ELS JUEUS CATALANS pel semitista MANEL FORCANO

Manuel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968)

SEMITISTA. Doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona. Després d’haver cursat estudis d’hebraística a Israel, i d’arabística i islam a Síria i a Egipte, ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona (1996-2004). Ha participat en el Projecte MANUMED de la Unió Europea (2000-2004) per a la catalogació de manuscrits àrabs i siríacs dels països de la riba sud de la Mediterrània amb missions actives a Alep (Síria).

TRADUCCIÓ. S'ha dedicat a la traducció de lírics hebreus al català com Pinchas Sade (El déu abandona David, Barcelona 2001), Ronny Someck (Amor pirata, Barcelona 2005), i Yehuda Amichaidel qui ha publicat l'antologia Clavats a la carn del món (Barcelona 2001, Premi Serra d’Or de Traducció 2002 i Premi Cavall Verd de Traducció 2002 atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), així com un nou recull: Poemes de cos i d'ànima(en premsa). També ha traduït de l’hebreu la novel·la d’Amós Oz El mateix mar (Barcelona 2002), l'opuscle cabalístic el Llibre de la Creació (Barcelona 2012), així com el Gólem de Pragade Yudl Rosenberg (Barcelona 2013). Amb l'arabista Margarida Castells ha publicat la traducció de l’àrab al català dels Viatges d’Ibn Battuta (Barcelona 2005, Premi Serra d’Or de Traducció 2006).

Ha traduït de l’anglès les proses d’E.M. Forster de Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria (Barcelona 2001), i del francès l’obra de teatre en vers El Martiri de Sant Sebastiàde Gabrielle D’Annunzio (Palma 2008) amb fotografies de Toni Catany, així com la versió integral de La descripció del mónde Marco Polo, més conegut com a Llibre de les Meravelles (Barcelona 2009).

ASSAIG. Especialitzat en la història dels jueus de Catalunya, és autor de l’assaig històric Les Croades vistes pels jueus (Barcelona 2007), així com la Història de la Catalunya jueva (Girona 2010) juntament amb la historiadora Sílvia Planas, i traduït al castellà i a l'anglès. També és l’aiutor de l’obra Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat (Barcelona 2014).

COMISSARIAT d’EXPOSICIONS. Ha comissariat l’any 2010 l’exposició Salomó ben Adret: el triomf de l’ortodòxiaa Centre d’Interpretació del Call de Barcelona del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA, 2010-2014). Ha participat en la renovació dels continguts del nou Espai Call del Museu d’Història de Barcelona en l’exposició permanent (2015). Comissari conjuntament amb Ana Bejarano i Josep Lluís Carod Rovira de l’exposició Hagadàs Barcelona: Història, narrativa i llegat artístical Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA, 2015).

POESIA. De la seva pròpia producció poètica destaquen els poemaris Les mans descalces (Premi J.Mª López Picó 1992), De nit (Premi Viola d’Or i d’Argent de Barcelona de 1995, Palma 1999), Corint (Premi Jocs Florals de Barcelona 2000), Com un persa (València 2001, Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni 2002), El Tren de Bagdad (Premi Carles Riba de Poesia 2003), Llei d’estrangeria (Premi QWERTY 2008), Estàtues sense cap (Barcelona 2013) i Ciència exacta (Premi Miquel de Palol 2014). La seva poesia sovint presenta motius històrics o culturals de l’Antiguitat que contrasten amb la vulgaritat del present. També destaca el contrast entre l’erudició penetrant dels seus versos i la senzillesa del to i les formes. L’amor, el desig i la nostàlgia d’un passat gloriós són els grans temes de la seva poesia.

MÚSICA ANTIGA. Entre 2004 i 2015 ha treballat per a Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savallon, des del 2012 n’era el Director General. També ha col·laborat amb la Reial Companyia Òpera de Cambra (RCOC) amb la traducció de llibrets de l'italià al català d'òperes barroques com Artaserse (RCOC 2009), i Sesostri (RCOC 2010) del compositor català Domènec Terradelles, així com de les Cantates Il sognoi la Dora festeggiantedel compositor valencià Vicent Martí i Soler (RCOC 2010).

CoNCA. Entre els anys 2009-2011 va ser el vicepresident del Consell Nacional de Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA).

Actualment és director de l’Institut Ramon Llull.

ELS JUEUS CATALANS o la història que mai t'han explicat

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra.

• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea.

• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu.

• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys.

• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel».

• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu.

• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona.

Un llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Aquest vídeo va ser  gravat el dijous dia 21 de maig de 2015 en l'acte: "Desfent tòpics sobre els jueus" dins el cicle Diàlegs de Pedralbes. Hi intervingueren Manuel Forcano, hebraista i poeta, i Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, moderats per Francesc Torralba, doctor en filosofia i teologia, catedràtic de filosofia de la URL.

