2 d’abr. 2018

PARLEM DE CINEMA AMB ..... TONO FOLGUERA I SERGI MORENO


TONO FOLGUERA (Barcelona, 1966)


 Productor de més de 30 títols de ficció i documental, i soci de Lastor Media.

Ha produït projectes documentals com "Balseros", nominada a l'Oscar i guanyador d'un Peabody i un Emmy, ficcions com "Vida i Color", guanyadora d'un Goya i d'un premi al Miami International Film Festival, "Arrugues", llargmetratge d'animació presentat a la Secció Oficial de Sant Sebastià i guanyador de dos premis Goya, i "Bicicleta, Cullera, Poma", presentat també en la Secció Oficial del Festival de Cinema de Sant Sebastià i guanyador d'un Goya i un Forqué.

Membre de les Acadèmies de Cinema europea, espanyola i catalana, ex-president del gremi de productors de documentals "Pro-docs", i membre de la federació dels productors audiovisuals de Catalunya. 

SERGI MORENO (Barcelona, 1983)



Productor i soci de Lastor Media.

Ha produït la pel·lícula "Caracremada" (Lluís Galter, 2010), estrenat als festivals de Venècia i Donostia. Combina la seva tasca com a productor a Lastor Media ("10.000 KM", "El Rei Borni", "El Adiós", "Júlia Ist", "Tierra Firme") amb la docència a la Universitat.

Membre de les Acadèmies de Cinema espanyola i catalana.




Productora de 3 socis i 2 col·laboradors, que neix amb la voluntat de ser un motor per donar llum a projectes de qualitat, amb un valor artístic elevat i d'interès per al públic. La productora, a la seva mesura i gust, pretén crear conjuntament amb realitzadors joves els projectes viables que els puguin esdevenir una porta.

Entre les produccions de Lastor Media destaquen:

- Tierra Firme (2017), de Carlos Marques-Marcet.
Llargmetratge de ficció. Coproducció amb La Panda Productions i Vennerfilm. Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula espanyola del 2017. 2 Premis Gaudí (Millor pel·lícula en llengua no catalana, millor actor protagonista). Nominada a millor comèdia als Premios Feroz de la crítica espanyola. Seleccionada als Festivals de Rotterdam, BFI, Guadalajara, SXSW, i el Festival de Sevilla, entre d'altres.

- Júlia Ist (2017), d'Elena Martín.
Llargmetratge de ficció. Premi Yago a la millor pel·lícula del 2017. Nominada a millor pel·lícula en llengua no catalana als X Premis Gaudí. Nominada a millor muntatge als Premios Feroz de la crítica espanyola. Estrenada al Festival de Málaga, on va obtenir el premi a la millor pel·lícula, millor directora, i Premio Movistar+. Seleccionada als Festivals de Donosti, Warsaw, Crossing Europe, entre d'altres.

- Priorat (2016), de David Fernández de Castro.
Documental per a televisió. Coproducció amb Un Capricho de Producciones i TV3. Nominat a Millor Pel·lícula Documental als XI Premis Gaudí, i estrenat internacionalment al Festival IDFA.

- El Rei Borni (2016), de Marc Crehuet.
Llargmetratge de Ficció. Coproducció amb Moiré Films, El Terrat i TV3. Selecció Oficial del Festival de Málaga. 8 nominacions als XI Premis Gaudí. Entre elles, millor pel·lícula, millor director i millor protagonista masculí I femenina. Ha rebut també una menció honorífica de guió al Miami Film Festival.

- Les Amigues de l'Àgata (2015), de Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen.
Llargmetratge de Ficció. Premi ABYCINE Indie del Festival Internacional de Cine de Albacete i premi del public al D’A Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona. Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana als Premis Gaudí.

- 13 Dies d'Octubre (2015), de Carlos Marques-Marcet.
Llargmetratge de Ficció. Coproducció amb Batabat i TV3. Guanyadora d'un Premi Gaudí a la Millor TV-Movie.

- El Adiós (2015), de Clara Roquet.
Curtmetratge de Ficció. Guanyador d'un Premi Gaudí. Nominat als European Film Awards. Guanyador del premi a millor curt espanyol i europeu a la Seminci de Valladolid. Estrena internacional al Festival de Toronto.

- Ajoblanco, Crònica en Roig i Negre (2015), de David Fernández de Castro.
Documental per a televisió. Coproducció amb TVE, amb la participació de TVC. Estrenat internacionalment al Festival de Málaga Cine Español, ha estat seleccionat al Docs Barcelona, al Documenta Madrid i al Cinespaña Toulouse entre altres.

