Manuel Milián Mestre. El camí de la Concòrdia

On situem algú com Manuel Milián Mestre? Es pot haver estat del PP i ser catalanista? Es pot haver estat membre prominent de la política espanyola i esdevenir-ne ara un crític aferrissat?

MANUEL MILIÁN MESTRE (Forcall, 1943)

Llicenciat en geografia i història per la UAB, és un reconegut i conegut periodista, tertulià, escriptor i polític.

Va ser el braç dret de Manuel Fraga, una de les peces claus de la Transició i fundador (amb la creació del Club Ágora l'any 1974) del Partit Popular.

Vinculat a Foment del Treball, primer com a director d'estratègia i comunicacions i després com a vocal, Milián va ser membre actiu del PP fins que les desavinences amb José Mª Aznar pel seu anticatalanisme el va portar a abandonar la formació l'any 2000.

Ha estat editor del Diario de Barcelona, soci fundador del Grupo Prisa, col.laborador en nombrosos mitjans de comunicació i autor de diferents publicacions, entre les que caldria destacar un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, juntament amb el seu amic i compositor Carles Santos, Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975), un interessant recull d'articles Nihil obstat (2007), l'autobiografia Els ponts trencats (2017), i el seu darrer llibre, Les paradoxes de l'amistat (2023). 

Preferint auto definir-se com a humanista i politòleg, ha estat també professor d'Ètica i d'Ètica Econòmica a la Universitat Francesc de Vitoria a Madrid i professor visitant a la Universitat d'Anáhuac a Mèxic.

En el seu llibre, Els ponts trencats, Milián reflecteix la seva frustració respecte la política espanyola en el moment polític actual quan les oportunitat d'entesa entre Catalunya i Espanya semblen estar abocades al fracàs. 

Milián considera que "els rius són per a mi urgències de ponts, més que límits i fronteres" i parla d'un primer pont, aixecat entre 1974 i 1977, durant les fases inicials de la Transició. El segon, amb l'Operació Tarradelles, enfonsat després de la dimissió d'Adolfo Suárez i el 23-F en 1981. El tercer es va mantenir en peu quatre anys, arrel del pacte del Majèstic en 1996 entre José Mª Aznar i Jordi Pujol, però va acabar dinamitat pel president espanyol després d'aconseguir la majoria absoluta; Aznar va ser el gran responsable de la desentesa entre Catalunya i Espanya que va culminar amb el divorci consumat al Parlament de Catalunya l'any 2017 i la declaració fallida d'independència pel president Carles Puigdemont. En aquest sentit, Milián defineix Rajoy, president del Govern espanyol al 2017, com a "gandul, covard i sense vocació real per la política", i el considera responsable d'haver situat Espanya en un greu dilema i Catalunya en una dolorosa aventura.

Oblidar que Catalunya, tard o d'hora, plantejaria la qüestió de la seva identitat, ha estat una insuficiència analítica. És possible la creació d'un quart pont que resolgui aquest error descomunal? Hi ha algun ànim de pont entre ambdues ribes del riu, o bé més aviat ens trobem en tot un desplegament de confrontació? Seria l'èxit de Puigdemont una tempesta política espanyola sense precedents?

Tenint present la cautela dels experimentats i dels qui tenen la vivència de la història, potser valdria la pena tenir present que per tenir futur cal mirar al passat per saber posar seny i evitar repetir errors garrafals succeïts en temps pretèrits no gaire llunyans.

Per saber-ne més:

Sobre el seu llibre Els ponts trencats

Sobre el seu darrer llibre Les paradoxes de l'amistat

LA CATALUNYA DELS ARTISTES

El proper dissabte 21 d'octubre es farà la presentació a l'Espai Guinovart del llibre La Catalunya dels artistes.

Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Espai Guinovart, conversarà amb Jordi Bes Lozano i Aure Farran Llorca, autors del text i es farà especial referència a la relació entre Josep Guinovart i Agramunt. Durant l'acte viatjarem també a La Vinya dels Artistes (Pobla de Cérvoles) amb Joan Jové i Sara Balasch de Celler Mas Blanch i Jové i ens mostraran la vinculació de paisatge - art i bons vins.

Aquest llibre és una invitació a conèixer els paisatges que van inspirar 20 artistes cèlebres que van viure a Catalunya.

