27 de març 2016

ADN I DNI, LA TRANSCENDÈNCIA DE LA GENÈTICA EN ELS HUMANS

El proper día 1 d'abril, a l'Espai Guinovart, amb la Dra. Roser González Duarte:





Gràcies a l'esforç conjunt de molts equips de recerca, l'any 2003 es va identificar la seqüència complerta del genoma humà. D'aquesta descoberta se'n deriven avenços tècnics i conceptuals d'una gran transcendència en molts camps de la medicina i la biologia.

D’ençà aleshores, gràcies a les grans millores metodològiques i la reducció dels costos, s'han seqüenciat molts genomes. L'estudi de molts genomes humans ha desvetllat que si bé tots compartim regions d’informació "importants”, també hi ha moltes diferències individuals que permeten caracteritzar i distingir un genoma de forma inequívoca del de la resta d'individus que ens envolten. Les claus d’aquesta identificació són unes seqüències específiques que anomenem marcadors moleculars que formen “el codi de barres” o el “DNI” del nostre genoma.

L’estudi d’aquests marcadors ha permès autentificar i assignar a mòmies “anònimes” del museu de El Cairo la seva posició correcta en l’arbre genealògic dels Faraons. En medicina forense, l’anàlisi d'aquests marcadors ha estat cabdal per identificar restes humanes i descartar o incloure com a sospitosos als autors d'un crim. En genètica humana, aquestes etiquetes moleculars han estat crucials per identificar molts gens que causen patologies, i ens han obert noves perspectives d’estudi pel diagnòstic i la teràpia de malalties hereditàries.


DRA. ROSER GONZALEZ DUARTE





Roser Gonzàlez Duarte és Catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB) d'ençà 1998. 
Dirigeix un grup de recerca que estudia genètica molecular humana, principalment les malalties genétiques de la visió. 
Els objectius de la seva recerca són el diagnòstic genètic, la identificació de nous gens que causen patologies hereditàries de la retina i l'estudi de les alteracions cel.lulars produïdes per defectes (mutacions) en aquests gens.

Roser Gonzàlez Duarte ha estat Directora del Departament de Genética (1986-1994 i 1999-2002);
Coordinadora del Máster Universitat-Empresa en Biotecnología (1995-2005); 
Presidenta Electa de la Sociedad Española de Genética (1994-1998); 
Cofundadora i membre directiu de la Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (2001-04);
i membre fundador de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (2000). 




Al llarg de la seva activitat profesional s’ha dedicat intensament a la docència de la Genètica i la Genètica Molecular en el si de la Facultat de Biologia de la UB, i en el seu grup de recerca s'han format un nombre elevat d'alumnes que mitjançant la realització de tesis doctorals i diferents treballs de recerca han esdevingut especialistes en Genètica Molecular.


28 de febr. 2016

LES CARICATURES I JOAN VIZCARRA


He fullejat la revista «El Jueves» en algunes ocasions, i sovint les seves caricatures m'han cridat poderosament l'atenció i m'han divertit molt. Sempre he pensat que fer caricatures ha de ser difícil, molt difícil. No només es tracta de dominar la tècnica sinó que també cal tenir l'habilitat de saber extreure els trets psicològics dels personatges que un dibuixa. Sense oblidar que cal disposar d'un gran bagatge cultural per a que amb només un dibuix es pugui explicar tota una història.
Fer riure, provocar un divertiment intel·ligent, saber utilitzar la sàtira per explicar un fet o descriure algú amb una gran precisió (dit d'una altra manera, saber capturar l'ànima de la gent que un dibuixa) no ha de ser fàcil. Joan Vizcarra ho sap fer. I molt bé! És un gran artista, un dels grans del nostre país.




Com comenta Santiago Segura en el pròleg del darrer llibre de Joan Vizcarra, «25 Años de caricaturas»:
«Si Vizcarra hubiese nacido en Estados Unidos sus caricaturas estarían en camisetas, en posters, en postales y habrían editado ya varios libros de lujo con su obra. Viviría en Beverly Hills, jugaría al golf con sus palos y tendría avión privado. Como ha nacido aquí, si quiere un avión tiene que hacérselo él de papel doblando un folio, llega a fin de mes justito y de jugar, juega al minigolf que es más barato».