- 10.000KM (2014), de Carlos Marqués-Marcet.
Llargmetratge de Ficció. Coproducció amb La Panda Productions LLC, amb la participació de TVE, TVC, i Canal+. Goya al millor director Novell, 5 premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català (Millor pel·lícula, director, guió, actor, actriu), Nominat a millor opera prima als European Film Awards.
Venut i estrenat per Visit Films en 15 territoris, incloent US. Estrenat internacionalment a SXSW (Premi a la millor interpretació masculina i femenina), i al Festival de Málaga de Cine Español (Millor Pel·lícula, Director, Actriu, Guió i Premi Especial del Jurat).

- Entre el Cel i la Terra, la Guerra dels Aiguamolls (2013), de Roman Parrado, David Fernández de Castro i Tono Folguera.
Documental per TV, coproducció amb TVC. Va participar al Festival de Cinema de Medi Ambient de Catalunya, el MEMORIMAGE, el Docs Barcelona, la Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus.

- Serrat i Sabina, El Símbolo y el Cuate (2014), de Francesc Relea.
Documental cinematogràfic. Coproducció amb Whatsapp Docs i TVE, amb la participació de TVC i Canal+. Estrenat en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, del seu pas per festivals destaquen el Guadalajara Film Fest, entre altres.

A l'actualitat, a Lastor Media preparem l'estrena de "Petitet", la nova pel·lícula de Carles Bosch; "La Bona Espera", de Carlos Marques-Marcet, i desenvolupa els projectes de directores i directors com Marcel Barrena ("100 metros", "Món Petit"), Clara Roquet, Elena Martín, Alba Cros i Mikel Gurrea.


20 de febr. 2018

LA VACUNA DEL PAPIL.LOMA VIRUS HUMÀ A DEBAT amb el Prof. Dr. JOSEP Ma. LAÏLLA



Dr. JOSEP Ma. LAÏLLA

Nascut a Barcelona en 1948 i reconegut com a Fill Adoptiu d'Agramunt en 2017 
  • Llicenciat en Medicina i Cirurgia en 1971 per la Universitat de Barcelona (UB), amb Premi al millor expedient Acadèmic de Llicenciatura de 1965 – 1971.
  • Especialista en Obstetricia i Ginecologia per l'Escola Professional de la UB, Hospital Clínic. Prof. J. González Merlo (1971 – 1975).
  • Doctor en Medicina i Cirurgia en 1976 per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Tesis doctoral “Predicción del sufrimiento fetal, mediante el estudio del medio interno fetal” obtenint la qüalificació d'Excel.lent “cum laude” per unanimitat.
  • Professor Associat a la Càtedra d'Obstetricia i Ginecologia de la UB (1976 - 1982). 
  • Professor Titular d'Obstetricia i Ginecología de la UB, des de 1983. 
  • Catedràtic d'Obstetricia i Ginecologia de la UB,  des de 2000.

Formació assistencial
  • Metge en formació de l'especialitat a l'Hospital Clínic de Barcelona (1971 - 1975) (Prof. González Merlo). Metge Adjunt en el mateix Hospital (1975 - 1983) (Prof. González Merlo)
  • Cap del Servei d'Obstetricia i Ginecologia de l'Hospital Universitari Sant Joan de Déu de Barcelona des de 1990 fins 2014, any en el que va complir 65 anys, i  des de llavors fins l'actualitat és Consultor Senior.
Treball docent i d'investigació
  • Ha dirigit des de la seva entrada a la Universidad un total de 23 cursos de postgrau, entre els que cal destacar per la seva continuïtat i acceptació: “Patología del suelo pélvico”i “Medicina fetal” 
  • Ha estat director de 17 Tesis Doctorales.
  • Ha participat com a col.laborador en 39 llibres de l'especialitat, redactant un total de 87 capítols. 
  • Co-editor del llibre: Obstetricia 5a edición. Ed Elservier. Masson. 2006 y de la 6a edició apareguda en 2013.
  • Co-editor del llibre: Fundamentos de Ginecología. SEGO 2009.
  • Co-editor de la monografia: Salud bucal de la mujer, según las distintas edades biológicas. Ed. Panamericana. 2013.
  • Ha publicat un total de 204 articles en revistas nacionals de l'especialitat i 76 articles en revistes internacionals.
  • Ha dictat un total de 264 conferèncias o ponèncias en Congressos, Reunions i Symposis. D'aquestes ponències, 94 han estat en Congressos fora d'Espanya.
  • Ha participat en un total de 317 comunicaciones i pòsters en Congressos de seva l'especialitat
Càrrecs representatius
  • President de la Sociedad Española de Ginecologia y Obstetricia (SEGO) (2011- 2015). Vicepresident des de 2003 al 2011. Des de juny del 2015 Presidente de Honor.
  • President d'Honor de la Societat Catalana d’Obstetricia i Ginecologia (SCOG). President d'aquesta Societat des de 2001 - 2004.
  • President del  Comitè Organizador XXX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Ginecologia y Obstetricia (Barcelona 2009).
  • Soci d'Honor de la Sociedad Española de Ecografía (SESEGO).
  • Màster of Masters de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia.
  • Representant d'Espanya a les Asambleas Generales de la FIGO (Federación Internacional de Ginecología y Obstetricia) en els anys 2003 (Santiago de Chile), 2006 (Kuala Lumpur), 2009 (Ciudad del Cabo) i 2012 (Roma).
  • Membre Corresponent per elecció de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2010).
  • Membre d'Honor estranger de la Sociedad de Obstetricia y Ginecologia Paraguaya (2012).
  • President de la Comissió Nacional de l'Especialitat (2014). 
  • Professor Honorífic de la Universidad de Buenos Aires (2015).



