El darrer dissabte, 4 de març, Garba va col.laborar amb la Biblioteca Municipal d'Agramunt en l'Atrapacontes.
El conte narrat va ser "El Pinzell Màgic". Els nens van estar absolutament atents gaudint de l'espectacle dirigit pel Jaume i interpretat per la Magda, la Sara i la Lluïsa.
Tot el que sigui adreçat als nens és bonic. Veure les seves cares, els seus somriures i els seus ulls que no deixen passar res és també tot un espectacle.
Volem aprofitar per agrair la confiança que la Biblioteca Municipal d'Agramunt ha dipositat en Garba. Esperem que poguem fer més coses conjuntes properament.
Millorar la qualitat de vida de persones amb
mobilitat reduïda és un repte de la societat actual. Aquesta afectació de la
mobilitat pot venir donada per causes molt diverses. Per exemple, lesió
medul·lar, accident cerebrovascular (ictus), paràlisi cerebral infantil, o
esclerosi múltiple, entre d’altres. Aquestes patologies condueixen a una pèrdua
significativa d’independència, i tenen associat un risc elevat de desenvolupar
altres malalties secundàries que poden ser perilloses per a la salut. Tot això
comporta uns costos elevats tant pera la persona i la seva família, com per al
conjunt de la societat.
Actualment,els tractaments per a la rehabilitació
d’aquests pacients es basen en observacions subjectives a partir de
l’experiència dels professionals de la salut. En aquesta ponència es presenta
com l’anàlisi i simulació per ordinador del moviment humà es pot utilitzar per
al disseny de tractaments i dispositius robòtics de rehabilitació
personalitzats.
En concret, es presenten tres projectes que
desenvolupa actualment el Grup de Recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de
la UPC. El primer té per objectiu el disseny d’un exosquelet robòtic
d’extremitat inferior per assistir la marxa de lesionats medul·lars que es
desplacen en cadira de rodes. El segon analitza la marxa de nens i nenes que han
patit un ictus i utilitzen un dispositiu de feedback auditiu per millorar la
seva rehabilitació. Finalment, es presenta un projecte que consisteix en comparar
el moviment capturat al laboratori de pacients operats amb dues tècniques
quirúrgiques diferents d’artroplàstia total de maluc (pròtesi de maluc).
Josep Maria Font Llagunes és professor del
Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC). A més, dirigeix el Grup de Recerca en Enginyeria Biomecànica (BIOMEC),
que forma part del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC. Des de
2013, és també Sotsdirector Cap d’Estudis de Postgrau de l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), on s’ocupa de les
titulacions de màster i de la recerca de l’Escola. Actualment, és coordinador
de la matèria Tecnologia Industrial per a les Proves d’Accés a la Universitat
(PAU).
En Josep Maria va rebre els títols d’Enginyeria
Industrial i de Màster en Enginyeria Biomèdica per la UPC els anys 2002 i 2004,
respectivament. L’any 2007 va obtenir el títol de Doctor (cum laude) en
Enginyeria Mecànica per la Universitat de Girona. Després d’aquest període, va
dur a terme una estada postdoctoral d’un any al Centre for Intelligent Machines
de la Universitat McGill a Mont-real, Canadà. Posteriorment va tornar a
Catalunya i, des d’aleshores, coordina el grup de recerca BIOMEC i fa docència
a la UPC. Imparteix classes de Mecànica (Grau en Enginyeria en Tecnologies
Industrials), Biomecànica, i Sistemes i Equips Biomèdics (Màster en Enginyeria
Industrial i Màster en Enginyeria Biomèdica).
