Estima'm quan menys ho mereixi ... perquè és quan més ho necessito. JAUME FUNES

De la mateixa manera que es defineix el bon adolescent com a un bon escolar, sovint també pensem, tot i que segurament de forma inconscient, que l’adolescent no ha de qüestionar la realitat que l’envolta.

De fet, nosaltres, els adults, som els conformadors de gran part de la realitat dels nostres adolescents i sovint estem convençuts que aquesta és la millor que els hi podem oferir. Possiblement, en un afany sobreprotector, patim perquè els nostres adolescents no s’equivoquin en les seves decisions i voldríem garantir-los-hi la seguretat d’un camí que en realitat correspondria més aviat a un desig més nostre que no pas seu. 

Tot i que de vegades costi d’acceptar, és ben sabut que s’apren més dels errors que dels encerts. És bo no deixar que els nois i noies s’equivoquin i entrebanquin en la seva vida?  Quan s'equivoquin estarem al seu costat ajudant-los o bé adoptarem una actitut del: "ja et vaig avisar"? La vida no és justament un aprenentatge continu?

Esperem dels adolescents que segueixen el que nosaltres, els pares o educadors, creiem que és el correcte. La qüestió a plantejar és: encertem? Volem uns adolescents aplicats i socialment conformistes sense una capacitat crítica que pugui qüestionar el món que ens envolta?

En la meva opinió, aquest és l’aspecte clau del que tracta el llibre de Jaume Funes: Estima'm quan menys ho mereixi ..... perquè és quan més ho necessito.

JAUME FUNES

Psicòleg, educador i periodista.

Tal i com explica en la seva web, en Jaume Funes ha passat gran part de la seva vida professional dedicada al món dels adolescents i joves i a les seves dificultats socials. Una síntesi del que ha aprés amb ells i elles es pot trobar al llibre “Educar en la adolescencia. 9 Ideas clave” (2010).

Al món de l’educació ha estat implicat en la renovació pedagògica, les escoles de la pedagogia activa, els centres de secundaria, els equips d’assessorament psicopedagògic, començant per l’Equip Psico-Socio-Pedagògic municipal de Cornellà de Llobregat, del que va ser membre fundador. Més recentment ha estat implicat en la posta en marxa de propostes locals per a l’acompanyament de les transicions adolescents en acabar l’escola secundària obligatòria.

Entre les dificultats socials a les que ha anat donant resposta, tot va començar pel treball amb els nois i noies de carrer dels any 70 a les ciutats dormitori i va seguir, la dècada següent, al sistema protector i a la justícia juvenil. Posteriorment ocuparien la seva atenció els processos d’incorporació social de les persones excloses i el seu acompanyament.

A cavall entre el món del joves diversos, les dificultats socials i la marginació s’ha ocupat també de la qüestió drogues i de l’abordatge dels problemes derivats del seu ús, treballant l’abordatge terapèutic i l’educatiu.

Entre el 2004 i el 2007 ha estat Adjunt del Síndic de Greuges per a la Defensa dels Drets dels Infants, així com Secretari de Famílies. Aquestes responsabilitats institucionals van fer que tornés a ocupar-se del conjunt de la infància i de com prestar-li atenció adequada en el món actual. Reflex d’això va ser el llibre “El lugar de la infancia” (2008).

Tot i haver treball per a tots els nivells de l’administració fa temps que és professional lliure. Sempre ha dedicat una part del seu temps a la docència a diferents universitats (actualment en jubilació administratival), la supervisió, la orientació, l’assessorament i la recerca.

El proper dia 11 de gener 2018, a les 20 h, a l'Espai Guinovart d'Agramunt parlarem d'"Educar als Adolescents Avui" amb en Jaume Funes.