del llit conjugal, tenint multitud d'amants i passant a tenir fama de nimfòmana.

Un símptoma d'aquesta situació va quedar reflectida en la sèrie d'aqüareles satíriques signades pel pseudònim SEM, normalment atribuïdes als germans Bécquer, titulades Els borbons en pilota. Els dibuixos, que arriben al nivell pornogràfic, van ser publicats en les revistes d'aquell moment, entre 1865 i 1972, i retraten de forma satírica a la reina Isabel II i a la seva Cort practicant sexe. 

Fill d'un dels amants de la reina, es diu que del militar Enrique Puigmoltó, va nèixer Alfonso XII. Curtit en l'exili, destí final d'Isabel II, va liderar la Restauració borbònica en 1874. Amb 18 anys va ser rei i es va perdre, seguint els passos del seu avi Fernando, en les tabernes envoltat de dones. Elena Sanz, una de les millors veus de la història de l'òpera, es troba en la llista de les seves amants. El fill de la segona dona del rei, Mª Cristina de Habsburgo-Lorena, Alfonso XIII va ser el següent a ocupar el tron. 

Alfons XIII tampoc es va quedar curt en el tema del sexe i, de fet, un dels seus "èxits" va ser disposar del títol de promotor de pel.lícules porno. 

MÀRIUS TORRENTS VICENS

No soc de fer aquest tipus d'escrit on es posa qui ets, on has estudiat i el que ha publicat o fet.

No és que no pugui posar coses en cadascun dels apartats, no. El que passa és que per explicar-me m'agrada molt més parlar de qui he conegut, de llocs on he estat, d'experiències viscudes i de moments inblidables que en conjunt i per separat m'han format i m'han fet -com la lletra de Viatge a Itaca- "aprendre dels que saben".

El primer lloc que he conegut és Agramunt, perquè hi he nascut (1960) i perquè hi he viscut gairebé sempre. Això sí, durant molts anys i per desgràcia meva, com un "foraster". Això em va quedar molt clar quan no fa pas tant de temps vaig haver d'explicar-li a un agramuntí, que m'havia tingut d'alumne, que jo era la parella de la Montse, del "dentista".

De jovenet ja despatxava tabac i repartia pollastres a l'ast al mateix temps que jugava pels carrers i anava a aprendre dibuix i francès amb l'Encarnita Caro i el seu pare Rossend.

Els primers passos de pintura els vaig fer amb el Jordi Oliva, però en fer-me adolescent vaig deixar ràpidament els pinzells per altres arts pròpies de l'edat. Els anys de l'Institut d'Agramunt que acabàvem d'estrenar van ser de molt bon record en un país que abandonava una llarga dictadura i s'obria a un nou règim de grans esperances i moltes frustacions.

Finalment vaig caure a les mans de la Història a l'Estudi General de Lleida -que llavors era una sucursal de la Universitat de Barcelona-. Quina sort poder compartir temps fora les aules -entre cafè, "carajillo" o cervesa- amb professors que per poder parlar amb ells a Barcelona havies de demanar hora amb dies d'antelació!

Acabada la carrera i els postgraus, m'he passat molts anys centrat en la docència, en la millora pedagògica personal i en la innovació educativa que m'han tret molt temps de socialitzar en una vila que és de les que més possibilitats tenen en aquest aspecte des del punt de vista associatiu.

La meva experiència en la docència és ben singular perquè soc de les poques persones que han passat d'una forma o altra per tots els sistemes i lleis d'educació d'Espanya i Catalunya. Ah! i a tots els nivells, des de preescolar a la universitat. En uns casos com alumne sota la lleu Moyano i l'EGB, i en altres com a professor i directiu des de l'EGB fins la darrera de les moltes lleis d'educació que es fan i desfan.

En el cas d'Agramunt, he participat d'una forma o altra en quasi tots els centres educatius de la vila.

Des de fa gairebé tres dècades dono classes a Mollerussa (aquella població que comparteix protagonisme del Canal d'Urgell amb Agramunt -aquí hi ha tema d'estudi-). 