Des de 2009 en Josep Maria ha liderat diferents
projectes de recerca competitius i contractes amb empreses en les àrees de la biomecànica
del moviment humà,la robòtica i la neurorehabilitació. Ha publicat 30 articles
en revistes científiques, més de 90 articles en congressos, 1 llibre i 4
capítols de llibre.També ha dirigit 3 tesis doctorals, i actualment n’està
dirigint 5 més. L’any 2015 va ser l’organitzador de l’ECCOMAS
ThematicConference on Multibody Dynamics, un congrés internacional que va tenir
lloc a Barcelona.També ha participat activament en comitès organitzadors de
diferents congressos internacionals en els àmbits de la biomecànica i la
neurorehabilitació.
Actualment, és vicepresident del Capítol Nacional
de la Societat Europea de Biomecànica (ESB) i és membre del “TechnicalCommittee
for Multibody Dynamics” de la Federació Internacional per
a la Promoció de la Ciència de Màquines i Mecanismes (IFToMM). En Josep Maria també ha
actuat com a avaluador de projectes de recerca d’àmbit nacional (Espanya i
Bèlgica) i de projectes europeus. En la seva recerca col·labora amb la
Universitat McGill (Canadà), la Universitat de Florida (Estats Units) i la
Universitat Tècnica de Darmstadt (Alemanya).
FERRAN CENTELLES a l'ESPAI GUINOVART: QUIN VI AMB AQUEST ÀNEC?
De recoquinaria és un llibre de cuina de l'antiga Roma escrita per Marco Gavio Apicio en el segle I dC. El text que ens ha arribat no és l'original sinó una còpia del segle V, segurament una mica diferent. És un llibre on les receptes estan descrites amb gran detall i on els plats criden l'atenció per la complexitat de les seves receptes. Segurament a molts de vostès els hi sonarà la famosa salsa garum elaborada amb els sucs que desprenien els peixos del mar ens salaó premsats amb altres productes com el vinagre, l'oli o el vi. El capítol que parla de les aus inclou la recepta de «L'ànec Apicius» i quest és l'ànec pel que, segurament, en Ferran Centelles busca el vi més adient en el seu assaig. «Quin vi amb aquest ànec?»
Ferran Centelles és un dels més
grans comunicadors de vi del nostre país. Amb 18 anys va entrar a
treballar en pràctiques a El Bulli, gran referent gastronòmic
mundial, i ha formar part de la seva plantilla des de 1999 fins 2011. Després de la transformació del restaurant en Fundació, en Ferran continua vinculat a El Bulli i ha començat noves col.laboracions ambwww.jancisrobinson.com,
OutlookWine
(The Barcelona Wine School) i ha cofundat el club de vins
www.wineissocial.com.
El
2006 es va proclamar el millor sommelier d’Espanya (Ruinart), el 2011
va ser Premi Nacional de Gastronomia i el 2013 va rebre el premi al
millor professional per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia.
I ara, ha escrit un llibre sobre la
perfecta relació entre el vi i el menjar.
El seu llibre és molt més que un
agradable recorregut al voltant de les múltiples vessants
relacionades amb l'harmonia entre vi i menjar; és un text que parla
de les terrasses davant del mar, de la cultura, de descobriments, de
l'amistat i, també, de la passió per experimentar i assaborir la
vida.
Ferran Adrià, que escriu el pròleg del llibre, explica que
«aquest llibre suposa el principi de la consagració de Ferran
Centelles com a una de les figures més interessants del món del vi
en tot el món»
Aquesta obsessió per buscar la
perfecta relació és el principal repte dels sommeliers en els
restaurants d'alta cuina. I és que la cuina, és molt més que
menjar, la cuina és cultura i la cuina pot ser un art. I el món del
vi forma part de tota aquesta complexitat. Un bon menjar pot
potenciar un bon vi, de la mateixa manera que un bon vi pot potenciar un
bon menjar; i quan ambdós elements encaixen, com si es tractés
d'aquella pinzellada subtil en una pintura que la converteix en una
obra mestra, el plaer es multiplica. Aquesta és una tasca molt
difícil, que només els
millors poden dur a terme. I
en Ferran Centelles és, sens dubte, un d'ells.