Doncs, el proper dia 5 de març el podrem conèixer a l'Espai Guinovart. Ens mostrarà algunes de les obres i posarà a prova la nostra capacitat d'identificació dels diferents personatges que ens presenti. Potser, fins i tot, li podrem arrencar alguna caricatura en directe. Sens dubte, art en acció. Tot un privilegi.

JOAN VIZCARRA




Montblanc 1967.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va començar en el terreny de la il·lustració col·laborant en agències de publicitat.
Va treballar durant dos anys per l'empresa d'animació Delta Group, en espots publicitaris i sèries de televisió.
A l'any 1991 va començar a col·laborar per a la revista d'humor «El Jueves», on continua actualment.
Al 1992 comença a col·laborar setmanalment pel diari «Avui».
Al 1995 comença amb les col·laboracions setmanals pel «Periódico de Catalunya». Més endavant també col·labora en el suplement de diari «El Mundo».
Al 1997 és noment Professor de l'Humor per la Universitat d'Alcalà d'Henares.
I entre altres participacions cal destacar les realitzades en les publicacions com «Buenafuente», «Enderroc», «Windows», «Ciencia y Vida», «Penthouse», «Descobrir Cuina» i «Interviu».

És també autor de diferents llibres:
  • Vizcarra. Caricaturas (1994, Col. Titanic nº 7 - «El Jueves»)
  • Esto es Hollywood (1999, llibre recopilatori per «El Jueves»)
  • Lo más mejor de Vizcarra (2004, Col. Lo más mejor nº 14 - «El Jueves»)
  • Hollywood y otras hierbas (2008, Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)
  • Rock stars y otros animales (2008, Luxury Gold Collection, RBA / «El Jueves»)

Exposicions més destacades:
  • Exposición antológica para la Bienal de Caricaturas de Ourense (1998)
  • Exposición de originales para el Certamen «Cómic de la Massana» (Andorra, 2000)
  • Exposición retrospectiva para la Bienal Humorália de Lleida (2001)
  • Exposició colectiva en el 25 Aniversario de la revista «El Jueves» (Barcelona, 2002)
  • Exposición individual para el XIX Concurso del Cómic «Noble Villa de Portugalete» (2005)
  • Exposición de caricaturas para la Mostra del Cómic de Cornellà (2005)
  • Exposición retrospectiva para las Festes del Centenari a Montblanc (2006)
  • Exposición individuall para el Certamen Audiovisual de Cabra (Córdoba, 2006)
  • Muestra gráfica colectiva «O debuxo per diante», Xunta de Galicia (2007)
  • Exposición individual para «Santa Cruz Diseña» (Tenerife, 2008)
  • Exposición de originales para la Minicom Internacional (Girona, 2011)
  • Exposición «Con V de Vizcarra» Illa Diagonal Barcelona (2011)
  • Exposición «Con V de Vizcarra» (Badajoz, 2011)
  • Exposición permanente de originales en el Local Cool Hotel International (Barcelona, 2013)
  • Exposición de originales «La Fauna de Vizcarra» en el Corte Inglés (Barcelona, 2013)

També ha participat en l'elaboració de múltiples projectes relacionats amb el món del teatre, de la música, de la literatura, de l'esport i del cinema.

Si voleu conèixer millor a en Joan Vizcarra i la seva obra podeu visualitzar el documental «Dibujando a Vizcarra» (2012), de H. Lagares & l. Vilallonga.

També poder tenir tota la informació a: 




7 de febr. 2016

SOCIETAT ACTUAL I CARME BORBONÈS



En el VII Informe sobre exclusión y desarrollo en España, elaborat per Càritas y la Fundación FOESSA, concretament en el capítol 1, es planteja la següent pregunta: ANEM CAP A LA PRIVATITZACIÓ DEL VIURE SOCIAL?

L'actual anàlisis dels processos de desigualtat, pobresa, privació i exclusió social, als que pretén fer front l'Estat del benestar al que Espanya s'incorpora tardanament, desvetlla una mateixa tendència al llarg del cicle neoliberal, la del seu manteniment, "malgrat el creixement", i això ha portat com a conseqüència la consolidació de la precarietat com a tret de l'estructura social.

