HI HA VIDA FORA DE LA TERRA? per Ramon Drudis

Una de les preguntes que, segurament, més ens fem és si hi ha vida més enllà de la Terra. Aquesta incògnita ha donat com a resultat literatura i cinema de ciència ficció i ens ha permès fer volar la imaginació cap a dimensions llunyanes del que ens resulta conegut i qüotidià. 

L’astrònom, Frank Drake, va ser un dels fundadors de la ciència de l’astrobiologia en la dècada dels 60 quan va començar a buscar senyals de ràdio transmeses per civilitzacions extraterrestres. Ara, amb 91 anys, el seu objectiu és cercar “llampades de llum” produïdes per civilitzacions alienígenes. Drake afirma que estem més preparats que mai per a cercar vida intel.ligent fora de la terra.

Ramon Drudis, gran expert i divulgador de l’astronomia a casa nostra, ens explicarà en quin punt ens trobem i quines són les possibilitats, imaginació a banda, de que hi hagi vida més enllà del nostre planeta. 

RAMON DRUDIS

- Enginyer Tècnic Industrial i Tècnic superior de riscos laborals en les especialitats de seguretat, higiene industrial i ergonomia i psicosociologia. - Divulgador i socialitzador de la ciència astronòmica. - Guardó 2014 de “Gran Persona de Lleida” per la seva trajectòria en divulgar l’astronomia a Lleida - Premi “Vida Activa 2015” de nivell nacional atorgat per CaixaBank. - Reconeixement de la Generalitat de Catalunya (2015) a la seva tasca científica en les escoles de Lleida i comarques. - Guardonat amb La Medalla de la Paeria de Lleida al mèrit cultural 2018. - Reconeixement de l’Associació de l’Horta de Lleida 2019 a la seva col·laboració. - Realització de 140 “Tallers per a fer pensar mitjançant l’astronomia” en escoles de Catalunya, complementades amb 23 observacions astronòmiques amb telescopi. - Realització de 47 Conferències- Col·loqui sobre astronomía en diferents entitats de Lleida, Barcelona i Madrid. - Col·laborador de l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodi de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, en el que realitza activitats científiques per als nens hospitalitzats. - Col·laborador científic de l’Ajuntament de Lleida en el Museu de l’Aigua i en el Museu del Clima i de la Ciència. - Realització de més de 240 articles de divulgació sobre astronomia, en els diaris La Mañana i Segre de Lleida, del que és col·laborador habitual. Igualment ha publicat articles sobre astronomia en revistes especialitzades d’abast nacional. - Realització d’un programa mensual sobre astronomia en Ua1 Radio, la radio de Lleida. Més de 76 programes realitzats. - Realització de 22 programes en Onda Cero radio i Cope, sobre astronomia. - Participació en 25 programes de TV (La Manyana TV,Lleida TV i TV3). - Realització d’un panel explicatiu permanent sobre la vida del científic Joan Oró en el parc d’Europa d’Almacelles. - Membre de la junta i conferenciant en l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles. - Conferenciant en l’Aula d’Extensió Universitària de Lleida i Mollerussa. - Disposa del “Fons Drudis” d’astrofotografia en el Institut d’Estudis Ilerdencs. - Membre de la Secció de Ciències Experimentals, Matemàtiques i Tecnologies del Institut d’Estudis Ilerdencs. - Pregoner 2019 de la Festa Major de la Partida Caparrella de Lleida. - Disposa del bloc www.totastronomia.com en el que té més de 868.000 entrades. Igualment està present en facebook i twitter amb activitat diària.

QUAN S'ESBORREN LES PARAULES, de Rafel Nadal

 

RAFEL NADAL (Girona, 1954) col·labora regularment en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Va ser director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. 

És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria; Quan en dèiem xampany (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa; La maledicció dels Palmisano (2015), traduïda a vint-i-dues llengües; La senyora Stendhal (2017), El fill de l’italià (Premi Ramon Llull 2019) i Mar d’estiu: Una memòria mediterrània (2020). La seva darrera obra porta per títol: Quan s'esborren les paraules (2021).

Instagram: @rafelnadalfarreras

Twitter: @nadalrafel

QUAN S'ESBORREN LES PARAULES 

Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana.

Quan s’esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen d’existir; aleshores a l’autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb l’esperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les històries que s’hi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per un temps que s’acaba, però que omple d’humor i de tendresa un temps que tot just comença.

Un llibre d’una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la memòria dels lectors. 

Podeu trobar tota la informació en el següent link: 

https://www.grup62.cat/autor/rafel-nadal/000026461

Clicant aquí 💢 podeu accedir a una entrevista que recentment Xavier Graset va fer a Rafel Nadal en motiu de la presentació del seu darrer llibre.

LES IL.LUSIONS ÒPTIQUES. QUAN ENS ENGANYEN ELS SENTITS, PER NICOLÁS CUENCA

 

Fa 15.000 anys, en una zona de l'actual França, un humà del Paleolític va esculpir en una pedra la figureta d'un mamut, tot i que segons com es miri també podria tractar-se d'un bisó. El seu descobridor, Duncan Caldwell, va proposar que es tractava del cas més antic conegut d'il.lusió òptica.

https://www.duncancaldwell.com/Site/The_Oldest_Optical_Illusion.html

Les il.lusions òptiques poden ser simples o poden tenir gran complexitat, com podeu observar en les imatges següents i en el video.