Els records d'Agramunt que van inspirar Guinovart, les façades de l'Eixample barceloní que van marcar l'obra de la pintora Núria Llimona, el Mont-roig del Camp que va enamorar Miró, la llum especial de Tossa de Mar que tan bé va retratar Benet, els colors de Cotlliure que van meravellar Matisse ...

Els periodistes Jordi Bes Lozano i Aure Farran Llorca ens porten de ruta per una vintena de paisatges catalans que van inspirar i modelar les creacions de grans artistes de la pintura, l'arquitectura o l'escultura, incloent-hi noms que mereixen més ressò, com ara Olga Sacharoff, Lluïsas Vidal, Emília Xargay o Núria Llimona. El recorregut també és una finestra oberta per endinsar-se en vessants poc coneguts de la vida dels protagonistes del llibre i una crida a fer nous passos que permetin posar a l'abast de tothom el gaudi d'obres d'art que sovint encara resten en magatzems o en col.leccions privades.

Una ruta que serveix per posar una nova mirada sobre territoris coneguts i, alhora, reivindicar una obra artística no sempre prou coneguda. 

Imatge de Ruth Marigot (publicat a Diari més DIGITAL)

JORDI BES LOZANO

(Girona, 1985). Periodista, ha treballat i col.laborat sobretot en mitjans de comunicació escrits. S'ha especialitzat en el periodisme local, que ha exercit a Barcelona i Girona, com també en el de vins i el gastronòmic. Actualment col.labora amb el el diari Ara i altres mitjans. És autor del llibre Tothom a taula (2021) i La Catalunya dels artistes (2022).

AURE FARRAN LLORCA

(Barcelona, 1973). Periodista, ha treballat i col.laborat en diversos mitjans, tant de ràdio com de premsa i televisió. Actualment col.labora amb el diari Ara, on, a banda d'escriure reportatges sobre els atractius turístics i patrimonials del país, durant els darrers onze anys ha coordinat el suplement d'educació i criança Criatures. Va encarregar-se de l'edició del llibre Educant les criatures (2018) i és co-autora de La Catalunya dels artistes (2022).

100 ANYS DEL NAIXEMENT DEL NAZISME, amb Joan Ramon Zaballos

Alguns autors han considerat el nacionalsocialisme alemany (NSDAP) una versió més radical i violenta del feixisme, especialment per les seves consideracions racistes, sobretot antisemites. 

Joseph Goebbels, ministre de propaganda del NSDAP, va ser qui va encunyar per primer cop el terme nazi per referir-se als membres del seu partit. El discurs nazi promulgava la conquesta d’un “espai vital” (Lebensraum) per a la raça ària al mateix temps que pretenia la desaparició de tots els individus, grups i ètnies considerats indesitjables al Tercer Reich, fet que va culminar en un genocidi a gran escala amb la creació dels camps d’extermini i la planificació industrialitzada de l’assassinat en massa de la població jueva en el que es va conèixer com la Solució Final. 

Com es pot explicar l’ascens i el triomf d’un règim totalitari, nacionalista, imperialista, xenòfob i cruel que defensava l’eugenèsia de la seva pròpia població en aquells casos considerats de “vida no mereixedora de vida”? 

Segurament molts factors es van conjurar per afavorir l’ascens i l’acceptació del nazisme, no només a Alemanya sinó que la simpatia cap a aquest règim va traspassar fronteres. 

Possiblement les condicions de pau imposades després de la Primera Guerra Mundial, els estralls econòmics del Crack del 29 i la Gran Depressió van comportar pels alemanys un desig de ressorgiment que Hitler va ser capaç de canalitzar amb un ideari recollit en la seva obra Mein Kampf.

Hannah Arendt en el seu llibre Eichmann en Jerusalen (1963) explica amb tot detall el funcionament de la maquinària nazi en la seva persecució dels jueus, un extermini en el que els propis capdills de les comunitats jueves van participar. A més també explica el diferent grau de col·laboració en l’execució de l’extermini jueu per part d’altres països feixistes, per exemple la Itàlia de Mussolini, sorprenentment (i aquí caldria analitzar les característiques de la societat italiana), va mostrar poc entusiasme en la persecució dels seus jueus.

Resulta difícil entendre com la població alemanya va fer ulls clucs o, fins i tot, van participar entusiasmats en l’exercici de la crueltat del règim. Es pot repetir quelcom similar? Hem après res? Les Tesis sobre el concepte d’Història de Walter Benajamin, enterrat a Portbou en la seva fugida de la persecució nazi, ens poden ser d’utilitat per a prevenir-nos de futurs que, enlloc de conduir-nos al progrés, ens aboquin al desastre? 