En tots aquests anys he tingut la sort de conèixer grans professors i professores i he aprofitat tant com he pogut tot el coneixement i valor que m'han aportat. Gràcies a ells vaig aprendre que mai se'n sap prou i que la veritat sempre és la suma de moltes petites veritats que, en alguns casos, mai es troben.

Això es fa molt evident en la història. Una ciència de les més manipulades en funció dels interessos d'uns i altres. La feina de l'historiador és no caure en les manipulacions i trobar la forma de fer que cadascú entengui el que ha passat de la manera més clara en un món d'ombres i matisos.

La meva tasca historiogràfica s'encara sempre a donar els elements documentals amb senzillesa i honestedat. Sense prendre partit i deixant que qui els rebi es pugui formar la pròpia visió del passat.

Per acabar, canviant de tema i encara que pugui semblar paradoxal per la meva aparença, no em faig estrany amb ningú. Al menys és el que prentenc. Qui em coneix sap que em vaig fer "foraster" per la feina, però que en els anys d'estudiant bé que socialitzava a l'Institut, a les moltes hores de Cal Crich o al Kipps.

Entre els personatges que m'he trobat i amb els que he socialitzat hi ha polítics, periodistes, antropòlegs, historiadors, escriptors, músics, actors i científics. Ara bé, de qui més he aprés és de la gent senzilla que d'un ofici o de cap, viu amb sinceritat i amb humilitat. Gent amb pocs o molts estudis que amb el seu dia a dia m'han ensenyat el secret de viure.

Per tot el que us he exposat, ara ja us podreu fer un esbós del meu "Currículum Vitae". 

PD: Per detalls d'estudis i publicacion segur que Mr. Google us serà útil. El que val la pena ja us ho he dit jo.

100 ANYS DEL NAIXEMENT DEL NAZISME, amb Joan Ramon Zaballos

Alguns autors han considerat el nacionalsocialisme alemany (NSDAP) una versió més radical i violenta del feixisme, especialment per les seves consideracions racistes, sobretot antisemites. 

Joseph Goebbels, ministre de propaganda del NSDAP, va ser qui va encunyar per primer cop el terme nazi per referir-se als membres del seu partit. El discurs nazi promulgava la conquesta d’un “espai vital” (Lebensraum) per a la raça ària al mateix temps que pretenia la desaparició de tots els individus, grups i ètnies considerats indesitjables al Tercer Reich, fet que va culminar en un genocidi a gran escala amb la creació dels camps d’extermini i la planificació industrialitzada de l’assassinat en massa de la població jueva en el que es va conèixer com la Solució Final. 

Com es pot explicar l’ascens i el triomf d’un règim totalitari, nacionalista, imperialista, xenòfob i cruel que defensava l’eugenèsia de la seva pròpia població en aquells casos considerats de “vida no mereixedora de vida”? 

Segurament molts factors es van conjurar per afavorir l’ascens i l’acceptació del nazisme, no només a Alemanya sinó que la simpatia cap a aquest règim va traspassar fronteres. 

Possiblement les condicions de pau imposades després de la Primera Guerra Mundial, els estralls econòmics del Crack del 29 i la Gran Depressió van comportar pels alemanys un desig de ressorgiment que Hitler va ser capaç de canalitzar amb un ideari recollit en la seva obra Mein Kampf.

Hannah Arendt en el seu llibre Eichmann en Jerusalen (1963) explica amb tot detall el funcionament de la maquinària nazi en la seva persecució dels jueus, un extermini en el que els propis capdills de les comunitats jueves van participar. A més també explica el diferent grau de col·laboració en l’execució de l’extermini jueu per part d’altres països feixistes, per exemple la Itàlia de Mussolini, sorprenentment (i aquí caldria analitzar les característiques de la societat italiana), va mostrar poc entusiasme en la persecució dels seus jueus.

Resulta difícil entendre com la població alemanya va fer ulls clucs o, fins i tot, van participar entusiasmats en l’exercici de la crueltat del règim. Es pot repetir quelcom similar? Hem après res? Les Tesis sobre el concepte d’Història de Walter Benajamin, enterrat a Portbou en la seva fugida de la persecució nazi, ens poden ser d’utilitat per a prevenir-nos de futurs que, enlloc de conduir-nos al progrés, ens aboquin al desastre? 