PARLEM DE FILOSOFIA amb en MIQUEL SEGURÓ

MIQUEL SEGURÓ MENDLEWICZ 

Professor i doctor en Filosofia per la Universitat Ramon Llull, amb menció de Doctorat Europeu, i llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. 

Ha realitzat estades de recerca predoctoral a la P. Università Gregoriana, Roma (curs 2008/2009) i a l’Albert-Ludwigs-O., Freiburg (any 2010), i ha visitat amb regularitat la Universität Basel per a projectes concrets de recerca.

Després d’uns anys de recerca eminentment teòrica ha procurat concretar-la en accions de transferència de coneixement en el context de la docència i la filosofia pràctica, de manera que en l’actualitat el seu àmbit laboral i el de recerca es desenvolupen tant en el camp teòric (treballs de fonamentació metafísica, ètica i política) com en el pràctic (innovació docent, guies de bones pràctiques, marcs de presa de decisions, bioètica …).

Compagina l’activitat docent com a professor universitari (UOC; Universitat Ramon Llull) i acadèmica amb l’edició científica a l’Editorial Herder, on hi coordina la revista Argumenta Philosophica i supervisa la col·lecció Opera Acadèmica. També és sota-signant de la proposta de codi ètic per a polítics (conjuntament amb altres intel·lectuals i experts de renom).

Ha estat autor de nombrosos llibres, articulista en diferents mitjans escrits i ha participat també en diferents programes de ràdio i televisió.

En aquesta entrevista del programa Terrícoles el podeu conèixer una mica millor.

La vida también se piensa (Herder, 2018) és la seva darrera publicació, on posa en evidència fins a quin punt la filosofia forma part de la construcció de la nostra pròpia biografia. Temes com l’experiència de la llibertat, la pregunta per la naturalesa de l’amor, el diví i el mundà en la realització de la vida humana o les paradoxes del coneixement neurocientífic són desgranades de forma accessible amb la intenció de facilitar al lector la seva pròpia experiència de vida.

Segurament amb tot el que el professor Seguró en expliqui podrem entendre una mica millor algunes de les contradiccions que observem en el món actual. 

Més informació de totes les publicacions i activitats acadèmiques en la web:

http://www.miquelseguro.com/ca/

PARLEM DE CINEMA AMB ..... TONO FOLGUERA I SERGI MORENO

TONO FOLGUERA (Barcelona, 1966)

 Productor de més de 30 títols de ficció i documental, i soci de Lastor Media.

Ha produït projectes documentals com "Balseros", nominada a l'Oscar i guanyador d'un Peabody i un Emmy, ficcions com "Vida i Color", guanyadora d'un Goya i d'un premi al Miami International Film Festival, "Arrugues", llargmetratge d'animació presentat a la Secció Oficial de Sant Sebastià i guanyador de dos premis Goya, i "Bicicleta, Cullera, Poma", presentat també en la Secció Oficial del Festival de Cinema de Sant Sebastià i guanyador d'un Goya i un Forqué.

Membre de les Acadèmies de Cinema europea, espanyola i catalana, ex-president del gremi de productors de documentals "Pro-docs", i membre de la federació dels productors audiovisuals de Catalunya. 

SERGI MORENO (Barcelona, 1983)

Productor i soci de Lastor Media.

Ha produït la pel·lícula "Caracremada" (Lluís Galter, 2010), estrenat als festivals de Venècia i Donostia. Combina la seva tasca com a productor a Lastor Media ("10.000 KM", "El Rei Borni", "El Adiós", "Júlia Ist", "Tierra Firme") amb la docència a la Universitat.

Membre de les Acadèmies de Cinema espanyola i catalana.

LASTOR MEDIA (2008)

Productora de 3 socis i 2 col·laboradors, que neix amb la voluntat de ser un motor per donar llum a projectes de qualitat, amb un valor artístic elevat i d'interès per al públic. La productora, a la seva mesura i gust, pretén crear conjuntament amb realitzadors joves els projectes viables que els puguin esdevenir una porta.

Entre les produccions de Lastor Media destaquen:

- Tierra Firme (2017), de Carlos Marques-Marcet.

Llargmetratge de ficció. Coproducció amb La Panda Productions i Vennerfilm. Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola del 2017. 2 Premis Gaudí (Millor pel·lícula en llengua no catalana, millor actor protagonista). Nominada a millor comèdia als Premios Feroz de la crítica espanyola. Seleccionada als Festivals de Rotterdam, BFI, Guadalajara, SXSW, i el Festival de Sevilla, entre d'altres.