En plena època globalitzadora i neoliberal, presentada com el gran èxit del desenvolupament, ens adonem que anem abocats al col·lapse. Degradació i contaminació ambiental, crisi climàtica, esgotament dels recursos naturals, migracions en massa, guerres i, novament, la reaparició dels moviments feixistes. Les classes dominants es perpetuen en el poder i les injustícies i desigualtats socials són més vives que mai. L’afirmació d’alguns neoliberals que diuen que “mai s’ha viscut tan bé com ara ” mostra una visió “curtplacista” i “occidentalcentrista” que ens interpel.la, no només a la crítica sinó també a la lluita aferrissada per un model social solidari i just per a tothom que reconegui els greuges comesos i els repari. Hem de frenar l’esdevenir cap a un futur que es preveu catastròfic, la història ens està avisant.

JOAN RAMON ZABALLOS RUBIO (Barcelona, 1962) 

Catedràtic d’alemany del cos de Professors d'Escoles Oficials d'Idiomes (2008), amb destinació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida.

ESTUDIS:

- Filologia Anglo-Germànica (Especialitat Alemany) a la Universitat de Barcelona. Promoció 1980-1985.

- Durant dos semestres, estudis de filologia romànica i alemanya a la Julius Maximilians Universität de Würzburg. (Alemanya). 1985-86.

BEQUES:

- Beca per estudiar holandès del Commissariaat-Generaal voor de Internationale Culturele Samenwerking de Bruselas (Bèlgica). Renúncia per contracte laboral a Espanya. Agost de 1985.

- Beca del Ministeri d'Educació per a treballar com Assistent de Llengua Espanyola a Würzburg (Alemanya). Curs 1985-86.

- Dues beques del Council of Europe per assistir al col·loqui: Politik in Leben und Werk Hermann Hesses (7. Internationales Hermann Hesse Kolloquium) Calw (Alemanya) maig de 1992 i Ideologie und Wirklichkeit des Nationalsozialismus. Linz (Àustria) abril 2008

- El Goethe-Institut m’ha atorgat 4 beques de formació (Munic (2), Berlín, i Göttingen)

ALTRES MÈRITS 

- Goethe-Medaillon (medalla Goethe) atorgada pel Goethe - Institut en reconeixement a la tasca a favor del foment de la llengua i cultura alemanya a Catalunya (1995)

 

CERTIFICATS D’ESTUDIS

- Certificat de "Oberstufe" en llengua alemanya de la Philipps Universität de Marburg (Alemanya). Juliol 1987.

- Certificat de "Oberstufe" en llengua alemanya de la Katholische Universität d'Eichstätt (Alemanya) Agost 1989.

- Certificat d’aptitud d’alemany per a l’accés a les universitats alemanyes. expedit per la Julius Maximilians Universität de Würzburg (Alemanya) 1985.

- Certificat del Curs d’adaptació pedagògica (CAP). Secció: Alemany. 1986.

- Certificat de capacitació en Llengua Catalana de la Direcció d'Ordenació i Innovació Educativa de la Generalitat. Lleida 1991.

- Certificats EOI: d’Aptitud en llengua catalana i de Cicle Elemental en anglès.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I CÀRRECS:

- Treball com a recepcionista a l’Hotel Windsor de Lloret de Mar (Girona) 1985.

- Treball com a Assistent de Llengua Espanyola durant el curs 1985-1986 en 3 instituts de Würzburg (Alemanya):

- Professor d’alemany i anglès a l'Escola de Turisme CETA. Barcelona 1986-87.

- Professor d’alemany i d’espanyol per a estrangers a l'Acadèmia AFIC -Idiomes. Barcelona 1986-87.

- Professor d'alemany a l'Acadèmia EUROLOG. Barcelona 1986-87.

- Des d'octubre de 1987, professor d'alemany a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.

- De setembre de 1988 fins al maig de 1994 càrrec de secretari a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.

- Des de maig de 1994 a juliol de 2011 càrrec de director a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida. Escola amb més de 3.500 alumnes i ensenyament de 7 idiomes.

- Aprovades les oposicions al "Cos de Professors Agregats a Escoles Oficials d'Idiomes" amb el n º 1. Barcelona 1991.

- Funcionari de carrera del Ministeri d'Educació i Ciència, des de 1992. 