VACUNA DEL PAPIL.LOMA VIRUS HUMÀ A DEBAT

Aquesta vacuna és motiu de gran polèmica. És sabut que la seguretat total en medicina no existeix, tampoc en vacunes. De fet, només cal mirar les fitxes tècniques per observar la quantitat d’efectes adversos que s’hi poden associar. Certament són riscos excepcionals, però hi són.
Està demostrat que la infecció persistent pel VPH és causa de lesions cancerígenes annus-genitals en homes i dones, essent el càncer de coll d’úter l’expressió clínicament més rellevant d’aquesta infecció. 
El contagi ve donat per contacte sexual amb portadors sovint assimptomàtics i el moment òptim per a iniciar la vacuna és abans del debut sexual de la dona; per quest motiu s’aconsella vacunar a les noies abans dels 14 anys. Actualment s’està valorant l’ampliació de la recomanació vacunal als nois.

Tots els assajos clínics realitzats (que avaluen la seguretat i l’eficàcia) i els estudis d’efectivitat post-comercialització avalen les actuals recomanacions amb un balanç benefici-risc favorable.
Podeu trobar tota la informació referent a la vacuna clicant aquí.
No obstant això, en un moment en el què els grups antivacunes estan agafant força (a l’estat espanyol, la Asociación de Afectadas por la Vacuna del Papiloma defensa directament la retirada de la vacuna) cal fer un esforç per explicar a tothom el per què és important vacunar, i això es fa especialment significatiu en el cas de la vacuna del papil·loma humà.

27 de juny 2017

EL MODEL ECONÒMIC I SOCIAL DE LLEIDA amb Àngel Ros


El proper dia 30 de juny ens acompanyarà a l'Espai Guinovart el Sr. Àngel Ros, actual alcalde de Lleida per parlar-nos de la seva visió sobre el model social i econòmic de lleida.




Cal remarcar l'interés del Sr Àngel Ros en pràcticament tots els aspectes importants pel que fa al benestar de la gent de la ciutat de LLeida. Llegint els seus articles es fa palesa la seva preocupació pels joves donant especial importància a l'educació com a pilar fonamental de la nostra societat i incentivant la participació d'aquest col.lectiu mitjançant un Pla dels Joves i per als Joves. També és important el seu compromís social amb projectes com Persones que cuiden Persones i l'increment de recursos destinats a la protecció i promocio social dels seus habitants que, segons les darreres dades del Ministeri d'Hisenda i d'Administracions Públiques, ha portat a la Paeria a ser la primera de les 23 ciutats catalanes amb una població superior a 50.000 habitants que més diners ha invertit per persona i any. Tampoc deixa de banda els aspectes culturals i de patrimoni lligats a la ciutat ni el seu compromís en situar-la en el panorama de ciutats intel.ligents del futur, tot això sense oblidar els projectes de desenvolupament econòmic i territorial que el porten a lluitar per a incloure la ciutat dins de projectes tan importants com el Corredor del Meditarri.