- Júlia Ist (2017), d'Elena Martín.

Llargmetratge de ficció. Premi Yago a la millor pel·lícula del 2017. Nominada a millor pel·lícula en llengua no catalana als X Premis Gaudí. Nominada a millor muntatge als Premios Feroz de la crítica espanyola. Estrenada al Festival de Málaga, on va obtenir el premi a la millor pel·lícula, millor directora, i Premio Movistar+. Seleccionada als Festivals de Donosti, Warsaw, Crossing Europe, entre d'altres.

- Priorat (2016), de David Fernández de Castro.

Documental per a televisió. Coproducció amb Un Capricho de Producciones i TV3. Nominat a Millor Pel·lícula Documental als XI Premis Gaudí, i estrenat internacionalment al Festival IDFA.

- El Rei Borni (2016), de Marc Crehuet.

Llargmetratge de Ficció. Coproducció amb Moiré Films, El Terrat i TV3. Selecció Oficial del Festival de Málaga. 8 nominacions als XI Premis Gaudí. Entre elles, millor pel·lícula, millor director i millor protagonista masculí I femenina. Ha rebut també una menció honorífica de guió al Miami Film Festival.

- Les Amigues de l'Àgata (2015), de Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen.

Llargmetratge de Ficció. Premi ABYCINE Indie del Festival Internacional de Cine de Albacete i premi del public al D’A Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona. Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana als Premis Gaudí.

- 13 Dies d'Octubre (2015), de Carlos Marques-Marcet.

Llargmetratge de Ficció. Coproducció amb Batabat i TV3. Guanyadora d'un Premi Gaudí a la Millor TV-Movie.

- El Adiós (2015), de Clara Roquet.

Curtmetratge de Ficció. Guanyador d'un Premi Gaudí. Nominat als European Film Awards. Guanyador del premi a millor curt espanyol i europeu a la Seminci de Valladolid. Estrena internacional al Festival de Toronto.

- Ajoblanco, Crònica en Roig i Negre (2015), de David Fernández de Castro.

Documental per a televisió. Coproducció amb TVE, amb la participació de TVC. Estrenat internacionalment al Festival de Málaga Cine Español, ha estat seleccionat al Docs Barcelona, al Documenta Madrid i al Cinespaña Toulouse entre altres.

- 10.000KM (2014), de Carlos Marqués-Marcet.

Llargmetratge de Ficció. Coproducció amb La Panda Productions LLC, amb la participació de TVE, TVC, i Canal+. Goya al millor director Novell, 5 premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català (Millor pel·lícula, director, guió, actor, actriu), Nominat a millor opera prima als European Film Awards.
Venut i estrenat per Visit Films en 15 territoris, incloent US. Estrenat internacionalment a SXSW (Premi a la millor interpretació masculina i femenina), i al Festival de Málaga de Cine Español (Millor Pel·lícula, Director, Actriu, Guió i Premi Especial del Jurat).

- Entre el Cel i la Terra, la Guerra dels Aiguamolls (2013), de Roman Parrado, David Fernández de Castro i Tono Folguera.

Documental per TV, coproducció amb TVC. Va participar al Festival de Cinema de Medi Ambient de Catalunya, el MEMORIMAGE, el Docs Barcelona, la Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus.

- Serrat i Sabina, El Símbolo y el Cuate (2014), de Francesc Relea.
Documental cinematogràfic. Coproducció amb Whatsapp Docs i TVE, amb la participació de TVC i Canal+. Estrenat en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, del seu pas per festivals destaquen el Guadalajara Film Fest, entre altres.

A l'actualitat, a Lastor Media preparem l'estrena de "Petitet", la nova pel·lícula de Carles Bosch; "La Bona Espera", de Carlos Marques-Marcet, i desenvolupa els projectes de directores i directors com Marcel Barrena ("100 metros", "Món Petit"), Clara Roquet, Elena Martín, Alba Cros i Mikel Gurrea.

LA VACUNA DEL PAPIL.LOMA VIRUS HUMÀ A DEBAT amb el Prof. Dr. JOSEP Ma. LAÏLLA

Dr. JOSEP Ma. LAÏLLA

Nascut a Barcelona en 1948 i reconegut com a Fill Adoptiu d'Agramunt en 2017 

• Llicenciat en Medicina i Cirurgia en 1971 per la Universitat de Barcelona (UB), amb Premi al millor expedient Acadèmic de Llicenciatura de 1965 – 1971.
• Especialista en Obstetricia i Ginecologia per l'Escola Professional de la UB, Hospital Clínic. Prof. J. González Merlo (1971 – 1975).
• Doctor en Medicina i Cirurgia en 1976 per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Tesis doctoral “Predicción del sufrimiento fetal, mediante el estudio del medio interno fetal” obtenint la qüalificació d'Excel.lent “cum laude” per unanimitat.
• Professor Associat a la Càtedra d'Obstetricia i Ginecologia de la UB (1976 - 1982). 
• Professor Titular d'Obstetricia i Ginecología de la UB, des de 1983. 
• Catedràtic d'Obstetricia i Ginecologia de la UB,  des de 2000.