Entrevista a Ferran Centelles publicada a Youtube i realitzada per:
El proper dia 11 de juny GARBA celebra els seus cinc anys d'existència amb els Srs. Antoni Puigverd i Toni Aira. Ens parlaran del TEATRE DE LA POLÍTICA.
En Toni Aira explica la idea del títol: “El dramaturg Arthur Miller va escriure no fa gaire temps un llibre basat en una conferència seva, de nom La política o l’art d’actuar. Passats pocs anys d’aquell text, molts segles després que Quint Tuli Ciceró aconsellés el seu germà Marc sobre la importància d’acompanyar el fons amb una bona forma, quin pes ha adquirit això segon? La part de teatre, d’interpretació, que hi ha en la política ha passat a protagonitzar massa part d’aquest tot? És així? És inevitable? El context ho explica? Ho justica?”.
ANTONI PUIGVERD (la Bisbal d'Empordà, 1954)
Llicenciat en Filologia Hispànica. Catedràtic d’Institut en excedència, s’ha professionalitzat com periodista d’opinió. Ha col·laborat en nombrosos mitjans. Actualment és columnista de “La Vanguardia”. I analista de TV3, Catalunya Ràdio, i La Xarxa. És premi “Gaziel” de periodisme de la Generalitat de Catalunya.
Ha guanyat diversos premis de poesia, entre els quals el Miquel de Palol (1989), el Carles Riba (1991), el Premi de la Crítica (1992) i el del Jocs Florals de Barcelona (1997).
Deixant de banda articles de divulgació, assaigs i pròlegs i estudis de temàtica literària, i artística, ha publicat els següents llibres:
- Prosa literària:
Ombres i dies. Edicions de la Diputació de Girona Girona, 1989
l’Empordà, llibre de meravelles. Amb fotografies de Xavier Miserachs. Eds. 62, Barcelona 1996
Girona. Amb fotografies de Jordi Puig. Eds. Triangle Postals. Barcelona 2009
- Narrativa:
La pràctica dels vius. Eds. Quaderns Crema. Barcelona 1990
Paper de vidre. Eds. Quaderns Crema. Barcelona, 1993
La gàbia d’or. Ed. Empúries. Barcelona 1999
- Poesia:
Vista cansada. Ed. Columna. Barcelona, 1990
Curset de natació. Eds. Proa. Barcelona, 1992
La Migranya del faune. Eds. 62. Barcelona, 1995
Hivernacle. Eds. de la Magrana. Barcelona, 1997
- Assaig:
Antologia de Salvador Espriu. Pròleg i textos. Edicions ER. Sant Cugat.1982
Història i antologia de la literatura catalana. Ed. Santillana. 1989 [en col·laboració amb altres autors]
La rectificació: cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya . Ed. Destino. Barcelona 2006 [En col·laboració amb altres autors]
Creients i no creients. Pròleg de Mons. Joan Enric Vives. Ed. Pagès. Lleida 2012 [en col.laboració amb altres autors]. Versió castellana: Creyentes y no creyentes. Ed. Milenio.
Ensenyament, addicció al desastre, dins El Pensament crític. Reflexions sobre l’escola. Ed. Arcadia.Barcelona 2012
TONI AIRA (Poblenou, Barcelona, 1977)
Periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.
És co-director i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l’idEC-UPF.
Imparteix docència a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i a la de Comunicació de la UPF.
És director i presentador del programa "Els Spin Doctors", a Catràdio.cat, sobre comunicació política (compol).
Col·labora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, TV3, TVE-Catalunya, RAC1, El Singular Digital (que va dirigir), El diari Avui, i El Periódico de Catalunya, com a columnista i analista, des del 2011 amb la secció "La Cortina de Fum".
- Ha escrit, entre d’altres llibres dedicats a l’àmbit de la comunicació política:
"Els spin doctors: com mouen els fils els assessors dels líders polítics" (Columna, 2009).
