VICENÇ VILLATORO

El proper dia 16/03/2019 ens acompanyarà a l'Espai Guinovart d'Agramunt en Vicenç Villatoro que ens presentarà el seu darrer llibre: Massa Foc.

MASSA FOC, premi Carles Rahola assaig 2018.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. 

Cinc-cents anys després, quan Europa viu una situació que hi té semblances, les actituds de Savonarola i de Maquiavel sobre els fets de llavors ens poden ajudar a explicar-nos algunes de les claus de l'actualitat. Fins al punt que algunes converses imaginàries entre els dos personatges sembla que parlin d'ara mateix.

VICENÇ VILLATORO (Terrassa 1957)

Llicenciat en Ciències de la Informació.

Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, Avui i TV3.

A El Correo Catalán va ser cap de la secció de cultura i espectacles.

Va ser director de l’AVUI entre 1993 i 1996.

Ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes “Trossos” i “Crònica 3”, presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa “De llibres” al Canal 33.

Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Com a articulista, ha col.laborat en diversos mitjans, entre ells l’AVUI, El Periódico, El País, Com Ràdio, Rac1, etcètera. Actualment publica un article diari a l’Ara. Publica articles també periòdicament a El Temps i la Revista de Catalunya.

Ha estat professor de Gèneres d’Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de l’UAB.

Com a escriptor ha publicat una dotzena de novel.les, entre elles “Evangeli gris”. “Memòria del traidor”, “La claror de juliol”, “Hotel Europa” i “La ciutat del fum”.

Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, Carlemany, Carles Rahola… Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià.

Ha publicat llibres memorialístics –“L’ofici de mirar”, “De part del pare”- , de poesia i de divulgació i d’assaig polític. Els darrers llibres en aquest gèneres han estat “Llibre d’actes”, dietari; “Sense invitació”, poesia, i “Amb Déu o sense” (amb Francesc Torralba), assaig

En els darrers anys ha publicat els dos primers volums d’una trilogia sobre la migració i la identitat, a partir d’històries familiars verídiques, narrades com a novel·les. “Un home que se’n va” és la història del seu avi Vicente Villatoro Porcel i de la seva emigració de Castro del Rio a Terrassa després del drama de la guerra. “El retorn del Bassat” explica la confluència a Barcelona al llarg del segle XX de les dues branques de la família de Lluís Bassat, jueus de la mediterrània, procedents de Bulgària, Turquia, Corfú i Trieste i que travessen el segle de l’Holocaust.

La última obra publicada és “Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel”. Premi Carles Rahola d’assaig, que en el marc de la Florència dels Mèdici i la immediatament posterior confronta dues maneres d’entendre la política encara presents en el món actual.

És autor de lletres de cançons –“Fugida”, amb Ramon Muntaner- i coautor de diversos guions cinematogràfics: “La teranyina”, “Havanera”, etcètera.

Entre altres activitats ha estat també:

-Comissari de les exposicions “Escolta, Espanya”, “Catalunya, tierra de acogida” i “Veus”.

-Director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1997 i 2000.

-Diputat al Parlament de Catalunya per CiU entre 1999 i 2002.

-Director Cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana entre el 2000 i el 2002.

-Director de l’Institut Ramon Llull entre el 2010 i el 2013

-Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des de novembre del 2014 fins al 2018.

Membre del Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (BTV) des del 2008.

Membre del Consell Editorial d’Edicions 62.

Membre del Patronat del Museu Picasso de Barcelona.

Actualment és:

Director de la Fundació Ramon Llull des del 2010.

Web de l'autor:  www.villatoro.cat

Estima'm quan menys ho mereixi ... perquè és quan més ho necessito. JAUME FUNES

De la mateixa manera que es defineix el bon adolescent com a un bon escolar, sovint també pensem, tot i que segurament de forma inconscient, que l’adolescent no ha de qüestionar la realitat que l’envolta.