Podeu llegir articles, discursos i obtenir més informació a la web:

http://alcalde.paeria.es/es/biografia.aspx





De tot això i més, ens parlarà aquest proper divendres, com sempre, a l'Espai Guinovart.


22 de maig 2017

MÓN ISLÀMIC. "CAP A ON VA LA MITJA LLUNA?"





Jaume Flaquer 

És responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia, i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’ISCREB. Llicenciat en Filosofia per la UB, i en Teologia pel Centre Sèvres de París. Doctor en Estudis Islàmics per l’EPHE (Sorbona de París), amb una tesi sobre el místic sufí Ibn Arabî. A més a més, col·labora amb la Fundació Migra-Studium, on coordina el Grup de Diàleg amb l’Islam. 

Ha publicat amb Cristianisme i Justícia "Fonamentalisme" (quadern 77, maig 1997), "Vides Itinerants" (quadern 151, desembre 2007) i "Islam, la mitja lluna ..... creixent" (quadern 197, gener 2016).




En el Blog de Cristianisme i Justícia, Jaume Flaquer fa períodicament publicacions de gran interés per a totes aquelles persones que vulguin estar una mica al corrent sobre un món religiós que s'aborda desde l'antropologia, la sociologia, la interculturalitat, la política i fins i tot el cinema.





En el següent video, "La coneixença és la vacuna de la por a l'altre", es donen unes recomanacions fonamentades en l'educació i el respecte, ja en les mateixes escoles, on nens i nenes comparteixen espais comuns de convivència i on la llavor de la fraternitat i de la igualtat entre tots i totes és més fàcil de sembrar, sense donar a temps a la instauració del prejudicis i el rebuig a la diferència.



Amb el diàleg i l'enteniment es pot arribar a tot arreu. La història ens diu repetidament que l'enfrontament no porta enlloc; per tant cal buscar altres vies que permetin un concil.liació pacífica entre totes les diferents formes d'entendre la religió i la vida mateixa.

Cap a on va la Mitja Lluna?


El Pròxim Orient segueix en guerra després de més de cinc anys mentre l’Estat Islàmic i al-Qaeda van situant els seus peons a l’Extrem Orient (Pakistan i Afganistan) i a l’Africa Central. Les causes d’aquest panorama desolador no són solament econòmiques, ni solament geo-estratègiques ni solament religioses. En aquesta conferencia analitzarem cadascun dels factors que hi contribueixen empitjorar un conflicte del que tothom és responsable.

Sens dubte, una conferència molt interessant que ens permetrà entendre una mica millor un conflicte que no afecta només al món àrab sinó que ja ens afecta a tots.


23 d’abr. 2017

JOSE CORREDOR MATHEOS AMB LOURDES CIRLOT I CONXITA OLIVER. "Corredor de fondo"



José Corredor-Matheos és escriptor, crític d'art, enciclopedista, gran poeta, apassionat lector, home reflexiu i prudent, i una excel.lent persona segons coincideix a afirmar el seu nombrós ventall d'amics. 
Aquest cap de setmana tindrem el privilegi de coneixèr-lo en primera persona a l'Espai Guinovart com a motiu de la presentació a Agramunt del seu llibre de memòries: "Corredor de fondo". 




José Corredor Matheos, nascut en 1929, recull en les seves memòries els seus primers anys en Alcazar de San Juan, passant pels seus estudis, la seva immersió en la vida catalana, el seu desenvolupament professional, la seva relació amb el món de l'art, amb els grans artistes espanyols del segle XX, les seves reflexions sobre les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i les nombroses persones i personatges que ha conegut al llarg de la seva vida.


Pel seu llibre passen escriptors, poetes, intel.lectuals, catalans i espanyols, des de la postguerra fins a finals de segle. Passen els millors artistes, parla de la seva relació personal amb ells i també de la relació existent entre ells; apareixen, entre altres, Dalí, Picasso, Tàpies, Cuixart i també el nostre estimat Guinovart.
D'altra banda, al llarg de les seves pàgines s'observen profundes reflexions sobre el món, sobre el pas del temps, i també sobre el nostre present. Aquest llibre, sens dubte ens permetrà conèixer millor l'univers més personal d'un autor multipremiat i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Cal remarcar que entre altres guardons, ha rebut el Premi Boscán de Poesia de 1961, la Creu Sant Jordi de 1988, el Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya de 1993, el Premio Nacional de Traducción i el Premio Nacional de Poesia de 2005 amb "El Don de la Ignorancia".