"L’últim d’ells, Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política" (Trípodos, 2011).
El seu últim llibre: "El último partido. La política cansada ante su gran final"(Editorial UOC, 2015).
El proper día 1 d'abril, a l'Espai Guinovart, amb la Dra. Roser González Duarte:
Gràcies a l'esforç
conjunt de molts equips de recerca, l'any 2003 es va identificar la
seqüència complerta del genoma humà. D'aquesta descoberta se'n
deriven avenços tècnics i conceptuals d'una gran transcendència en
molts camps de la medicina i la biologia.
D’ençà aleshores,
gràcies a les grans millores metodològiques i la reducció dels
costos, s'han seqüenciat molts genomes. L'estudi de molts genomes
humans ha desvetllat que si bé tots compartim regions d’informació
"importants”, també hi ha moltes diferències individuals que
permeten caracteritzar i distingir un genoma de forma inequívoca del
de la resta d'individus que ens envolten. Les claus d’aquesta
identificació són unes seqüències específiques que anomenem
marcadors moleculars que formen “el codi de barres” o el “DNI”
del nostre genoma.
L’estudi d’aquests
marcadors ha permès autentificar i assignar a mòmies “anònimes”
del museu de El Cairo la seva posició correcta en l’arbre
genealògic dels Faraons. En medicina forense, l’anàlisi d'aquests
marcadors ha estat cabdal per identificar restes humanes i descartar
o incloure com a sospitosos als autors d'un crim. En genètica
humana, aquestes etiquetes moleculars han estat crucials per
identificar molts gens que causen patologies, i ens han obert noves
perspectives d’estudi pel diagnòstic i la teràpia de malalties
hereditàries.
DRA. ROSER GONZALEZ DUARTE
Roser Gonzàlez Duarte és Catedràtica de
Genètica de la Universitat de Barcelona (UB) d'ençà 1998.
Dirigeix
un grup de recerca que estudia genètica molecular humana,
principalment les malalties genétiques de la visió.
Els objectius
de la seva recerca són el diagnòstic genètic, la identificació de
nous gens que causen patologies hereditàries de la retina i
l'estudi de les alteracions cel.lulars produïdes per defectes
(mutacions) en aquests gens.
Roser Gonzàlez Duarte
ha estat Directora del Departament de Genética (1986-1994 i
1999-2002);
Coordinadora del Máster Universitat-Empresa en
Biotecnología (1995-2005);
Presidenta Electa de la Sociedad Española
de Genética (1994-1998);
Cofundadora i membre directiu de la
Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (2001-04);
i
membre fundador de l'Observatori de Bioètica i Dret de la
Universitat de Barcelona (2000).
Al llarg de la seva activitat
profesional s’ha dedicat intensament a la docència de la Genètica
i la Genètica Molecular en el si de la Facultat de Biologia de la
UB, i en el seu grup de recerca s'han format un nombre elevat
d'alumnes que mitjançant la realització de tesis doctorals i
diferents treballs de recerca han esdevingut especialistes en
Genètica Molecular.
He
fullejat la revista «El
Jueves»
en algunes ocasions, i sovint les seves caricatures m'han cridat
poderosament l'atenció i m'han divertit molt. Sempre he pensat que
fer caricatures ha de ser difícil, molt difícil. No només es
tracta de dominar la tècnica sinó que també cal tenir l'habilitat
de saber extreure els trets psicològics dels personatges que un
dibuixa. Sense oblidar que cal disposar d'un gran bagatge cultural
per a que amb només un dibuix es pugui explicar tota una història.
Fer
riure, provocar un divertiment intel·ligent, saber utilitzar la
sàtira per explicar un fet o descriure algú amb una gran precisió
(dit d'una altra manera, saber capturar l'ànima de la gent que un
dibuixa) no ha de ser fàcil. Joan Vizcarra ho sap fer. I molt bé!
