DONES AL MARGE, d'IVET EROLES PALACIOS

Assenyalades per uns crims de bruixeria que, anys després, els mateixos executors desmentirien, moltes dones rurals de Catalunya van ser jutjades i executades sota la mirada del veïnat còmplice. La periodista Ivet Eroles diu que el Pirineu català va ser l'origen d'aquesta cacera de bruixes. Per això, en el seu primer llibre "Dones al marge: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit", de l'Editorial Fonoll, se centra en la zona de Ponent i els Pirineu per donar veu a catorze dones que, des del segle XVI fins als nostres dies, han viscut al marge del que exigia la societat. 

IVET EROLES PALACIOS

Foto: Mariaxwolf 

Nascuda en un petit poble als peus del Montsec, al Prepirineu català, als divuit anys marxa a Barcelona per estudiar periodisme a la UAB i, més endavant, un màster en Antropologia Visual a la UB. La seva trajectòria professional està vinculada al món de l’educació social i a la comunicació dentitats del Tercer Sector i dels esports de muntanya. També és sòcia col·laboradora de La Directa. Després de viure durant anys a Barcelona i els voltants i viatjar per diferents indrets del món, decideix tornar a establir-se en un entorn rural i de muntanya, aquest cop al Pallars Sobirà. El seu interès per la història de les dones rurals la porta a escriure i investigar sobre elles, convertint-les en les protagonistes de la majoria dels seus relats i textos. L’escriptura i la muntanya són les seves dues grans passions i les combina al bloc literari Muntanyes de paraules.

DONES AL MARGE: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit.

Dones del món rural, estigmatitzades al llarg de la història, relegades a l’ombra. Unes, perseguides per bruixes; altres, amb un paper singular dins la seva comunitat. Dones sàvies, diferents, rebels: trementinaires, pastores, represaliades a la guerra, lluitadores antifeixistes, defensores de pobles amenaçats pels pantans, padrines, mares que acompanyen els fills en el trànsit de gènere... Catorze protagonistes de l’experiència històrica de l’estigma que avui en dia encara pesa sobre les dones.

En un diàleg entre la prosa poètica i la il·lustració, el llibre s’expressa des dels marges, des d’un món rural que vol unes mans que el cuidin, que treballin en benefici i equilibri dels éssers que l’habiten. Mans que aturin la sagnant despoblació, la desaparició de pràctiques i oficis i l’oblit de la nostra genealogia, que es tradueix en una història buidada. Anar als marges és una acció reivindicativa de cura i estima pel territori i la diversitat que l’habita.

Les il.lustracions són obra de Maria Anaïs Miranda Solé (Lleida, 1991). Apassionada de les arts plàstiques ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara (Tàrrega), cursant pintura mural i escultura. El seu esperit creatiu la porta a investigar i estimar altres disciplines com la il.lustració, la joieria i l'art ritual dels tatuatges. És una artista multidisciplinària, entusiasta del món simbòlic i de la visibilització d'assumptes socials. 

TONI AIRA i ANTONI PUIGVERD. LIDERATGES I CRISI DEMOCRÀTICA

 

 

Aquesta és la segona ocasió en la que se'ns presenta l'oportunitat d'escoltar a Toni Aira i Antoni Puigverd sobre qüestions tan significatives actualment com la crisi democràtica.

 

TONI AIRA (Poblenou, Barcelona 1977)

 

 

 

Periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Membre del Comitè Acadèmic de l’Associació de Comunicació Política (ACOP). Professor universitari i col.laborador en diferents mitjans de comunicació, analitzant l’actualitat via tertúlies, debats i peces d’opinió. 

Entre 2017 i 2018 va fer de Director de Comunicació (dircom) del Partit Demòcrata Català i va formar part del Comitè Estratègic de la campanya de Junts per Catalunya en les eleccions catalanes del 21-D del 2017, amb Carles Puigdemont de candidat.

President fundador de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques (SCCIEP -avui ACCIEP-), membre de l’Associació de Comunicació Política i de l’Asociación Española de Investigación de la Comunicación. Va dirigir la revista Barça, al Futbol Club Barcelona.