En plena època globalitzadora i neoliberal, presentada com el gran èxit del desenvolupament, ens adonem que anem abocats al col·lapse. Degradació i contaminació ambiental, crisi climàtica, esgotament dels recursos naturals, migracions en massa, guerres i, novament, la reaparició dels moviments feixistes. Les classes dominants es perpetuen en el poder i les injustícies i desigualtats socials són més vives que mai. L’afirmació d’alguns neoliberals que diuen que “mai s’ha viscut tan bé com ara ” mostra una visió “curtplacista” i “occidentalcentrista” que ens interpel.la, no només a la crítica sinó també a la lluita aferrissada per un model social solidari i just per a tothom que reconegui els greuges comesos i els repari. Hem de frenar l’esdevenir cap a un futur que es preveu catastròfic, la història ens està avisant.

JOAN RAMON ZABALLOS RUBIO (Barcelona, 1962) 

Catedràtic d’alemany del cos de Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes (2008), amb destinació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida.

ESTUDIS:

- Filologia Anglo-Germànica (Especialitat Alemany) a la Universitat de Barcelona. Promoció 1980-1985.

- Durant dos semestres, estudis de filologia romànica i alemanya a la Julius Maximilians Universität de Würzburg. (Alemanya). 1985-86.

BEQUES:

- Beca per estudiar holandès del Commissariaat-Generaal voor de Internationale Culturele Samenwerking de Bruselas (Bèlgica). Renúncia per contracte laboral a Espanya. Agost de 1985.

- Beca del Ministeri d'Educació per a treballar com Assistent de Llengua Espanyola a Würzburg (Alemanya). Curs 1985-86.

- Dues beques del Council of Europe per assistir al col·loqui: Politik in Leben und Werk Hermann Hesses (7. Internationales Hermann Hesse Kolloquium) Calw (Alemanya) maig de 1992 i Ideologie und Wirklichkeit des Nationalsozialismus. Linz (Àustria) abril 2008

- El Goethe-Institut m’ha atorgat 4 beques de formació (Munic (2), Berlín, i Göttingen)

ALTRES MÈRITS 

- Goethe-Medaillon (medalla Goethe) atorgada pel Goethe - Institut en reconeixement a la tasca a favor del foment de la llengua i cultura alemanya a Catalunya (1995)

 

CERTIFICATS D’ESTUDIS

- Certificat de "Oberstufe" en llengua alemanya de la Philipps Universität de Marburg (Alemanya). Juliol 1987.

- Certificat de "Oberstufe" en llengua alemanya de la Katholische Universität d'Eichstätt (Alemanya) Agost 1989.

- Certificat d’aptitud d’alemany per a l’accés a les universitats alemanyes. expedit per la Julius Maximilians Universität de Würzburg (Alemanya) 1985.

- Certificat del Curs d’adaptació pedagògica (CAP). Secció: Alemany. 1986.

- Certificat de capacitació en Llengua Catalana de la Direcció d'Ordenació i Innovació Educativa de la Generalitat. Lleida 1991.

- Certificats EOI: d’Aptitud en llengua catalana i de Cicle Elemental en anglès.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I CÀRRECS:

- Treball com a recepcionista a l’Hotel Windsor de Lloret de Mar (Girona) 1985.

- Treball com a Assistent de Llengua Espanyola durant el curs 1985-1986 en 3 instituts de Würzburg (Alemanya):

- Professor d’alemany i anglès a l'Escola de Turisme CETA. Barcelona 1986-87.

- Professor d’alemany i d’espanyol per a estrangers a l'Acadèmia AFIC -Idiomes. Barcelona 1986-87.

- Professor d'alemany a l'Acadèmia EUROLOG. Barcelona 1986-87.

- Des d'octubre de 1987, professor d'alemany a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.

- De setembre de 1988 fins al maig de 1994 càrrec de secretari a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.

- Des de maig de 1994 a juliol de 2011 càrrec de director a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida. Escola amb més de 3.500 alumnes i ensenyament de 7 idiomes.