De fet, nosaltres, els adults, som els conformadors de gran part de la realitat dels nostres adolescents i sovint estem convençuts que aquesta és la millor que els hi podem oferir. Possiblement, en un afany sobreprotector, patim perquè els nostres adolescents no s’equivoquin en les seves decisions i voldríem garantir-los-hi la seguretat d’un camí que en realitat correspondria més aviat a un desig més nostre que no pas seu. 

Tot i que de vegades costi d’acceptar, és ben sabut que s’apren més dels errors que dels encerts. És bo no deixar que els nois i noies s’equivoquin i entrebanquin en la seva vida?  Quan s'equivoquin estarem al seu costat ajudant-los o bé adoptarem una actitut del: "ja et vaig avisar"? La vida no és justament un aprenentatge continu?

Esperem dels adolescents que segueixen el que nosaltres, els pares o educadors, creiem que és el correcte. La qüestió a plantejar és: encertem? Volem uns adolescents aplicats i socialment conformistes sense una capacitat crítica que pugui qüestionar el món que ens envolta?

En la meva opinió, aquest és l’aspecte clau del que tracta el llibre de Jaume Funes: Estima'm quan menys ho mereixi ..... perquè és quan més ho necessito.

JAUME FUNES

Psicòleg, educador i periodista.

Tal i com explica en la seva web, en Jaume Funes ha passat gran part de la seva vida professional dedicada al món dels adolescents i joves i a les seves dificultats socials. Una síntesi del que ha aprés amb ells i elles es pot trobar al llibre “Educar en la adolescencia. 9 Ideas clave” (2010).

Al món de l’educació ha estat implicat en la renovació pedagògica, les escoles de la pedagogia activa, els centres de secundaria, els equips d’assessorament psicopedagògic, començant per l’Equip Psico-Socio-Pedagògic municipal de Cornellà de Llobregat, del que va ser membre fundador. Més recentment ha estat implicat en la posta en marxa de propostes locals per a l’acompanyament de les transicions adolescents en acabar l’escola secundària obligatòria.

Entre les dificultats socials a les que ha anat donant resposta, tot va començar pel treball amb els nois i noies de carrer dels any 70 a les ciutats dormitori i va seguir, la dècada següent, al sistema protector i a la justícia juvenil. Posteriorment ocuparien la seva atenció els processos d’incorporació social de les persones excloses i el seu acompanyament.

A cavall entre el món del joves diversos, les dificultats socials i la marginació s’ha ocupat també de la qüestió drogues i de l’abordatge dels problemes derivats del seu ús, treballant l’abordatge terapèutic i l’educatiu.

Entre el 2004 i el 2007 ha estat Adjunt del Síndic de Greuges per a la Defensa dels Drets dels Infants, així com Secretari de Famílies. Aquestes responsabilitats institucionals van fer que tornés a ocupar-se del conjunt de la infància i de com prestar-li atenció adequada en el món actual. Reflex d’això va ser el llibre “El lugar de la infancia” (2008).

Tot i haver treball per a tots els nivells de l’administració fa temps que és professional lliure. Sempre ha dedicat una part del seu temps a la docència a diferents universitats (actualment en jubilació administratival), la supervisió, la orientació, l’assessorament i la recerca.

El proper dia 11 de gener 2018, a les 20 h, a l'Espai Guinovart d'Agramunt parlarem d'"Educar als Adolescents Avui" amb en Jaume Funes.

ELS JUEUS CATALANS pel semitista MANEL FORCANO

Manuel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968)

SEMITISTA. Doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona. Després d’haver cursat estudis d’hebraística a Israel, i d’arabística i islam a Síria i a Egipte, ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona (1996-2004). Ha participat en el Projecte MANUMED de la Unió Europea (2000-2004) per a la catalogació de manuscrits àrabs i siríacs dels països de la riba sud de la Mediterrània amb missions actives a Alep (Síria).