Ens trobem davant la consolidació d'un nou model de creixement en el que és molt significativa la manca d'un qüestionament profund dels models que subjauen a la nostra estructura econòmica i productiva. Ens trobem front una estructura productiva dèbil, en un context de creixent competitivitat, en el que es fa difícil competir només amb estratègies basades en baixos salaris. No s'estant abordant els aspectes estructurals, i no només no es contemplen, sinó que es deixen per a quan sortim de la crisis. I això te repercussions i resultats en les condicions dels grups socials i de tot el seu entorn. 

Amb els següents gràfics els lectors es podran fer una idea força entenedora tant dels processos de canvi per a les bases de l'estructuració social, com dels canvis en l'estructura del benestar (font dels gràfics: FOESSA 2014).





Per tant, tal i com afirma l'informe: "S'ha trencat el contracte social que es mantenia com la base de l'estructura del benestar" i "És constatable que actualment no hi ha un concepte compartit, o consens, del que és el bé comú". I això seria degut a "la secessió moral dels rics", sota el supòsit que "no deuen res a la societat ja que cadascú te el que cadascú s'ha guanyat". Heus aquí la clau de la polarització de la societat a uns límits cada cop més extrems.

I això suposa que: "Estem transitant d'una Europa de ciutadans on el pacte depenia de la política, a una Europa de mercaders on l'acord respon al que un pugui o no contractar o comprar?"

Heus aquí la gran pregunta que la Sra. Carme Borbonès intentarà respondre en la seva conferència del proper dia 13 de febrer a l'Espai Guinovart d'Agramunt. 



CARME BORBONÈS I BRESCÓ


Casada i mare de família.

Dra. En Ciències de l’Educació per la UB. Professora universitària des de 1971. Primer a la Universitat de Barcelona i desprès a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), on hi segueix vinculada com a Directora Honorària de la Càtedra d’Inclusió Social.








Durant tota la seva trajectòria professional ha desenvolupat docència i recerca especialitzada en el camp de la Política Escolar, Organització i gestió de Centres Escolars, Educatius i Culturals i Educació Comunitària.

Ha exercit diversos càrrecs de gestió: Degana de la Facultat d’Educació i Psicologia, Vicerectora d’Estudiants i d’Afers Culturals i Secretària General.

A l’actualitat col·labora amb a la Facultat de Teologia de Catalunya i amb l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona.

Va ser Delegada del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya a Tarragona (2001-2004).

Directora de Càritas Diocesana de Tarragona (2004-08).

Va formar part del Consell Assessor en Polítiques Socials i Familiars del Govern de la Generalitat de Catalunya, essent-ne la Secretaria (2011-15).

Premi “Persona i democràcia” (2012), en reconeixement a la tasca desenvolupada envers els valors humanístics i democràtics.


Actualment és: 


  • Presidenta de Caritas Catalunya
  • Consellera de Caritas Espanyola
  • Patrona de la Fundació FOESSA (Fomento de Estudios Sociales i de Sociología Aplicada).Madrid.
  • Patrona de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Barcelona
  • Patrona de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, (Manlleu, Sabadell i Terrassa)
  • Patrona de la Fundació TOPROMI (atenció a persones amb discapacitat intel·lectual)
  • Membre del Consorci de la Xarxa Social Santa Tecla de Tarragona.



18 d’oct. 2015

RAFEL NADAL I "La maledicció dels Palmisano"


El proper 23 d'Octubre, a l'Espai Guinovart, a les 20:00, GARBA us convida a conèixer el periodista i escriptor Rafel Nadal. Amb ell comentarem qüestions relacionades amb l'actualitat més candent i ens presentarà la seva darrera novel.la: La maledicció dels Palmisano.

 

 

 

RAFEL NADAL 

Nascut a Girona el 1954, Rafel Nadal és periodista, escriu a La Vanguardia i col.labora habitualment a RAC-1, TV3 i 8TV. Ha estat director d'El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, període durant el qual el diari va rebre, entre altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d'Europa de l'European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l'any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d'Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, havia treballat en els principals diaris del país i ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i en grups de comunicació. El 2011 va publicar el llibre Els mandarins. El 2012 va ser guardonat amb el Premi Josep Pla per Quan érem feliços, amb una gran acollida entre els lectors. L'any següent, el 2013, repetia l'èxit amb Quan en dèiem xampany.

