Fa 15.000 anys, en una zona de l'actual França, un humà del Paleolític va esculpir en una pedra la figureta d'un mamut, tot i que segons com es miri també podria tractar-se d'un bisó. El seu descobridor, Duncan Caldwell, va proposar que es tractava del cas més antic conegut d'il.lusió òptica.
Les il.lusions òptiques poden ser simples o poden tenir gran complexitat, com podeu observar en les imatges següents i en el video.
Il.lusió de Ponzo
Rotating snakes
A banda de la curiositat que desperten aquestes imatges, un fet que es fa evident és el grau de misteri que envolta el nostre sistema cognitiu. Per tant, la gran pregunta a plantejar seria: ens enganyen els nostres sentits?
Aquesta és la qüestió que ens respondrà el proper divendres, 5 de novembre, el nostre convidat.
NICOLAS CUENCA NAVARRO
Llicenciat en Ciències Biológiques per la Universitat de València. Va fer els seus estudis postdoctorals en el departament de Fisiologia de la Universitat d'Utha (USA).
És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Alacant i actualment és professor titular en la Universitat d'Alacant i professor associat del Departament d'Oftalmolgia de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Utah. També ha fet estades curtes en la Universitat de Harvard i el Kresge Hearing Institute (EEUU).
Dirigeix el Grup d'Investigació de "Neurobiologia del sistema visual i teràpia de malalties neurodegeneratives" de la Universitat d'Alacant que pertany a les xarxes d'investigació RETICS de l'Institut Carles III.
Ha estat investigador principal de diferents projectes. Participa en el projecte europeu E-ARE OPTOREMODE en col.laboració amb el Max Planck d'lemanya, l'Institut de la Visió de París i la Universitat McGill de Canadà. Actualment dirigeix un projecte d'investigació financiat per la Fundació Michael J. Fox Americana sobre el Parkinson.
Ha publicat 125 articles en revistes científiques internacionals d'alt prestigi en l'ària d'Oftalmologia i Neurociències. També ha presentat més de 310 comunicacions a congressos nacionals i internacionals i ha impartit com a convidat en diferents conferències internacionals.
El Dr. Cuenca ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals pels seus treballs de recerca i fotografia científica de la retina.
Imatge que mostra el tall transversal d'una retina humana realitzada per Nicolás Cuenca i Isabel Ortuño - Lizarán. Aquesta fotografia va ser seleccionada en el Top 20 de la competició "Nikon Small World 2018".
En el llibre "Intrigues i poder al Vaticà", Vicenç Lozano recull les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder que va més enllà de la religió.
En el seu llibre, Lozano planteja interrogants com la Banca Vaticana, la mort de Joan Pau I, el lobby gai i qüestions polèmiques com els documents de Pius XII sobre l'Holocaust, els complots de la ultradreta contra el papa Bergoglio i els escàndols de pederàstia.
Tal i com el mateix autor explica, "totes les novel.les i pel.lícules al voltant d'aquest univers opac i fascinant que és el Vaticà queden curts comparats amb la realitat".
VICENÇ LOZANO I ALEMANY (Vic, 1956)
Vicenç Lozano és periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà.
Redactor de la secció d'Internacional de TV3 des del 1984 fins al 2019.
Ha treballat en diferents mitjans de comunicació com El 9 Nou, Diari de Barcelona, El País, El CorreoCatalán, Primera Plana, Mundo Diario, entre altres i ha col.laborat per la RAI (corresponsal a Espanya del programa Lavori in Corso).
Ha estat enviat especial a Itàlia i el Vaticà de TV3. També ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric com els Macrojudicis a la Màfia (1986) a Itàlia i EEUU, i la guerra dels Balcans a Sèrbia i Croàcia (1991 - 1995) i Kosovo (1999). Ha estat enviat especial i reporter durant una dècada al Pròxim Orient, al Japó en motiu de l'aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, i a Sri Lanka a causa del Tsunami de 2004, entre altres importants esdeveniments sociopolítics esdevinguts arreu del món.
Vicenç Lozano és coautor del llibre "El món en un minut i mig" (2000).
Ha impartit conferències en les Universitats nord-americanes de Colúmbia, Berkeley i UCLA. Manté actualment una gran activitat com a conferenciant en diferents universitats, Col.legis, Auditoris municipals i Associacions des de l'any 2003.
En el següent link podeu escoltar una interessant entrevista a l'autor que us convidem a conèixer el proper divendres a l'Espai Guinovart a les 20:00.
Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) va estudiar Farmàcia i Dret a la Universitat de Barcelona. Està graduat en Alta Direcció d’Empreses per IESE, en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble i en Innovació de Polítiques Sanitàries per la Universitat de Harvard. Va començar treballant a l’Hospital de Sant Pau com a farmacèutic hospitalari, després va dedicar-se durant 10 anys a l’administració pública on, entre altres càrrecs, va ser Cap de Gabinet del Conseller i Secretari General del Departament d’Ensenyament, així com Director del Programa de Reordenació de la Salut Pública al Departament de Sanitat. Després es va incorporar al món privat en l’àmbit farmacèutic, on va romandre durant 17 anys, residint els set últims anys a París. Actualment la seva dedicació prioritària és la d'escriptor.