- Catedràtic d'alemany del cos de Professorat d'Escoles Oficials d'Idiomes des de 2008.

- Conseller del Departament de Lletres de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des 1984-1996

- Organitzador del I Congrés Estatal d'Escoles Oficials d'Idiomes, celebrat a Lleida. Març de 1999. 

- Membre dels Comitès Científics de diversos congressos nacionals d'Escoles Oficials d'Idiomes.

- President de l'Associació de Germanística de Catalunya (AGC) des de gener de 2001 a 2003.

- President de l'Associació de Professorat d'Escoles Oficials d'Idiomes de Catalunya (EOICAT) de 2005 a 2010. Desprès càrrecs de vicepresident i vocal fins el 2021.

- President de l’Associació Catalana de Cultura Alemanya (ACCA) des de gener de 2013 fins la seva dissolució al 2016

- Vaig ser Cap de Llista de CIU - com a independent - a les eleccions municipals de 2011.

- Des de juny de 2011 a juny de 2015 Cap de l’Oposició i Regidor a l’Ajuntament de Lleida per CIU, en dedicació exclusiva.

- Des de Juny de 2015 a juliol de 2022 Cap de Departament d’Alemany a l’EOI de Lleida.

- Participant en diferents projectes educatius europeus Gruntvig i Erasmus com a membre de l’equip directiu i com a professor. 

- Jubilat del Departament d’Educació de la Generalitat amb data de 1 de setembre de 2022.

PUBLICACIONS

-Traductor al castellà dels llibres:

"Anpfiff" H. Schumacher Droemersche Verlagsanstalt

"Targeta vermella" Toni Schumacher. Plaza & Janés editors.

"Akten-Einsicht" Günter Wallraff. Steidl Verlag

"Inspecció d’actes" Günter Wallraff. Pandora Llibres

-Traductor al català dels glossaris dels manuals per aprendre alemany: Themen I neu, Tenen por II neu, Ping-Pong I, Ping-Pong II.

-Traductor a l’espanyol del glossari del manual: Tangram 1 ª

-Traductor i adaptador a l’espanyol del manual per aprendre alemany: "Deutsch-rapid" Verlag für Deutsch.

- Articles publicats en els diaris SEGRE i LA MANYANA, sobre autors, tant espanyols com estrangers i sobre viatges

- Publicades en forma d’actes diverses conferències sobre literatura i llengua alemanya.

CURSOS I SEMINARIS IMPARTITS

- Quatre seminaris de cultura alemanya en quatre edicions de l'Escola d'Estiu del Grup de Mestres de Lleida.

Introducció a la cultura Alemanya 1: Alemanya a Principis del segle XX

Introducció a la cultura Alemanya 2: Alemanya a Finals del S XIX

El III Reich: política, cultura i societat.

Els moviments de resistència a l'Europa nazi.

- Diverses conferències sobre literatura i història d'Alemanya a les universitats de Lleida, Tarragona, Valladolid.

- Diversos cursos monogràfics (30 hores) d’ampliació de coneixements d’alemany, reconeguts pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, com cursos de formació.

- Coordinador dels cicles de conferències:

"L’art i el sagrat"

Universitat de Lleida - Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) 1993.

"Premsa, poder i llibertat"

I.E.I. Universitat de Lleida 1994

"El viatge com a Procés de Coneixement"

Universitat de Lleida -I.E.I. 1996.

"Els dames Europees del crim"

 Fundació Caixa Catalunya – Universitat de Lleida - IEI - Institució de les Lletres Catalanes (1998)

"El preu de la notícia"

 Col·legi de Periodistes de Catalunya – Universitat de Lleida -IEI (1999)

- Conferències sobre l’ensenyament de llengües estrangeres i cultura alemanya a universitats, escoles oficials d’idiomes i centres de professorat de: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Madrid, Saragossa, Palma de Mallorca, la Corunya, Ronda, Valladolid.

PREMSA, RÀDIO I TELEVISIÓ

- Articulista als diaris SEGRE i LA MANYANA de Lleida, sobre literatura, història, viatges ...

- Contertulià al programa de ràdio i televisió "El Despertador" de SEGRE-Ràdio (des de 1997) – Contertulià a LLEIDA-TV en el programa: A DIARI des de maig 2001. 

- Col·laborador de les emissores de ràdio: ONDA RAMBLA i COPE de Lleida durant 10 anys.