LA MALEDICCIÓ DELS PALMISANO

 




En la "Nota de l'autor sobre l'origen de la novel.la", Rafel Nadal planteja unes qüestions molt interessants: quines són i a què responen les actituds i responsabilitats individuals en el desenvolupament dels grans conflictes de la humanitat?, quin és el grau d'autonomia de l'individu en la dinàmica col.lectiva d'una guerra?, fins a quin punt l'individu pot actuar de manera autònoma seguint les seves pròpies pautes morals?, quins són els seus límits?, on comença i on acaba la seva capacitat de decisió?, pot defensar lleialment els interessos del grup i a la vegada actuar respectant les seves pròpies conviccions ètiques i morals?.
L'autor, però, destaca per damunt de les anteriors, una altra pregunta: quan un conflicte enfronta dues comunitats, l'individu pot escollir lliurement el bàndol, o per contra, quan el conflicte esclata el bàndol ja l'ha escollit a ell?. Rafel Nadal troba que la resposta difícilment podria ser optimista perquè, quan s'inicia el conflicte, l'origen grupal ha col.locat en un dels bàndols cada individu en funció de la seva adscripció original.
Però per damunt d'aquest fatalisme original, l'autor considera que les actituds personals, les actuacions de cada actor individual dintre del conflicte, són lliures i per tant són responsabilitat exclusiva de cada individu. A partir d'aquest convenciment, un pot tornar a creure en les potencialitats de l'ésser humà, en la seva organització col.lectiva i en la lluita política en la defensa dels ideals.




La maledicció dels Palmisano és una novel.la amb tots els colors, les olors i els gustos de la Pulla i la vall d'Itria. Una grandíssima història d'amor que captiva des de la primera pàgina.Una trama plena de sorpreses, que commou intensament els lectors quan els protagonistes s'enfronten definitivament al seu destí, la nit del 2 de desembre de 1943, durant el dramàtic bombardeig alemany sobre la ciutat de Bari.

5 de maig 2015

SOCIEDAD POSCAPITALISTA, DE JOSEP Mª TRINIGER

El proper dissabte, 9 de maig, a les 20h, a l'Espai Guinovart. 



JOSEP MARIA TRIGINER i FERNANDEZ

Va néixer a Agramunt el 1943 i es va formar professionalment com enginyer tècnic industrial a Terrassa.
El 1959 va ingressar a les Joventuts Socialistes, i al PSOE i a la UGT el 1961. En la clandestinitat va assumir responsabilitats en Joventuts i en el Partit, i va ser el primer secretari de la Federació Catalana del PSOE. El 1976 va ser membre de la Comissió Executiva del PSOE, i el 1977 va promoure la candidatura «Socialistes de Catalunya» que va culminar amb la unificació dels socialistes de Catalunya.
Va participar en la signatura dels Pactes de la Moncloa el 1977, ha estat escollit diputat al Congrés dels Diputats en diferents legislatures i també ha estat senador.
Va promoure la recuperació de la Generalitat de Catalunya amb el retorn de Josep Tarradellas, i va formar part del seu Govern. També va participar en l'elaboració de l'Estatut de Catalunya de 1979.
El 1993 va deixar l'activitat política institucional.

  
«SOCIEDAD POSCAPITALISTA»

Josep Mª Triginer, autor de diferents obres, decideix publicar el 2014, després d'uns anys de profunda reflexió sobre l'actual crisi econòmica: «Sociedad Poscapitalista. De una sociedad gestionada por los mercados a una sociedad dirigida por los ciudadanos».
Quan el diner segresta la política, quan s'assisteix a una progressiva degradació de les institucions i la incertesa s'imposa sobre la confiança institucional, l'evolució de la societat deixa de dependre de les decisions democràtiques dels seus ciutadans i el seu model entra en una crisi que afecta tant la forma de viure com de sobreviure.
Cal transcendir les limitacions que imposa el mercat i qüestionar la seva legitimitat per a dirigir la societat, cal proclamar que l'economia és un instrument de la política i cal defensar que el desenvolupament de la societat depèn més dels seus actius que del capital que es pugui prestar.

«Sociedad Postcapitalista» és un assaig basat en la constatació de l'esgotament de l'actual model capitalista; model sustentat en unes polítiques neoliberals que han contribuït a un creixement econòmic desigual. Josep Mª Triginer ens proposa un model de gestió que permeti dotar-nos de les millors eines per a fer front als nous reptes que es plantegen.