Un dels seus fronts mediàtics ha estat la feina de director i presentador del programa Els Spin Doctors a Catalunya Ràdio sobre comunicació política però han esta múltiples les seves col.laboracions en diferents mitjans de comunicació.

Ha escrit diferents llibres dedicats a l'àmbit de la comunicació política i també ha participat en llibres col.lectius, destacant "Política en serie. La ficción que inspira al poder" (Libros.com, 2016), premiat las Napolitan Victory Awards com a llibre de l'any 2017. El seu darrer llibre és "La política de les emocions" (Arpa, 2020).

Podeu trobar tota la informació en la seva web.

ANTONI PUIGVERD (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1954)

Escriptor i poeta, col.laborador habitual en nombrosos mitjans de comunicació, tant en premsa escrita com ràdio i televisió. Des de fa 21 anys és columnista de "La Vanguardia" i ha participat durant anys a la tertúlia matinal de Catalunya Ràdio i Els matins de TV3; va abandonar aquestes darreres col.laboracions a causa de la polarització del procés.

És llicenciat en filologia hispànica, i ha exercit com a professor de llengua i literatura. 

Guanyador de diferents premis literaris, a destacar: premi Gaziel (1986) de periodisme de la Generalitat de Catalunya per "Articles sobre tema internacional", els  Premis Literaris de Girona - Miquel de Palol de poesia - (1989) per "Vista cansada", Carles Riba (1991) i Premi de la Crítica - poesia catalana (1992) per "Curset de natació", Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1995) per "La migranya del faune" i Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1997) per "Hivernacle".

Deixant de banda textos de divulgació cultural, assaigs , pròlegs i estudis de temàtica literària i artística, ha publicat nombrosos llibres de prosa, narrativa i poesia.

En el següent hipervincle podeu accedir a una conferència del 2018, organitzada pel Consell General del Principat d'Andorra,ona Antoni Puigverd parla de "La democràcia en l'època de les emocions".

GEOPOLÍTICA A LA MEDITERRÀNIA, per Lurdes Vidal Bertran

Un dels esdeveniments geopolítics més notables dels darrers anys és el retorn de la multipolaritat al Mediterrani. Un desinterés creixent per part dels EUA de configurar la dinàmica mediterrània i la incapacitat de la UE d'omplir-ne el buit han creat un espai que inevitablement ocuparan altres potències.

Les revolucions de la Primavera Àrab van representar un punt d'inflexió en la unilateralitat nord-americana en la Mediterrània. Turquia ha enfortit la seva presència en la zona i altres participants no mediterranis han guanyat preponderància. És el cas de Rússia i de la Xina. Aquestes dues superpotències són cada vegada més essencials en la configuració de la dinàmica de la conca.

També els països del Golf han incrementat la seva presència, principalment a través de la influència econòmica. Tanmateix, per a aquests, aquesta ària també s'ha convertit en una zona on han exportat les seves escissions polítiques i ideològiques internes.

Tots aquests moviments alteren l'equació de la seguretat mediterrània i han desencadenat una sèrie de tendències notables, però preocupants, sobretot si les mirem des de Brussel.les: una militarització contínua de la conca, una major competència per la influència econòmica de la UE sobre els països veïns i l'augment de poders autoritaris que promouen models de govern alternatius. Tots aquests factors contribuiran a ampliar encara més les fissures estructurals que caracteritzen el Mediterrani, un mar que massa sovint és unit només en el mite i la retòrica, però polaritzat i fragmentat en la seva tràgica realitat quotidiana.

Font: 

Cristiano, D. (2020). Comprendre la pluralització geopolítica del Mediterrani. L'impacte de poders regionals i globals en la regió Mediterrània en l'època de retirada gradual dels Estats Units i la Unió Europea. Idees: Revista de temes contemporanis (51), 4.

LURDES VIDAL 

Nascuda a Ponts el 1974, Lurdes Vidal és llicenciada en Traducció i Interpretació per la UAB amb estudis de doctorat en Relacions Internacionals per la mateixa universitat.

És redactora en cap de la revista Afkar / Ideas i és professora a la UB, a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), a l'Institut Europeu de la Mediterrània i a la Universitat Blanquerna - Ramon Lull.