- Programes sobre Hermann Hesse a RÀDIO NACIONAL i CATALUNYA RADIO.

- Programa de literatura i llibres "La Muntanya Màgica" (1999) a SEGRE-Ràdio.

- Des de setembre de 2001, columna d’opinió amb el nom: La Talaia al diari - SEGRE de Lleida.

- Programa de ràdio mensual: Finestra al món a ONDA CERO Lleida, sobre viatges. 

- Programa: La Baviera Lleidatana a ràdio UA1 de Lleida, sobre vocabulari de la llengua alemanya explicat en català.

XARXES SOCIALS (dades 2022)

- BLOG: http://latalaiadezaballos.blogspot.com.es 173.000 visites

- Facebook: 4.950 amics. 

- Twitter:  1.600 seguidors.

- Instagram:  1.300 seguidors.

- TikTok: 270 seguidors

- Nivell 8 de col·laborador (Local Guide a Google Maps) 

CORNÈLIA ABRIL I "MARQUES DE TRINXERA"

CORNÈLIA ABRIL

Es tracta del nom literari d'un grup de dones que escriu en català.

M. Montserrat Medalla i Cufí

Mestra, psicopedagoga, logopeda i llicenciada en Història de l'Art.

A banda de la seva professió com educadora, ha participat en diferents llibres de relats, contes, microrelats i poemes.

Ha col.laborat al Diari de Girona i ha escrit diversos articles sobre educació.

En solitari ha publicat el llibre Dones de vidre i el llibre de poesia Espígol al jardí.

En la darrera creació del grup Cornèlia Abril ha participat amb el relat Aurora.

Podeu llegir-la en el seu blog Des del meu mar.

Matilde Nuri i Espona

Òptic-optometrista per la Universitat Politècnica de Terrassa.

Apassionada de l'escriptura en totes les seves formes.

Ha publicat diferents llibres il.lustrats infantils amb Weby i amb Picuà, la novel.la Rojo Flamingo, tres llibres de poesia Cordes, A tall d'aigua i Un botó per cada trau.

Participa en Marques de trinxera amb el seu relat La primera línia.

Podeu coneixer-la una mica millor en el seu blog .... I escaig

Neus Cereijo Cufí

Ha estudiat Magisteri, guitarra clàssica i llenguatge musical. La seva de mestra l'ha transmesa als infants a través de l'ensenyament musical, en el seu temps lliure, i com a mestra de preescolar.

Participa en la darrera creació de Cornèlia Abril amb el relat La pau era lluny.

   

Maria Aladern Sagrera

Originària de Blanes, filla i neta de pescadors. Aquest context l'ha permès introduir-se en les arrels d'uns personatges genuïns, de narracions costumistes a partir del mar i de la terra i de les petites i grans històries de cada dia. Després d'una vida dedicada al comerç va dedicar-se a escriure i ha publicat Camins d'arrels i Escales amunt, publicacions guanyadores del IV i del IX certamen Paraules a Icària, i El bram de l'aigua i L'hoste inesperat. 

El seu relat en Marques de trinxera és La casa de la Fernanda Valdés. 

Eva Ariza Gutierrez

Membre del grup Cornèlia Abril i autora de diferents escrits.

Podeu llegir-la al blog Cornèlia Abril.

Com a col.laboradora també del grup cal citar Elisabet Moreno Boada, llicenciada en Dret i escriptora. Ha cursat l'itinerari d'escriptura creativa de l'Ateneu Barcelonès i ha escrit diversos relats, alguns dels quals han estat premiats i publicats tant en reculls de diversos autors com en revistes culturals d'àmbit local. L'esquerda ha estat la seva primera novel.la o ha col.laborat en Marques de Trinxera amb el relat Rocío.

Finalment cal remarcar també la participació d'Olga Xirinacs Díaz que, amb la seva obra Incendi, il.lustra la coberta i la contracoberta del llibre Marques de Trinxera. I, a l'interior, imatges fragmentades del mateix quadre presenten cadascun dels cinc relats.

MARQUES DE TRINXERA

És el quart volum de la col.lecció particular de Cornèlia Abril. Consta d'un recull de relats: La casa de Fernanda Valdés, Aurora, La pau era lluny, Rocío i La primera línia que venen encapçalats pels següents versos:

Hi havia nius metralladora

i forats de tirador. Cervells que 

operaven en un búnquer.