- Aprovades les oposicions al "Cos de Professors Agregats a Escoles Oficials d'Idiomes" amb el n º 1. Barcelona 1991.

- Funcionari de carrera del Ministeri d'Educació i Ciència, des de 1992. 

- Catedràtic d'alemany del cos de Professorat d'Escoles Oficials d'Idiomes des de 2008.

- Conseller del Departament de Lletres de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des 1984-1996

- Organitzador del I Congrés Estatal d'Escoles Oficials d'Idiomes, celebrat a Lleida. Març de 1999. 

- Membre dels Comitès Científics de diversos congressos nacionals d'Escoles Oficials d'Idiomes.

- President de l'Associació de Germanística de Catalunya (AGC) des de gener de 2001 a 2003.

- President de l'Associació de Professorat d'Escoles Oficials d'Idiomes de Catalunya (EOICAT) de 2005 a 2010. Desprès càrrecs de vicepresident i vocal fins el 2021.

- President de l’Associació Catalana de Cultura Alemanya (ACCA) des de gener de 2013 fins la seva dissolució al 2016

- Vaig ser Cap de Llista de CIU - com a independent - a les eleccions municipals de 2011.

- Des de juny de 2011 a juny de 2015 Cap de l’Oposició i Regidor a l’Ajuntament de Lleida per CIU, en dedicació exclusiva.

- Des de Juny de 2015 a juliol de 2022 Cap de Departament d’Alemany a l’EOI de Lleida.

- Participant en diferents projectes educatius europeus Gruntvig i Erasmus com a membre de l’equip directiu i com a professor. 

- Jubilat del Departament d’Educació de la Generalitat amb data de 1 de setembre de 2022.

PUBLICACIONS

-Traductor al castellà dels llibres:

"Anpfiff" H. Schumacher Droemersche Verlagsanstalt

"Targeta vermella" Toni Schumacher. Plaza & Janés editors.

"Akten-Einsicht" Günter Wallraff. Steidl Verlag

"Inspecció d’actes" Günter Wallraff. Pandora Llibres

-Traductor al català dels glossaris dels manuals per aprendre alemany: Themen I neu, Tenen por II neu, Ping-Pong I, Ping-Pong II.

-Traductor a l’espanyol del glossari del manual: Tangram 1 ª

-Traductor i adaptador a l’espanyol del manual per aprendre alemany: "Deutsch-rapid" Verlag für Deutsch.

- Articles publicats en els diaris SEGRE i LA MANYANA, sobre autors, tant espanyols com estrangers i sobre viatges

- Publicades en forma d’actes diverses conferències sobre literatura i llengua alemanya.

CURSOS I SEMINARIS IMPARTITS

- Quatre seminaris de cultura alemanya en quatre edicions de l'Escola d'Estiu del Grup de Mestres de Lleida.

Introducció a la cultura Alemanya 1: Alemanya a Principis del segle XX

Introducció a la cultura Alemanya 2: Alemanya a Finals del S XIX

El III Reich: política, cultura i societat.

Els moviments de resistència a l'Europa nazi.

- Diverses conferències sobre literatura i història d'Alemanya a les universitats de Lleida, Tarragona, Valladolid.

- Diversos cursos monogràfics (30 hores) d’ampliació de coneixements d’alemany, reconeguts pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, com cursos de formació.

- Coordinador dels cicles de conferències:

"L’art i el sagrat"

Universitat de Lleida - Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) 1993.

"Premsa, poder i llibertat"

I.E.I. Universitat de Lleida 1994

"El viatge com a Procés de Coneixement"

Universitat de Lleida -I.E.I. 1996.

"Els dames Europees del crim"

 Fundació Caixa Catalunya – Universitat de Lleida - IEI - Institució de les Lletres Catalanes (1998)

"El preu de la notícia"

 Col·legi de Periodistes de Catalunya – Universitat de Lleida -IEI (1999)

- Conferències sobre l’ensenyament de llengües estrangeres i cultura alemanya a universitats, escoles oficials d’idiomes i centres de professorat de: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Madrid, Saragossa, Palma de Mallorca, la Corunya, Ronda, Valladolid.

