De la mateixa
manera que es defineix el bon adolescent com a un bon escolar, sovint també
pensem, tot i que segurament de forma inconscient, que l’adolescent no ha de qüestionar la realitat que l’envolta.
De fet, nosaltres,
els adults, som els conformadors de gran part de la realitat dels nostres adolescents
i sovint estem convençuts que aquesta és la millor que els hi podem oferir. Possiblement,
en un afany sobreprotector, patim perquè els nostres adolescents no s’equivoquin en les seves decisions
i voldríem garantir-los-hi la seguretat d’un camí que en realitat correspondria
més aviat a un desig més nostre que no pas seu.
Tot i que de vegades costi d’acceptar, és ben sabut que s’apren més
dels errors que dels encerts. És bo no deixar que els nois i noies s’equivoquin
i entrebanquin en la seva vida? Quan s'equivoquin estarem al seu costat ajudant-los o bé adoptarem una actitut del: "ja et vaig avisar"? La vida no és justament un aprenentatge continu?
Esperem dels
adolescents que segueixen el que nosaltres, els pares o educadors, creiem que és
el correcte. La qüestió a plantejar és: encertem? Volem uns adolescents aplicats i
socialment conformistes sense una capacitat crítica que pugui qüestionar el món
que ens envolta?
En la meva
opinió, aquest és l’aspecte clau del que tracta el llibre de Jaume Funes: Estima'm quan menys ho mereixi ..... perquè és quan més ho necessito.
JAUME FUNES
Psicòleg,
educador i periodista.
Tal i com
explica en la seva web, en Jaume Funes ha passat gran part de la seva vida professional
dedicada al món dels adolescents i joves i a les
seves dificultats socials. Una síntesi del que ha aprés amb ells i elles es pot
trobar al llibre “Educar
en la adolescencia. 9 Ideas clave” (2010).
Al món de l’educació ha estat implicat en la
renovació pedagògica, les escoles de la pedagogia activa, els centres de
secundaria, els equips d’assessorament psicopedagògic, començant per l’Equip
Psico-Socio-Pedagògic municipal de Cornellà de Llobregat, del que va ser membre
fundador. Més recentment ha estat implicat en la posta en marxa de propostes
locals per a l’acompanyament de les transicions adolescents en acabar l’escola
secundària obligatòria.
Entre les dificultats socials a les que ha anat donant
resposta, tot va començar pel treball amb els nois i noies de carrer dels any 70
a les ciutats dormitori i va seguir, la dècada següent, al sistema protector i
a la justícia juvenil. Posteriorment ocuparien la seva atenció els processos
d’incorporació social de les persones excloses i el seu acompanyament.
A cavall entre el món del joves diversos, les
dificultats socials i la marginació s’ha ocupat també de la qüestió drogues i de
l’abordatge dels problemes derivats del seu ús, treballant l’abordatge
terapèutic i l’educatiu.
Entre el 2004 i el 2007 ha estat Adjunt del Síndic de
Greuges per a la Defensa dels Drets dels Infants, així com Secretari de
Famílies. Aquestes responsabilitats institucionals van fer que tornés a ocupar-se
del conjunt de la infància i de com prestar-li atenció adequada en el món
actual. Reflex d’això va ser el llibre “El lugar de la infancia” (2008).
Tot i haver treball per a tots els nivells de
l’administració fa temps que és professional lliure. Sempre ha dedicat una part
del seu temps a la docència a diferents universitats (actualment en jubilació
administratival), la supervisió, la orientació, l’assessorament i la recerca.
El proper dia 11 de gener 2018, a les 20 h, a l'Espai Guinovart d'Agramunt parlarem d'"Educar als Adolescents Avui" amb en Jaume Funes.