És un gran artista, un dels grans del nostre país.
Com comenta Santiago Segura en el
pròleg del darrer llibre de Joan Vizcarra, «25 Años de
caricaturas»:
«Si
Vizcarra hubiese nacido en Estados Unidos sus caricaturas estarían
en camisetas, en posters, en postales y habrían editado ya varios
libros de lujo con su obra. Viviría en Beverly Hills, jugaría al
golf con sus palos y tendría avión privado. Como ha nacido aquí,
si quiere un avión tiene que hacérselo él de papel doblando un
folio, llega a fin de mes justito y de jugar, juega al minigolf que
es más barato».
Doncs, el proper dia 5 de març el
podrem conèixer a l'Espai Guinovart. Ens mostrarà algunes de les
obres i posarà a prova la nostra capacitat d'identificació dels
diferents personatges que ens presenti. Potser, fins i tot, li podrem
arrencar alguna caricatura en directe. Sens dubte, art en acció. Tot
un privilegi.
JOAN VIZCARRA
Montblanc 1967.
Llicenciat en Belles Arts per la
Universitat de Barcelona, va començar en el terreny de la
il·lustració col·laborant en agències de publicitat.
Va treballar durant dos anys per
l'empresa d'animació Delta Group, en espots publicitaris i sèries
de televisió.
A
l'any 1991 va començar a col·laborar per a la revista d'humor «El
Jueves»,
on continua actualment.
Al 1992 comença a col·laborar
setmanalment pel diari «Avui».
Al
1995 comença amb les col·laboracions setmanals pel «Periódico de
Catalunya».
Més endavant també col·labora en el suplement de diari «El
Mundo».
Al 1997 és noment Professor de
l'Humor per la Universitat d'Alcalà d'Henares.
I entre altres participacions cal
destacar les realitzades en les publicacions com «Buenafuente»,
«Enderroc», «Windows», «Ciencia y Vida», «Penthouse»,
«Descobrir Cuina» i «Interviu».
Esto
es Hollywood (1999,
llibre recopilatori per «El Jueves»)
Lo
más mejor de Vizcarra
(2004, Col. Lo más mejor nº 14 - «El Jueves»)
Hollywood
y otras hierbas (2008,
Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)
Rock
stars y otros animales (2008,
Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)
Exposicions més destacades:
Exposición antológica para la
Bienal de Caricaturas de Ourense (1998)
Exposición
de originales para el Certamen «Cómic de la Massana» (Andorra,
2000)
Exposición retrospectiva para la
Bienal Humorália de Lleida (2001)
Exposició colectiva en el 25
Aniversario de la revista «El Jueves» (Barcelona, 2002)
Exposición individual para el XIX
Concurso del Cómic «Noble Villa de Portugalete» (2005)
Exposición de caricaturas para la
Mostra del Cómic de Cornellà (2005)
Exposición retrospectiva para las
Festes del Centenari a Montblanc (2006)
Exposición individuall para el
Certamen Audiovisual de Cabra (Córdoba, 2006)
Muestra gráfica colectiva «O debuxo
per diante», Xunta de Galicia (2007)
Exposición individual para «Santa
Cruz Diseña» (Tenerife, 2008)
Exposición de originales para la
Minicom Internacional (Girona, 2011)
Exposición «Con V de Vizcarra»
Illa Diagonal Barcelona (2011)
Exposición «Con V de Vizcarra»
(Badajoz, 2011)
Exposición permanente de originales
en el Local Cool Hotel International (Barcelona, 2013)
Exposición de originales «La Fauna
de Vizcarra» en el Corte Inglés (Barcelona, 2013)
També ha participat en l'elaboració
de múltiples projectes relacionats amb el món del teatre, de la
música, de la literatura, de l'esport i del cinema.
Si
voleu conèixer millor a en Joan Vizcarra i la seva obra podeu
visualitzar el documental «Dibujando a Vizcarra» (2012), de H.