TRADUCCIÓ. S'ha dedicat a la traducció de lírics hebreus al català com Pinchas Sade (El déu abandona David, Barcelona 2001), Ronny Someck (Amor pirata, Barcelona 2005), i Yehuda Amichaidel qui ha publicat l'antologia Clavats a la carn del món (Barcelona 2001, Premi Serra d’Or de Traducció 2002 i Premi Cavall Verd de Traducció 2002 atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), així com un nou recull: Poemes de cos i d'ànima(en premsa). També ha traduït de l’hebreu la novel·la d’Amós Oz El mateix mar (Barcelona 2002), l'opuscle cabalístic el Llibre de la Creació (Barcelona 2012), així com el Gólem de Pragade Yudl Rosenberg (Barcelona 2013). Amb l'arabista Margarida Castells ha publicat la traducció de l’àrab al català dels Viatges d’Ibn Battuta (Barcelona 2005, Premi Serra d’Or de Traducció 2006).

Ha traduït de l’anglès les proses d’E.M. Forster de Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria (Barcelona 2001), i del francès l’obra de teatre en vers El Martiri de Sant Sebastiàde Gabrielle D’Annunzio (Palma 2008) amb fotografies de Toni Catany, així com la versió integral de La descripció del mónde Marco Polo, més conegut com a Llibre de les Meravelles (Barcelona 2009).

ASSAIG. Especialitzat en la història dels jueus de Catalunya, és autor de l’assaig històric Les Croades vistes pels jueus (Barcelona 2007), així com la Història de la Catalunya jueva (Girona 2010) juntament amb la historiadora Sílvia Planas, i traduït al castellà i a l'anglès. També és l’aiutor de l’obra Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat (Barcelona 2014).

COMISSARIAT d’EXPOSICIONS. Ha comissariat l’any 2010 l’exposició Salomó ben Adret: el triomf de l’ortodòxiaa Centre d’Interpretació del Call de Barcelona del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA, 2010-2014). Ha participat en la renovació dels continguts del nou Espai Call del Museu d’Història de Barcelona en l’exposició permanent (2015). Comissari conjuntament amb Ana Bejarano i Josep Lluís Carod Rovira de l’exposició Hagadàs Barcelona: Història, narrativa i llegat artístical Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA, 2015).

POESIA. De la seva pròpia producció poètica destaquen els poemaris Les mans descalces (Premi J.Mª López Picó 1992), De nit (Premi Viola d’Or i d’Argent de Barcelona de 1995, Palma 1999), Corint (Premi Jocs Florals de Barcelona 2000), Com un persa (València 2001, Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni 2002), El Tren de Bagdad (Premi Carles Riba de Poesia 2003), Llei d’estrangeria (Premi QWERTY 2008), Estàtues sense cap (Barcelona 2013) i Ciència exacta (Premi Miquel de Palol 2014). La seva poesia sovint presenta motius històrics o culturals de l’Antiguitat que contrasten amb la vulgaritat del present. També destaca el contrast entre l’erudició penetrant dels seus versos i la senzillesa del to i les formes. L’amor, el desig i la nostàlgia d’un passat gloriós són els grans temes de la seva poesia.

MÚSICA ANTIGA. Entre 2004 i 2015 ha treballat per a Jordi Savall a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savallon, des del 2012 n’era el Director General. També ha col·laborat amb la Reial Companyia Òpera de Cambra (RCOC) amb la traducció de llibrets de l'italià al català d'òperes barroques com Artaserse (RCOC 2009), i Sesostri (RCOC 2010) del compositor català Domènec Terradelles, així com de les Cantates Il sognoi la Dora festeggiantedel compositor valencià Vicent Martí i Soler (RCOC 2010).

CoNCA. Entre els anys 2009-2011 va ser el vicepresident del Consell Nacional de Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA).

Actualment és director de l’Institut Ramon Llull.

ELS JUEUS CATALANS o la història que mai t'han explicat

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra.

• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea.

• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu.

• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys.

• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel».

• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu.

• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona.

Un llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Aquest vídeo va ser  gravat el dijous dia 21 de maig de 2015 en l'acte: "Desfent tòpics sobre els jueus" dins el cicle Diàlegs de Pedralbes. Hi intervingueren Manuel Forcano, hebraista i poeta, i Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, moderats per Francesc Torralba, doctor en filosofia i teologia, catedràtic de filosofia de la URL.