Estudiosa de l'islam, la política i els corrents socioculturals del món àrab. Volia aprendre àrab i per això va anar a viure a Síria. Estades també a Tunísia i a Egipte l'han ajudat a convertir-se en una gran coneixedera de la conca mediterrània. 

En aquest link podeu veure i escoltar una conversa a tres bandes entre Lurdes Vidal, Jean - Pierre Filiu i Cristina Mas sobre la situació actual de l'islamisme.

HI HA VIDA FORA DE LA TERRA? per Ramon Drudis

Una de les preguntes que, segurament, més ens fem és si hi ha vida més enllà de la Terra. Aquesta incògnita ha donat com a resultat literatura i cinema de ciència ficció i ens ha permès fer volar la imaginació cap a dimensions llunyanes del que ens resulta conegut i qüotidià. 

L’astrònom, Frank Drake, va ser un dels fundadors de la ciència de l’astrobiologia en la dècada dels 60 quan va començar a buscar senyals de ràdio transmeses per civilitzacions extraterrestres. Ara, amb 91 anys, el seu objectiu és cercar “llampades de llum” produïdes per civilitzacions alienígenes. Drake afirma que estem més preparats que mai per a cercar vida intel.ligent fora de la terra.

Ramon Drudis, gran expert i divulgador de l’astronomia a casa nostra, ens explicarà en quin punt ens trobem i quines són les possibilitats, imaginació a banda, de que hi hagi vida més enllà del nostre planeta. 

RAMON DRUDIS

- Enginyer Tècnic Industrial i Tècnic superior de riscos laborals en les especialitats de seguretat, higiene industrial i ergonomia i psicosociologia. - Divulgador i socialitzador de la ciència astronòmica. - Guardó 2014 de “Gran Persona de Lleida” per la seva trajectòria en divulgar l’astronomia a Lleida - Premi “Vida Activa 2015” de nivell nacional atorgat per CaixaBank. - Reconeixement de la Generalitat de Catalunya (2015) a la seva tasca científica en les escoles de Lleida i comarques. - Guardonat amb La Medalla de la Paeria de Lleida al mèrit cultural 2018. - Reconeixement de l’Associació de l’Horta de Lleida 2019 a la seva col·laboració. - Realització de 140 “Tallers per a fer pensar mitjançant l’astronomia” en escoles de Catalunya, complementades amb 23 observacions astronòmiques amb telescopi. - Realització de 47 Conferències- Col·loqui sobre astronomía en diferents entitats de Lleida, Barcelona i Madrid. - Col·laborador de l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodi de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, en el que realitza activitats científiques per als nens hospitalitzats. - Col·laborador científic de l’Ajuntament de Lleida en el Museu de l’Aigua i en el Museu del Clima i de la Ciència. - Realització de més de 240 articles de divulgació sobre astronomia, en els diaris La Mañana i Segre de Lleida, del que és col·laborador habitual. Igualment ha publicat articles sobre astronomia en revistes especialitzades d’abast nacional. - Realització d’un programa mensual sobre astronomia en Ua1 Radio, la radio de Lleida. Més de 76 programes realitzats. - Realització de 22 programes en Onda Cero radio i Cope, sobre astronomia. - Participació en 25 programes de TV (La Manyana TV,Lleida TV i TV3). - Realització d’un panel explicatiu permanent sobre la vida del científic Joan Oró en el parc d’Europa d’Almacelles. - Membre de la junta i conferenciant en l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles. - Conferenciant en l’Aula d’Extensió Universitària de Lleida i Mollerussa. - Disposa del “Fons Drudis” d’astrofotografia en el Institut d’Estudis Ilerdencs. - Membre de la Secció de Ciències Experimentals, Matemàtiques i Tecnologies del Institut d’Estudis Ilerdencs. - Pregoner 2019 de la Festa Major de la Partida Caparrella de Lleida. - Disposa del bloc www.totastronomia.com en el que té més de 868.000 entrades. Igualment està present en facebook i twitter amb activitat diària.

QUAN S'ESBORREN LES PARAULES, de Rafel Nadal

 

RAFEL NADAL (Girona, 1954) col·labora regularment en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Va ser director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. 

És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria; Quan en dèiem xampany (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa; La maledicció dels Palmisano (2015), traduïda a vint-i-dues llengües; La senyora Stendhal (2017), El fill de l’italià (Premi Ramon Llull 2019) i Mar d’estiu: Una memòria mediterrània (2020). La seva darrera obra porta per títol: Quan s'esborren les paraules (2021).

