JOSEP Mª GANYET I "SER HUMÀ EN LA 4ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL"

JOSEP Mª GANYET

Enginyer informàtic per la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’especialitat d’Intel·ligència Artificial. Ha treballat en el camp de la Interacció Humana amb els Ordinadors, disseny, ensenyament i comunicació en empreses com IBM, Deutsche Bank i Gotomedia. Ha creat empreses en els sectors del disseny, la comunicació i l’arqueologia.

Actualment dirigeix l’agència digital Mortensen, imparteix classes de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i dicta conferències. Col·labora a RAC1, La Vanguardia, VIAempresa i BTV. Blogueja a Ganyet.com i participa activament en mitjans socials. Parla sis idiomes.

SER HUMÀ EN LA 4ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Diferents experts coincideixen en afirmar que en els pròxims cinc anys es perdran 5 milions de llocs de treball en les 15 economies més desenvolupades i en les de països emergents. 
Es veu que tot això passarà per culpa de la desintermediació, l'automatització de processos i la robòtica entre d'altres i conformarà el que anomenem la 4a revolució industrial. Per sort o per desgràcia, després d'haver-ne passat tres ja comencem a tenir una mica d'experiència en els canvis que comporten. Fem memòria:
1) Cap al 1820 el vapor substitueix el treball manual. Les màquines són més eficients a l'hora de produir i alhora que neixen les fàbriques, es crea una classe mitjana que molt a poc a poc va millorant llurs condicions de vida. La 1a revolució industrial canvià la societat.
2) Al final del XIX i principis del XX, amb la millora dels processos de producció, l'electrificació i sobretot el ferrocarril i el telègraf, comença un procés de globalització que fa el món més petit. La 2a revolució industrial canvia l'espai.
3) La 3a revolució industrial, la revolució digital que va dels anys 50 als 70 del segle XX, marca el canvi de les tecnologies electro-mecàniques analògiques a les digitals. La convergència de les tecnologies digitals i les telecomunicacions culminen la globalització iniciada al XIX. El món s'ha tornat en un poblet i tot passa ara: la digitalització canvia el temps.
Ara comencem la 4a Revolució Industrial que és digital, física i biològica.

Disciplines aparentment tan distintes com la robòtica, la nanotecnologia, la biotecnologia o la fabricació 3D convergeixen empeses per les forces del Big Data, la intel·ligència artificial i les xarxes mòbils. D'aquí a 10 anys un ordinador amb la potència de càlcul d'un cervell humà podrà basar-se en l'experiència acumulada per la humanitat per a prendre decisions. El Dr. Baselga comentava la importància del Big Data i la intel·ligència artificial a l'hora de lluitar contra el càncer. 

Fent una predicció conservadora es podria dir que aquesta 4a revolució ho canviarà tot i aquest cop ens tocarà especialment a nosaltres com a individus preguntar-se sovint què vol dir ser humà.

Un dels efectes de tota revolució és el de la gent que es queda enrere, de la divisió que hi ha entre els que tenen accés a les tecnologies i els mitjans de producció eficients i els que no. Les revolucions precedents han creat més llocs de treball dels que han destruït i els treballadors desplaçats del seu lloc de treball per una nova tecnologia disruptiva s’han reciclat i incorporat a nous sectors; en l’actualitat, amb un robot o un sistema d’intel·ligència artificial competint amb els humans per un lloc de treball això no és tan clar.

Observant tot el que està esdevenint un no pot deixar de pensar en la conferència sobre Memes i Temes de Susan Blackmore on parla de l'existència en l'evolució dels humans del que anomena primer i segon replicador: el gen (la mínima unitat d'informació genètica) i el meme (la mínima unitat d'informació cultural). Ara estem a les portes d'un tercer replicador: el teme, que correspondria a un meme tecnològic, una màquina de Von Neumann, és a dir, un aparell que pot replicar-se a si mateix de manera que ja no li caldria fabricants humans. 

Per a Blackmore cada canvi de replicant suposa un perill, i considera que els temes actuarien de forma egoista per tal de seguir perpetuant-se. De la mateixa manera que els memes (els homes) estan acabant amb els gens (la resta de sers vius), els temes podrien eliminar els memes; fet que, donada la velocitat amb la que avança la tecnologia, no es pot obviar.

Samuel Butler en el seu assaig Darwin among the Machines(1863) extrapolava l’evolució darwiniana de les espècies a la de la tecnologia. Segons aquest autor les màquines anirien evolucionant i perfeccionant-se segons una selecció natural en la que utilitzarien els homes com a mitjans. El que fa Blackmore és ressuscitar el plantejament de Butler i fa la consideració que, de la mateixa manera que les màquines de memes humanes s’han estès per tot el planeta, alterant els ecosistemes i exhaurint els recursos naturals pel propi benefici, és esperable que les noves màquines temes facin el mateix. De fet, podríem veure els nostres problemes ecològics actuals com una conseqüència derivada de la inevitable transició evolutiva terrestre cap a ser un planeta de tres replicadors. 

Preguntarem el proper divendres sobre aquestes qüestions i més ....

Aquí us deixem el programa No pot ser de TV3 on un dels consultors de capçalera és en Josep Mª Ganyet.