Lagares &
l. Vilallonga.
L'actual anàlisis dels processos de desigualtat, pobresa, privació i exclusió social, als que pretén fer front l'Estat del benestar al que Espanya s'incorpora tardanament, desvetlla una mateixa tendència al llarg del cicle neoliberal, la del seu manteniment, "malgrat el creixement", i això ha portat com a conseqüència la consolidació de la precarietat com a tret de l'estructura social.
Ens trobem davant la consolidació d'un nou model de creixement en el que és molt significativa la manca d'un qüestionament profund dels models que subjauen a la nostra estructura econòmica i productiva. Ens trobem front una estructura productiva dèbil, en un context de creixent competitivitat, en el que es fa difícil competir només amb estratègies basades en baixos salaris. No s'estant abordant els aspectes estructurals, i no només no es contemplen, sinó que es deixen per a quan sortim de la crisis. I això te repercussions i resultats en les condicions dels grups socials i de tot el seu entorn.
Amb els següents gràfics els lectors es podran fer una idea força entenedora tant dels processos de canvi per a les bases de l'estructuració social, com dels canvis en l'estructura del benestar (font dels gràfics: FOESSA 2014).
Per tant, tal i com afirma l'informe: "S'ha trencat el contracte social que es mantenia com la base de l'estructura del benestar" i "És constatable que actualment no hi ha un concepte compartit, o consens, del que és el bé comú". I això seria degut a "la secessió moral dels rics", sota el supòsit que "no deuen res a la societat ja que cadascú te el que cadascú s'ha guanyat". Heus aquí la clau de la polarització de la societat a uns límits cada cop més extrems.
I això suposa que: "Estem transitant d'una Europa de ciutadans on el pacte depenia de la política, a una Europa de mercaders on l'acord respon al que un pugui o no contractar o comprar?"
Heus aquí la gran pregunta que la Sra. Carme Borbonès intentarà respondre en la seva conferència del proper dia 13 de febrer a l'Espai Guinovart d'Agramunt.
CARME BORBONÈS I BRESCÓ
Casada i mare de família.
Dra. En Ciències de l’Educació per la UB. Professora
universitària des de 1971. Primer a la Universitat de Barcelona i
desprès a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), on hi segueix
vinculada com a Directora Honorària de la Càtedra d’Inclusió
Social.
Durant tota la seva trajectòria professional ha desenvolupat
docència i recerca especialitzada en el camp de la Política
Escolar, Organització i gestió de Centres Escolars, Educatius i
Culturals i Educació Comunitària.
Ha exercit diversos càrrecs de gestió: Degana de la Facultat
d’Educació i Psicologia, Vicerectora d’Estudiants i d’Afers
Culturals i Secretària General.
A l’actualitat col·labora amb a la Facultat de Teologia de
Catalunya i amb l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós
de Tarragona.
Va ser Delegada del Departament de Benestar Social i Família de la
Generalitat de Catalunya a Tarragona (2001-2004).
Directora de Càritas Diocesana de Tarragona (2004-08).
Va formar part del Consell Assessor en Polítiques Socials i
Familiars del Govern de la Generalitat de Catalunya, essent-ne la
Secretaria (2011-15).
Premi “Persona i democràcia” (2012), en reconeixement a la tasca
desenvolupada envers els valors humanístics i democràtics.
Actualment és:
Presidenta de Caritas Catalunya
Consellera de Caritas Espanyola
Patrona de la Fundació FOESSA (Fomento de Estudios Sociales i de
Sociología Aplicada).Madrid.
Patrona de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Barcelona
Patrona de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, (Manlleu, Sabadell
i Terrassa)
Patrona de la Fundació TOPROMI (atenció a persones amb discapacitat
intel·lectual)
Membre del Consorci de la Xarxa Social Santa Tecla de Tarragona.