Instagram: @rafelnadalfarreras

Twitter: @nadalrafel

QUAN S'ESBORREN LES PARAULES 

Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana.

Quan s’esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen d’existir; aleshores a l’autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb l’esperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les històries que s’hi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per un temps que s’acaba, però que omple d’humor i de tendresa un temps que tot just comença.

Un llibre d’una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la memòria dels lectors. 

Podeu trobar tota la informació en el següent link: 

https://www.grup62.cat/autor/rafel-nadal/000026461

Clicant aquí 💢 podeu accedir a una entrevista que recentment Xavier Graset va fer a Rafel Nadal en motiu de la presentació del seu darrer llibre.

LES IL.LUSIONS ÒPTIQUES. QUAN ENS ENGANYEN ELS SENTITS, PER NICOLÁS CUENCA

 

Fa 15.000 anys, en una zona de l'actual França, un humà del Paleolític va esculpir en una pedra la figureta d'un mamut, tot i que segons com es miri també podria tractar-se d'un bisó. El seu descobridor, Duncan Caldwell, va proposar que es tractava del cas més antic conegut d'il.lusió òptica.

https://www.duncancaldwell.com/Site/The_Oldest_Optical_Illusion.html

Les il.lusions òptiques poden ser simples o poden tenir gran complexitat, com podeu observar en les imatges següents i en el video.

Il.lusió de Ponzo

Rotating snakes

A banda de la curiositat que desperten aquestes imatges, un fet que es fa evident és el grau de misteri que envolta el nostre sistema cognitiu. Per tant, la gran pregunta a plantejar seria: ens enganyen els nostres sentits?

Aquesta és la qüestió que ens respondrà el proper divendres, 5 de novembre, el nostre convidat.

NICOLAS CUENCA NAVARRO

Llicenciat en Ciències Biológiques per la Universitat de València. Va fer els seus estudis postdoctorals en el departament de Fisiologia de la Universitat d'Utha (USA).

És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Alacant i actualment és professor titular en la Universitat d'Alacant i professor associat del Departament d'Oftalmolgia de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Utah. També ha fet estades curtes en la Universitat de Harvard i el Kresge Hearing Institute (EEUU).

Dirigeix el Grup d'Investigació de "Neurobiologia del sistema visual i teràpia de malalties neurodegeneratives" de la Universitat d'Alacant que pertany a les xarxes d'investigació RETICS de l'Institut Carles III. 

Ha estat investigador principal de diferents projectes. Participa en el projecte europeu E-ARE OPTOREMODE en col.laboració amb el Max Planck d'lemanya, l'Institut de la  Visió de París i la Universitat McGill de Canadà. Actualment dirigeix un projecte d'investigació financiat per la Fundació Michael J. Fox Americana sobre el Parkinson.

Ha publicat 125 articles en revistes científiques internacionals d'alt prestigi en l'ària d'Oftalmologia i Neurociències. També ha presentat més de 310 comunicacions a congressos nacionals i internacionals i ha impartit com a convidat en diferents conferències internacionals.

El Dr. Cuenca ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals pels seus treballs de recerca i fotografia científica de la retina.

Imatge que mostra el tall transversal d'una retina humana realitzada per Nicolás Cuenca i Isabel Ortuño - Lizarán. Aquesta fotografia va ser seleccionada en el Top 20 de la competició "Nikon Small World 2018".

TARDOR, per Jaume Jovell

 

La sento

amb els rius

de lava encesa

baixant pendent 

avall. 

Inaugurada

amb explosions

dels volcans

actius propers,

a les imatges

d'adicció i drama.

Natura i tragèdia

repetint clàssics.

Fugida.

Emigració.

Canvi.

La montanya

ha parit

terra encesa,

entranyes,

llengües de foc

sobre vida vella,

arrasant,

aspirant

fusionar-se 

amb l'oceà.

És passió cega?

És amor?

És càstig antic

escrit?

És la roda de la història?

És la línia recta del futur?

És la nova tardor.

per Jaume Jovell

Agramunt, 22 de setembre de 2021