És membre honorari de la Reial acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També presideix els Cercle del Museu d’Història de Barcelona i el Cercle del Museu Marès.
Apassionat de l'art i col.leccionista, recentment ha fet un dipòsit de 1001 gravats al Museu de Lleida procedents de la Col.lecció Gelonch Viladegut, on hi han autors com Dürer, Rembrandt, Van Dyck, Piranesi, Goya, Ribera, Fortuny, Renoir, Rodin, Casas, Dalí, Picasso, Miró, Chillida, Warhol, Tàpies, Guinovart, Saura, Barceló i Plensa, entre altres.
"100 PIONERES CATALANES"
Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han estat pioneres en algun àmbit, des de la política fins als mitjans de comunicació, passant per la pintura, la literatura, la música, el cinema, la ciència, l’economia, l’ensenyament, l’acció sindical, el feminisme i l’esport, entre d’altres, del segle III fins als nostres dies. Un centenar de biografies que resulten especialment inspiradores i que ens fan pensar com les decisions individuals han canviat la història col·lectiva.
En el següent link podeu veure una entrevista de Mònica Terribes a Antoni Gelonch, arran de la presentació del llibre d'aquest darrer sobre les dones de vanguàrdia.
El proper 26 de setembre a la Pça del Mercat / Espai Guinovart. Amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Agramunt, Fundació l'Espai Guinovart i Tnumarga. Organitza Col.lectiu GARBA.
Rafel Nadal (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació.
És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany(2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i La senyora Stendhal (2017), a cinc. La seva obra El fill de l’italià (2019) ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull, el guardó més reconegut de les lletres catalanes.
Premis i reconeixements:
2012. XLIV Premi Josep Pla per Quan érem feliços
2013. Premi Joaquim Amat-Piniella (a obra publicada) per Quan érem feliços
2014. Premi Anglada (a obra publicada) per Quan en dèiem xampany
2019. XXXIX Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per El fill de l’italià
MAR D'ESTIU. UNA MEMÒRIA MEDITERRÀNIA
En Mar d’estiu, Nadal ret homenatge a la mar de la seva infància i joventut en un llibre dividit en tres parts. A la primera, l’autor explica per què necessita parlar de la Mediterrània, què és i quin significat té el mar per a ell. En una segona part, Nadal relata els seus viatges per diversos llocs del Mediterrani, com Stromboli, Icària, Hidra o Portlligat. La descripció de cada un d’aquests espais l’acompanya amb el relat de les experiències, records i reflexions que li evoquen. En la tercera i última part del llibre, l’autor narra el retorn, una reflexió sobre l’experiència del viatge i el paper que ha tingut la Mediterrània en la història i el desenvolupament de la cultura occidental.
Rafel Nadal va ser l’autor més venut de Sant Jordi 2019. Una de les plomes més valorades en el panorama literari.
El col·lectiu GARBA organitza el proper acte el 30 de novembre a les 20:30 a l’Espai Guinovart. En aquesta ocasió comptarem amb la presència d’Albert Barqué-Duran que, basant-se en alguns dels seus treballs, com My Artificial Muse (premiered a Sónar+D),The Zero-Gravity Band (premiered a Sónar+D) iUltimate Emoji(premiered al Mobile World Congress), ens presentarà:
«ELS LÍMITS DE LA PERCEPCIÓ. EXPERIÈNCIES D'ART, CIÈNCIA I TECNOLOGIA».
ALBERT BARQUÉ-DURAN Albert Barqué-Duran és doctorat i post doctorat en Ciències Cognitives per la Universitat de Londres, ha estat Visiting Postgraduate Researchera la Universitat de Harvard i d’Òxford, i des del setembre del 2019 és professor a l’Escola Politècnica Superior de la UdL del Grau en Disseny Digital i Tecnologies Creatives.
A més de la seva tasca acadèmica també és considerat com un dels 64 «Activistes de la Cultura» a Europa segonsWe Are Europei ha estat premiat internacionalment pel «Re-Humanism Prize» i l’ «International Award City of Lleida».
Les seves obres i peformances combinen les més noves tècniques artístiquesNew Media(basades en Intel·ligència Artificial, creativitat computacional, dades i música experimental) amb mètodes clàssics de les belles arts (pintura a l’oli i escultura) per tal de reflexionar sobre temes universals. El propòsit de les seves obres és interseccionar art, ciència i tecnologia amb els objectius de generar nou coneixement científic, reflexionar sobre temes contemporanis i futuristes i crear experiències poderoses per analitzar els límits de la percepció humana.
Aquí us deixem una molt interessant xerrada de l'Albert per TEDxYouth@Barcelona.