Rastres de guerra guerrejada

amb ràtzies i falses alarmes.

Marques de trinxera

que no s'esborren,

davant la tenaç resistència

amb nom de ploma. 

C.A.

LA DEMOCRÀCIA DES DE BAIX: ELS MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA SOCIAL, per Roger Brils

 

Amb la desintegració de l’Antic Règim i l’auge de les democràcies liberals al llarg dels s. XVIII i XIX, les societats esdevenen crucials en l’elaboració de les polítiques dels governs. Els grups de pressió i moviments socials apareixen en aquest context, amb l’objectiu d’assolir un canvi social entorn a un tema específic. Durant el s. XIX, a més, sorgeixen noves corrents ideològiques com el nacionalisme, però també es produeixen canvis estructurals en els modes de producció dels Estats occidentals. En aquest sentit, el  capitalisme esdevé sistema econòmic  imperant a Europa, i els obrers s’uneixen per fer front a les devastadores desiguatats que comporta la industrialització.

La unió dels moviments nacionalistes i obrers a Catalunya no ens ha de sorprendre, tot i ser un fenomen poc comú. És interessant investigar les raons per les quals els discursos d’ambdós moviments convergeixen en un moment crucial de la nostra història. Potser resulta encara més fascinant entendre les causes de la seva desconnexió. Sigui com sigui, analitzar les dinàmiques d’aquests dos moviments pot ajudar a explicar la realitat social d’avui en dia referent al conflicte independentista i el posicionament de certes organitzacions i sindicats entorn la qüestió catalana.

ROGER BRILS

Graduat en en Estudis Globals per la Universitat Pompeu Fabra. Durant el grau vaig realitzar un programa d’intercanvi a la Universitat Hebrea de Jerusalem, aprofundint en matèria de Drets Civils, geopolítica de l’Orient Mitjà i tècniques de resolució de conflictes. També sóc graduat en el màster en Relacions Internacionals per la Universitat d’Amsterdam, especialitzat en moviments socials, teoria de les Relacions Internacionals, política transnacional i premiat amb cum laude per la meva tesi de final de màster “Social Movements and Shifting Trajectories: the Nationalist Labor Movement in Catalonia”. 

Actualment sóc estudiant del grau en Dret a la Universitat Oberta de Catalunya i del màster en Gestió Pública que imparteix l’Escola d'Administració Pública de Catalunya i he treballat en l’àmbit del Govern Obert i transparència en ens locals.

També formo part de l’Equip Promotor del Cercle d’Estudis de Relacions Internacionals de la Fundació Josep Irla, he estat Delegat del Catalan Model United Nations en representació dels països de la Mediterrània i he publicat articles acadèmics i d’opinió en revistes de l’àmbit nacional i internacional. 

DONES AL MARGE, d'IVET EROLES PALACIOS

Assenyalades per uns crims de bruixeria que, anys després, els mateixos executors desmentirien, moltes dones rurals de Catalunya van ser jutjades i executades sota la mirada del veïnat còmplice. La periodista Ivet Eroles diu que el Pirineu català va ser l'origen d'aquesta cacera de bruixes. Per això, en el seu primer llibre "Dones al marge: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit", de l'Editorial Fonoll, se centra en la zona de Ponent i els Pirineu per donar veu a catorze dones que, des del segle XVI fins als nostres dies, han viscut al marge del que exigia la societat. 

IVET EROLES PALACIOS

Foto: Mariaxwolf 

Nascuda en un petit poble als peus del Montsec, al Prepirineu català, als divuit anys marxa a Barcelona per estudiar periodisme a la UAB i, més endavant, un màster en Antropologia Visual a la UB. La seva trajectòria professional està vinculada al món de l’educació social i a la comunicació dentitats del Tercer Sector i dels esports de muntanya. També és sòcia col·laboradora de La Directa. Després de viure durant anys a Barcelona i els voltants i viatjar per diferents indrets del món, decideix tornar a establir-se en un entorn rural i de muntanya, aquest cop al Pallars Sobirà. El seu interès per la història de les dones rurals la porta a escriure i investigar sobre elles, convertint-les en les protagonistes de la majoria dels seus relats i textos. L’escriptura i la muntanya són les seves dues grans passions i les combina al bloc literari Muntanyes de paraules.

DONES AL MARGE: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit.