Formació assistencial

• Metge en formació de l'especialitat a l'Hospital Clínic de Barcelona (1971 - 1975) (Prof. González Merlo). Metge Adjunt en el mateix Hospital (1975 - 1983) (Prof. González Merlo)
• Cap del Servei d'Obstetricia i Ginecologia de l'Hospital Universitari Sant Joan de Déu de Barcelona des de 1990 fins 2014, any en el que va complir 65 anys, i  des de llavors fins l'actualitat és Consultor Senior.

Treball docent i d'investigació

• Ha dirigit des de la seva entrada a la Universidad un total de 23 cursos de postgrau, entre els que cal destacar per la seva continuïtat i acceptació: “Patología del suelo pélvico”i “Medicina fetal” 
• Ha estat director de 17 Tesis Doctorales.
• Ha participat com a col.laborador en 39 llibres de l'especialitat, redactant un total de 87 capítols. 
• Co-editor del llibre: Obstetricia 5a edición. Ed Elservier. Masson. 2006 y de la 6a edició apareguda en 2013.
• Co-editor del llibre: Fundamentos de Ginecología. SEGO 2009.
• Co-editor de la monografia: Salud bucal de la mujer, según las distintas edades biológicas. Ed. Panamericana. 2013.
• Ha publicat un total de 204 articles en revistas nacionals de l'especialitat i 76 articles en revistes internacionals.
• Ha dictat un total de 264 conferèncias o ponèncias en Congressos, Reunions i Symposis. D'aquestes ponències, 94 han estat en Congressos fora d'Espanya.
• Ha participat en un total de 317 comunicaciones i pòsters en Congressos de seva l'especialitat

Càrrecs representatius

• President de la Sociedad Española de Ginecologia y Obstetricia (SEGO) (2011- 2015). Vicepresident des de 2003 al 2011. Des de juny del 2015 Presidente de Honor.
• President d'Honor de la Societat Catalana d’Obstetricia i Ginecologia (SCOG). President d'aquesta Societat des de 2001 - 2004.
• President del  Comitè Organizador XXX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Ginecologia y Obstetricia (Barcelona 2009).
• Soci d'Honor de la Sociedad Española de Ecografía (SESEGO).
• Màster of Masters de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia.
• Representant d'Espanya a les Asambleas Generales de la FIGO (Federación Internacional de Ginecología y Obstetricia) en els anys 2003 (Santiago de Chile), 2006 (Kuala Lumpur), 2009 (Ciudad del Cabo) i 2012 (Roma).
• Membre Corresponent per elecció de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2010).
• Membre d'Honor estranger de la Sociedad de Obstetricia y Ginecologia Paraguaya (2012).
• President de la Comissió Nacional de l'Especialitat (2014). 
• Professor Honorífic de la Universidad de Buenos Aires (2015).

VACUNA DEL PAPIL.LOMA VIRUS HUMÀ A DEBAT

Aquesta vacuna és motiu de gran polèmica. És sabut que la seguretat total en medicina no existeix, tampoc en vacunes. De fet, només cal mirar les fitxes tècniques per observar la quantitat d’efectes adversos que s’hi poden associar. Certament són riscos excepcionals, però hi són.

Està demostrat que la infecció persistent pel VPH és causa de lesions cancerígenes annus-genitals en homes i dones, essent el càncer de coll d’úter l’expressió clínicament més rellevant d’aquesta infecció. 
El contagi ve donat per contacte sexual amb portadors sovint assimptomàtics i el moment òptim per a iniciar la vacuna és abans del debut sexual de la dona; per quest motiu s’aconsella vacunar a les noies abans dels 14 anys. Actualment s’està valorant l’ampliació de la recomanació vacunal als nois.

Tots els assajos clínics realitzats (que avaluen la seguretat i l’eficàcia) i els estudis d’efectivitat post-comercialització avalen les actuals recomanacions amb un balanç benefici-risc favorable.

Podeu trobar tota la informació referent a la vacuna clicant aquí.

No obstant això, en un moment en el què els grups antivacunes estan agafant força (a l’estat espanyol, la Asociación de Afectadas por la Vacuna del Papiloma defensa directament la retirada de la vacuna) cal fer un esforç per explicar a tothom el per què és important vacunar, i això es fa especialment significatiu en el cas de la vacuna del papil·loma humà.