PREMSA, RÀDIO I TELEVISIÓ

- Articulista als diaris SEGRE i LA MANYANA de Lleida, sobre literatura, història, viatges ...

- Contertulià al programa de ràdio i televisió "El Despertador" de SEGRE-Ràdio (des de 1997) – Contertulià a LLEIDA-TV en el programa: A DIARI des de maig 2001. 

- Col·laborador de les emissores de ràdio: ONDA RAMBLA i COPE de Lleida durant 10 anys.

- Programes sobre Hermann Hesse a RÀDIO NACIONAL i CATALUNYA RADIO.

- Programa de literatura i llibres "La Muntanya Màgica" (1999) a SEGRE-Ràdio.

- Des de setembre de 2001, columna d’opinió amb el nom: La Talaia al diari - SEGRE de Lleida.

- Programa de ràdio mensual: Finestra al món a ONDA CERO Lleida, sobre viatges. 

- Programa: La Baviera Lleidatana a ràdio UA1 de Lleida, sobre vocabulari de la llengua alemanya explicat en català.

XARXES SOCIALS (dades 2022)

- BLOG: http://latalaiadezaballos.blogspot.com.es 173.000 visites

- Facebook: 4.950 amics. 

- Twitter:  1.600 seguidors.

- Instagram:  1.300 seguidors.

- TikTok: 270 seguidors

- Nivell 8 de col·laborador (Local Guide a Google Maps) 

ELS JUEUS CATALANS pel semitista MANEL FORCANO

Manuel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968)

SEMITISTA. Doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona. Després d’haver cursat estudis d’hebraística a Israel, i d’arabística i islam a Síria i a Egipte, ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona (1996-2004). Ha participat en el Projecte MANUMED de la Unió Europea (2000-2004) per a la catalogació de manuscrits àrabs i siríacs dels països de la riba sud de la Mediterrània amb missions actives a Alep (Síria).

TRADUCCIÓ. S'ha dedicat a la traducció de lírics hebreus al català com Pinchas Sade (El déu abandona David, Barcelona 2001), Ronny Someck (Amor pirata, Barcelona 2005), i Yehuda Amichaidel qui ha publicat l'antologia Clavats a la carn del món (Barcelona 2001, Premi Serra d’Or de Traducció 2002 i Premi Cavall Verd de Traducció 2002 atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), així com un nou recull: Poemes de cos i d'ànima(en premsa). També ha traduït de l’hebreu la novel·la d’Amós Oz El mateix mar (Barcelona 2002), l'opuscle cabalístic el Llibre de la Creació (Barcelona 2012), així com el Gólem de Pragade Yudl Rosenberg (Barcelona 2013). Amb l'arabista Margarida Castells ha publicat la traducció de l’àrab al català dels Viatges d’Ibn Battuta (Barcelona 2005, Premi Serra d’Or de Traducció 2006).

Ha traduït de l’anglès les proses d’E.M. Forster de Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria (Barcelona 2001), i del francès l’obra de teatre en vers El Martiri de Sant Sebastiàde Gabrielle D’Annunzio (Palma 2008) amb fotografies de Toni Catany, així com la versió integral de La descripció del mónde Marco Polo, més conegut com a Llibre de les Meravelles (Barcelona 2009).

ASSAIG. Especialitzat en la història dels jueus de Catalunya, és autor de l’assaig històric Les Croades vistes pels jueus (Barcelona 2007), així com la Història de la Catalunya jueva (Girona 2010) juntament amb la historiadora Sílvia Planas, i traduït al castellà i a l'anglès. També és l’aiutor de l’obra Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat (Barcelona 2014).

COMISSARIAT d’EXPOSICIONS. Ha comissariat l’any 2010 l’exposició Salomó ben Adret: el triomf de l’ortodòxiaa Centre d’Interpretació del Call de Barcelona del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA, 2010-2014). Ha participat en la renovació dels continguts del nou Espai Call del Museu d’Història de Barcelona en l’exposició permanent (2015). Comissari conjuntament amb Ana Bejarano i Josep Lluís Carod Rovira de l’exposició Hagadàs Barcelona: Història, narrativa i llegat artístical Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA, 2015).