Dones del món rural, estigmatitzades al llarg de la història, relegades a l’ombra. Unes, perseguides per bruixes; altres, amb un paper singular dins la seva comunitat. Dones sàvies, diferents, rebels: trementinaires, pastores, represaliades a la guerra, lluitadores antifeixistes, defensores de pobles amenaçats pels pantans, padrines, mares que acompanyen els fills en el trànsit de gènere... Catorze protagonistes de l’experiència històrica de l’estigma que avui en dia encara pesa sobre les dones.

En un diàleg entre la prosa poètica i la il·lustració, el llibre s’expressa des dels marges, des d’un món rural que vol unes mans que el cuidin, que treballin en benefici i equilibri dels éssers que l’habiten. Mans que aturin la sagnant despoblació, la desaparició de pràctiques i oficis i l’oblit de la nostra genealogia, que es tradueix en una història buidada. Anar als marges és una acció reivindicativa de cura i estima pel territori i la diversitat que l’habita.

Les il.lustracions són obra de Maria Anaïs Miranda Solé (Lleida, 1991). Apassionada de les arts plàstiques ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara (Tàrrega), cursant pintura mural i escultura. El seu esperit creatiu la porta a investigar i estimar altres disciplines com la il.lustració, la joieria i l'art ritual dels tatuatges. És una artista multidisciplinària, entusiasta del món simbòlic i de la visibilització d'assumptes socials. 

TONI AIRA i ANTONI PUIGVERD. LIDERATGES I CRISI DEMOCRÀTICA

 

 

Aquesta és la segona ocasió en la que se'ns presenta l'oportunitat d'escoltar a Toni Aira i Antoni Puigverd sobre qüestions tan significatives actualment com la crisi democràtica.

 

TONI AIRA (Poblenou, Barcelona 1977)

 

 

 

Periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Membre del Comitè Acadèmic de l’Associació de Comunicació Política (ACOP). Professor universitari i col.laborador en diferents mitjans de comunicació, analitzant l’actualitat via tertúlies, debats i peces d’opinió. 

Entre 2017 i 2018 va fer de Director de Comunicació (dircom) del Partit Demòcrata Català i va formar part del Comitè Estratègic de la campanya de Junts per Catalunya en les eleccions catalanes del 21-D del 2017, amb Carles Puigdemont de candidat.

President fundador de la Societat Catalana de Comunicació i Estratègia Polítiques (SCCIEP -avui ACCIEP-), membre de l’Associació de Comunicació Política i de l’Asociación Española de Investigación de la Comunicación. Va dirigir la revista Barça, al Futbol Club Barcelona.

Un dels seus fronts mediàtics ha estat la feina de director i presentador del programa Els Spin Doctors a Catalunya Ràdio sobre comunicació política però han esta múltiples les seves col.laboracions en diferents mitjans de comunicació.

Ha escrit diferents llibres dedicats a l'àmbit de la comunicació política i també ha participat en llibres col.lectius, destacant "Política en serie. La ficción que inspira al poder" (Libros.com, 2016), premiat las Napolitan Victory Awards com a llibre de l'any 2017. El seu darrer llibre és "La política de les emocions" (Arpa, 2020).

Podeu trobar tota la informació en la seva web.

ANTONI PUIGVERD (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1954)

Escriptor i poeta, col.laborador habitual en nombrosos mitjans de comunicació, tant en premsa escrita com ràdio i televisió. Des de fa 21 anys és columnista de "La Vanguardia" i ha participat durant anys a la tertúlia matinal de Catalunya Ràdio i Els matins de TV3; va abandonar aquestes darreres col.laboracions a causa de la polarització del procés.

És llicenciat en filologia hispànica, i ha exercit com a professor de llengua i literatura. 

Guanyador de diferents premis literaris, a destacar: premi Gaziel (1986) de periodisme de la Generalitat de Catalunya per "Articles sobre tema internacional", els  Premis Literaris de Girona - Miquel de Palol de poesia - (1989) per "Vista cansada", Carles Riba (1991) i Premi de la Crítica - poesia catalana (1992) per "Curset de natació", Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1995) per "La migranya del faune" i Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1997) per "Hivernacle".

Deixant de banda textos de divulgació cultural, assaigs , pròlegs i estudis de temàtica literària i artística, ha publicat nombrosos llibres de prosa, narrativa i poesia.

En el següent hipervincle podeu accedir a una conferència del 2018, organitzada pel Consell General del Principat d'Andorra,ona Antoni Puigverd parla de "La democràcia en l'època de les emocions".