De El don de la ingnorancia (2004) 
¿Qué   músicas son éstas 
que hieren mis oídos 
como hojas de otoño? 
¿Quién es el que me dicta 
lo que escribo 
y me hace vivir 
con la clara conciencia 
de la muerte? 


***** 


Dejar tan sólo el hueso, 
hasta que brille 
como puñal o luz 
que ilumine la noche 
a mediodía. 
Cortar de mí el tronco, 
luego cortar las ramas. 
Del mar, cortar las manos: 
que no pueda apretar 
con fuerza la garganta. 
De la vida, cortar 
lo que más duele: 
los días y las noches. 
De la muerte, cortar 
el esfuerzo incansable 
con que incita 
a vivir para siempre. 



***** 


Sosegar el espíritu 
entre el pavor y el gozo 
de vivir. 
Y que el mismo sosiego 
sea el signo gozoso 
de que el pavor empieza. 



***** 


Luz a lo lejos. 
infinita nostalgia 
no sé de qué. 



***** 


Todo lo veo en actitud 
de espera. 
¿Por qué esa mansedumbre 
de las cosas 
la manera que tienen 
de parecer que esperan? 
Recógete en silencio 
Aunque todo se agite 
en torno a ti, 
igual que si esperaras. 



***** 


¿Dónde se oculta el sol? 
¿Quién está amenazando 
con su espada 
lo que aún tiene vida 
por morir? 
¿Qué nueva luz alumbra 
el horizonte? 
¿Qué nueva soledad 
nos ha cubierto 
con su manto de hierro? 
Nos queda por romper 
una única rosa 
de cristal. 
Una única rosa. 



***** 


Solo el verso se escribe. 
Leído o escuchado, 
este poema 
¿cobra el mismo sentido 
que el volar de una hoja 
o el pasar de una nube? 
Feliz este momento 
en que   las cosas 
despiertan algo en mí 
que no soy yo. 




Acompanyaran a José Corredor:

Lourdes Cirlot, teòrica i investigadora d'art contemporani.


Els interessos de Cirlot dins de la història de l'art estan centrats en gran part en l'art del segle XX i XXI. La seva recerca al voltant del segle XX està enfocada sobre tot en l'estudi de l'art català, de l'art espanyol, i especialment, dels moviments internacionals de la vanguarda com el dadaïsme, el surrealisme, l'art abstracte i el pop art.
A Partir de 1999, s'interessa pels nous medis i les tecnologies digitals des d'un enfoc interdisciplinar, dedicant la seva investigació a l'efecte d'aquests sobre la cultura i la societat contemporània. De fet, des de 1999 és investigadora principal del Grup "Art, Arquitectura i Societat Digital" de la mateixa universitat. Actualment és la Vicerrectora d'Arts, Cultura i Patrimoni de la UB. 
En el següent link podreu llegir una interessant entrevista publicada a El Periódico de Catalunya realitzada per Juan Fernández: "Internet potencia nuestra relación con lo simbólico"


Conxita Oliver Cabestany, crític d'art.


Coordinadora d'arts visuals del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i molt vinculada al centre Arts Santa Mònica, d'on va ser Directora interina des de juny de 2013 fins a finals de novembre de 2014, ha comissariat al llarg de la seva carrera vàries exposicions i ha publicat nombrosos articles exercint la crítica d'art a diferents publicacions i diaris: Batik, diari Avui, emisores radiofòniques com Catalunya Cultura i Ona Catalana i revista Bonart (de 2007 - fins a l'actualitat) 








Joan Gil Gregorio, gestor cultural.






Llicenciat en Història de l’Art per la UB
Historiador de l’art, crític, comissari independent, editor i gestor cultural.

Especialista en mercat de l’art, des de 2009 és el responsable de la secció de Subhastes i Mercat de l’Art en la revista Bonart.

5 de març 2017

LA GARBA A L'ATRAPACONTES


El darrer dissabte, 4 de març, Garba va col.laborar amb la Biblioteca Municipal d'Agramunt en l'Atrapacontes.
El conte narrat va ser "El Pinzell Màgic". Els nens van estar absolutament atents gaudint de l'espectacle dirigit pel Jaume i interpretat per la Magda, la Sara i la Lluïsa.
Tot el que sigui adreçat als nens és bonic. Veure les seves cares, els seus somriures i els seus ulls que no deixen passar res és també tot un espectacle.


Volem aprofitar per agrair la confiança que la Biblioteca Municipal d'Agramunt ha dipositat en Garba. Esperem que poguem fer més coses conjuntes properament.