POESIA. De la seva pròpia producció poètica destaquen els poemaris Les mans descalces (Premi J.Mª López Picó 1992), De nit (Premi Viola d’Or i d’Argent de Barcelona de 1995, Palma 1999), Corint (Premi Jocs Florals de Barcelona 2000), Com un persa (València 2001, Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni 2002), El Tren de Bagdad (Premi Carles Riba de Poesia 2003), Llei d’estrangeria (Premi QWERTY 2008), Estàtues sense cap (Barcelona 2013) i Ciència exacta (Premi Miquel de Palol 2014). La seva poesia sovint presenta motius històrics o culturals de l’Antiguitat que contrasten amb la vulgaritat del present. També destaca el contrast entre l’erudició penetrant dels seus versos i la senzillesa del to i les formes. L’amor, el desig i la nostàlgia d’un passat gloriós són els grans temes de la seva poesia.

MÚSICA ANTIGA. Entre 2004 i 2015 ha treballat per a Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savallon, des del 2012 n’era el Director General. També ha col·laborat amb la Reial Companyia Òpera de Cambra (RCOC) amb la traducció de llibrets de l'italià al català d'òperes barroques com Artaserse (RCOC 2009), i Sesostri (RCOC 2010) del compositor català Domènec Terradelles, així com de les Cantates Il sognoi la Dora festeggiantedel compositor valencià Vicent Martí i Soler (RCOC 2010).

CoNCA. Entre els anys 2009-2011 va ser el vicepresident del Consell Nacional de Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA).

Actualment és director de l’Institut Ramon Llull.

ELS JUEUS CATALANS o la història que mai t'han explicat

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra.

• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea.

• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu.

• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys.

• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel».

• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu.

• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona.

Un llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Aquest vídeo va ser  gravat el dijous dia 21 de maig de 2015 en l'acte: "Desfent tòpics sobre els jueus" dins el cicle Diàlegs de Pedralbes. Hi intervingueren Manuel Forcano, hebraista i poeta, i Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, moderats per Francesc Torralba, doctor en filosofia i teologia, catedràtic de filosofia de la URL.

CATALUNYA DESPRÉS DE 1714.

Conferència oferta en el marc dels actes commemoratius del cinquè aniversari de la mort de l'artista Josep Guinovart; a càrrec del Sr. Roberto Fernández, catedràtic d'Història Moderna i actual Rector de la Universitat de Lleida.

ROBERTO FERNANDEZ

Roberto Fernández (L’Hospitalet de Llobregat, 1954) va obtenir la seva llicenciatura en Història Moderna, l’any 1980, a la Universitat de Barcelona, on el seu pare era conserge.
Aviat va fer cap a Lleida, on, a l’Estudi General, va ser Professor Encarregat de Curs a temps complet, des del 1980 fins el 1988, quan va passar a ser Professor Titular, després d’haver assolit, el 1987, el doctorat en Història Moderna amb una tesi doctoral on analitzava el procés de naixement de la burgesia comercial de Barcelona al segle XVIII. Cinc anys després, al 1992, va obtenir la càtedra; va ser, per tant, un dels primers catedràtics de la recentment estrenada Universitat de Lleida.

En la recerca ha dirigit i dirigeix tesis, projectes de recerca, col·leccions de publicacions científiques, així com un grup de recerca consolidat sobre el desenvolupament del Capitalisme a Catalunya, alhora que ha publicat molts treballs sobre la seva especialitat, la qual cosa l’ha portat a ser un dels referents entre els estudiosos de la història espanyola i catalana del segle XVIII.

Entre la seves publicacions destaquen especialment els manual s sobre el segle XVIII, la biografia de Carles III, el volum dedicat al segle XVIII de la Història de Lleida (que va dirigir juntament amb Manuel Lladonosa) així com l’edició de diversos llibres sobre Història Social.

Finalment, en la gestió universitària va ser el primer director de l’ICE de l’Estudi General de Lleida, ha estat director de la Delegació de la Facultat Geografia i Història, degà, director de departament i membre de diverses comissions i de juntes d’òrgans de la UdL.

El 25 de maig de 2011 va prendre possessió com a nou rector de la Universitat de Lleida.