Enginyer informàtic per la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’especialitat d’Intel·ligència Artificial. Ha treballat en el camp de la Interacció Humana amb els Ordinadors, disseny, ensenyament i comunicació en empreses com IBM, Deutsche Bank i Gotomedia. Ha creat empreses en els sectors del disseny, la comunicació i l’arqueologia.
Actualment dirigeix l’agència digital Mortensen, imparteix classes de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i dicta conferències. Col·labora a RAC1, La Vanguardia, VIAempresa i BTV. Blogueja a Ganyet.com i participa activament en mitjans socials. Parla sis idiomes.
SER HUMÀ EN LA 4ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Diferents experts coincideixen en afirmar que en els pròxims cinc anys es perdran 5 milions de llocs de treball en les 15 economies més desenvolupades i en les de països emergents. Es veu que tot això passarà per culpa de la desintermediació, l'automatització de processos i la robòtica entre d'altres i conformarà el que anomenem la 4a revolució industrial. Per sort o per desgràcia, després d'haver-ne passat tres ja comencem a tenir una mica d'experiència en els canvis que comporten. Fem memòria: 1) Cap al 1820 el vapor substitueix el treball manual. Les màquines són més eficients a l'hora de produir i alhora que neixen les fàbriques, es crea una classe mitjana que molt a poc a poc va millorant llurs condicions de vida. La 1a revolució industrial canvià la societat. 2) Al final del XIX i principis del XX, amb la millora dels processos de producció, l'electrificació i sobretot el ferrocarril i el telègraf, comença un procés de globalització que fa el món més petit. La 2a revolució industrial canvia l'espai. 3) La 3a revolució industrial, la revolució digital que va dels anys 50 als 70 del segle XX, marca el canvi de les tecnologies electro-mecàniques analògiques a les digitals. La convergència de les tecnologies digitals i les telecomunicacions culminen la globalització iniciada al XIX. El món s'ha tornat en un poblet i tot passa ara: la digitalització canvia el temps. Ara comencem la 4a Revolució Industrial que és digital, física i biològica.
Disciplines aparentment tan distintes com la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia o la fabricació 3D convergeixen empeses per les forces del Big Data, la intel·ligència artificial i les xarxes mòbils. D'aquí a 10 anys un ordinador amb la potència de càlcul d'un cervell humà podrà basar-se en l'experiència acumulada per la humanitat per a prendre decisions. El Dr. Baselga comentava la importància del Big Data i la intel·ligència artificial a l'hora de lluitar contra el càncer.
Fent una predicció conservadora es podria dir que aquesta 4a revolució ho canviarà tot i aquest cop ens tocarà especialment a nosaltres com a individus preguntar-se sovint què vol dir ser humà.
Un dels efectes de tota revolució és el de la gent que es queda enrere, de la divisió que hi ha entre els que tenen accés a les tecnologies i els mitjans de producció eficients i els que no. Les revolucions precedents han creat més llocs de treball dels que han destruït i els treballadors desplaçats del seu lloc de treball per una nova tecnologia disruptiva s’han reciclat i incorporat a nous sectors; en l’actualitat, amb un robot o un sistema d’intel·ligència artificial competint amb els humans per un lloc de treball això no és tan clar.
Observant tot el que està esdevenint un no pot deixar de pensar en la conferència sobre Memes i Temesde Susan Blackmore on parla de l'existència en l'evolució dels humans del que anomena primer i segon replicador: el gen (la mínima unitat d'informació genètica) i el meme (la mínima unitat d'informació cultural). Ara estem a les portes d'un tercer replicador: el teme, que correspondria a un meme tecnològic, una màquina de Von Neumann, és a dir, un aparell que pot replicar-se a si mateix de manera que ja no li caldria fabricants humans.
Per a Blackmore cada canvi de replicant suposa un perill, i considera que els temes actuarien de forma egoista per tal de seguir perpetuant-se. De la mateixa manera que els memes (els homes) estan acabant amb els gens (la resta de sers vius), els temes podrien eliminar els memes; fet que, donada la velocitat amb la que avança la tecnologia, no es pot obviar.
Samuel Butler en el seu assaig Darwin among the Machines(1863) extrapolava l’evolució darwiniana de les espècies a la de la tecnologia. Segons aquest autor les màquines anirien evolucionant i perfeccionant-se segons una selecció natural en la que utilitzarien els homes com a mitjans. El que fa Blackmore és ressuscitar el plantejament de Butler i fa la consideració que, de la mateixa manera que les màquines de memes humanes s’han estès per tot el planeta, alterant els ecosistemes i exhaurint els recursos naturals pel propi benefici, és esperable que les noves màquines temes facin el mateix. De fet, podríem veure els nostres problemes ecològics actuals com una conseqüència derivada de la inevitable transició evolutiva terrestre cap a ser un planeta de tres replicadors.
Preguntarem el proper divendres sobre aquestes qüestions i més ....
Aquí us deixem el programa No pot ser de TV3 on un dels consultors de capçalera és en Josep Mª Ganyet.