 

6 de març 2015

MODA I ÈTICA. Som conscients del que vestim?. Amb Josep Abril


JOSEP ABRIL


Va nèixer a Barcelona el 1962, i és en aquesta ciutat on va estudiar Belles Arts i Disseny i Moda a l'Escola d'Arts i Tècniques de la Moda de Barcelona.
Al 1991 va guanyar el primer Premi Gaudí als nous dissenyadors. Va crear la seva pròpia firma el 1996 i va presentar la seva primera col·lecció el 1997 en l'àmbit de la moda barcelonina; aquesta va ser la primera sota la marca Josep Abril. Des de llavors ha desfilat i presentat les seves col·lecions en el circuit oficial de Moda Barcelona.
El 1998 va començar la seva projecció internacional.
L'any 2004 rep el premi GQ al millor dissenyador nacional d'home. En 2008 rep el Premi «Barcelona és Moda» al millor professional, i aquesta passada tardor el premi de la Passarel·la Barcelona 080 Fashion Week amb la col·lecció «Reflections».
Actualment es comercialitza mitjançant showrooms i botigues multimarca. Es presenta amb una desfilada a Madrid i Barcelona del 2003 al 2009. El 2006 neix el projecte «Bespoke» de sastreria feta a mida. És director creatiu de la col·lecció «Armand Basi One Home», presentada a París des del 2007.
El 2007 crea Abril Studio, estudi de creació de conceptes i projectes de moda. Llança la línia «Uniformed By» de disseny d'uniformes. Crea vestuaris per espectacles, teatre i òpera. Dóna classes i workshops en diferents escoles de disseny (IED, ESDi, Elisava i Felicidad Duce), i exerceix també de consultor extern i director d'art.

 















Dissenyador/a i Marca: Josep Abril
Adreça: c/Consell de Cent, 159
08015 Barcelona
Telèfon:+34 93 004 72 80
E-mail:
contact@josepabril.com
Web:
www.josepabril.com
Responsable de la marca: Josep Abril
Responsable comercial: Josep Abril


EL CONCEPTE JOSEP ABRIL


"Un té dues opcions: o deixar-se arrossegar pels altres o deixar-se arrossegar per un mateix. I jo he apostat per cercar el meu propi llenguatge, per escoltar-me".
Josep Abril.

La creació és el leitmotiv de Josep Abril. Aquest dissenyador aposta en les seves creacions per l'ús de materials nobles transformats, amb uns colors que considera ja com a propis, i amb un contingut atemporal que permet envellir el teixit al mateix ritme que qui el porta.
Josep Abril es podria posar com a mostra del que s'anomena «moda ètica» o «roba quilòmetre zero». Aposta per la producció pròxima i de qualitat, i defensa un concepte de disseny que, per damunt de l'estètica, ajudi a resoldre problemes. 


 


16 de febr. 2015

"LA INFORMACIÓ EN EL PROCÉS POLÍTIC ACTUAL. CANVIS I REPTES". AMB ANNA FIGUERA RAICHS


"LA INFORMACIÓ EN EL PROCÉS POLÍTIC ACTUAL. CANVIS I REPTES"


 


Gràcies a les noves tecnologies, la informació mai havia arribat a tenir tanta volada. El procés en el que actualment es veu immers Catalunya no en resulta aliè.
La periodista Anna Figuera ens posarà al corrent de quin és el paper que juga la informació i quins són els canvis i reptes als quals ha de fer front.
La cita serà a l'Espai Guinovart el proper dia 21 de febrer a les 20:00 hores.




ANNA FIGUERA I RAICHS (Agramunt, 1974)


Periodista de la secció de Política de TV3. Professora de Periodisme Polític a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), també és doctorand d’aquesta facultat.


 




























Arran de la seva tesina, ha escrit el llibre Jordi Pujol i els jueus. Construir la Terra Promesa (Pòrtic, 2011). 






En aquests moments està elaborant la seva tesi doctoral sobre L’Osservatore Romano i la relació del Vaticà amb Israel.

És membre del grup Inculturació de la Fe al s.XXI de la Fundació Joan Maragall.

Ha col·laborat com a articulista i opinadora en diferents mitjans com Rac1, el Punt Avui i elsingulardigital.cat. Anteriorment, ha treballat en diversos mitjans de comunicació: Cadena SER, El Periódico de Catalunya, Ràdio Nacional d'Espanya i Ona Catalana, entre d’altres.