Il.lusió de Ponzo

Rotating snakes

A banda de la curiositat que desperten aquestes imatges, un fet que es fa evident és el grau de misteri que envolta el nostre sistema cognitiu. Per tant, la gran pregunta a plantejar seria: ens enganyen els nostres sentits?

Aquesta és la qüestió que ens respondrà el proper divendres, 5 de novembre, el nostre convidat.

NICOLAS CUENCA NAVARRO

Llicenciat en Ciències Biológiques per la Universitat de València. Va fer els seus estudis postdoctorals en el departament de Fisiologia de la Universitat d'Utha (USA).

És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Alacant i actualment és professor titular en la Universitat d'Alacant i professor associat del Departament d'Oftalmolgia de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Utah. També ha fet estades curtes en la Universitat de Harvard i el Kresge Hearing Institute (EEUU).

Dirigeix el Grup d'Investigació de "Neurobiologia del sistema visual i teràpia de malalties neurodegeneratives" de la Universitat d'Alacant que pertany a les xarxes d'investigació RETICS de l'Institut Carles III. 

Ha estat investigador principal de diferents projectes. Participa en el projecte europeu E-ARE OPTOREMODE en col.laboració amb el Max Planck d'lemanya, l'Institut de la  Visió de París i la Universitat McGill de Canadà. Actualment dirigeix un projecte d'investigació financiat per la Fundació Michael J. Fox Americana sobre el Parkinson.

Ha publicat 125 articles en revistes científiques internacionals d'alt prestigi en l'ària d'Oftalmologia i Neurociències. També ha presentat més de 310 comunicacions a congressos nacionals i internacionals i ha impartit com a convidat en diferents conferències internacionals.

El Dr. Cuenca ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals pels seus treballs de recerca i fotografia científica de la retina.

Imatge que mostra el tall transversal d'una retina humana realitzada per Nicolás Cuenca i Isabel Ortuño - Lizarán. Aquesta fotografia va ser seleccionada en el Top 20 de la competició "Nikon Small World 2018".

TARDOR, per Jaume Jovell

 

La sento

amb els rius

de lava encesa

baixant pendent 

avall. 

Inaugurada

amb explosions

dels volcans

actius propers,

a les imatges

d'adicció i drama.

Natura i tragèdia

repetint clàssics.

Fugida.

Emigració.

Canvi.

La montanya

ha parit

terra encesa,

entranyes,

llengües de foc

sobre vida vella,

arrasant,

aspirant

fusionar-se 

amb l'oceà.

És passió cega?

És amor?

És càstig antic

escrit?

És la roda de la història?

És la línia recta del futur?

És la nova tardor.

per Jaume Jovell

Agramunt, 22 de setembre de 2021

INTRIGUES I PODER AL VATICÀ, amb Vicenç Lozano

 

En el llibre "Intrigues i poder al Vaticà", Vicenç Lozano recull les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder que va més enllà de la religió. 

En el seu llibre, Lozano planteja interrogants com la Banca Vaticana, la mort de Joan Pau I, el lobby gai i qüestions polèmiques com els documents de Pius XII sobre l'Holocaust, els complots de la ultradreta contra el papa Bergoglio i els escàndols de pederàstia. 

Tal i com el mateix autor explica, "totes les novel.les i pel.lícules al voltant d'aquest univers opac i fascinant que és el Vaticà queden curts comparats amb la realitat".  

VICENÇ LOZANO I ALEMANY (Vic, 1956)

Vicenç Lozano és periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà.

Redactor de la secció d'Internacional de TV3 des del 1984 fins al 2019. 

Ha treballat en diferents mitjans de comunicació com El 9 Nou, Diari de Barcelona, El País, El Correo Catalán, Primera Plana, Mundo Diario, entre altres i ha col.laborat per la RAI (corresponsal a Espanya del programa Lavori in Corso).

Ha estat enviat especial a Itàlia i el Vaticà de TV3. També ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric com els Macrojudicis a la Màfia (1986) a Itàlia i EEUU, i la guerra dels Balcans a Sèrbia i Croàcia (1991 - 1995) i Kosovo (1999). Ha estat enviat especial i reporter durant una dècada al Pròxim Orient, al Japó en motiu de l'aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, i a Sri Lanka a causa del Tsunami de 2004, entre altres importants esdeveniments sociopolítics esdevinguts arreu del món.

Vicenç Lozano és coautor del llibre "El món en un minut i mig" (2000).

Ha impartit conferències en les Universitats nord-americanes de Colúmbia, Berkeley i UCLA. Manté actualment una gran activitat com a conferenciant en diferents universitats, Col.legis, Auditoris municipals i Associacions des de l'any 2003.

En el següent link podeu escoltar una interessant entrevista a l'autor que us convidem a conèixer el proper divendres a l'Espai Guinovart a les 20:00.

"100 PIONERES CATALANES" D'ANTONI GELONCH

ANTONI GELONCH

Antoni Gelonch Viladegut (Lleida, 1956) va estudiar Farmàcia i Dret a la Universitat de Barcelona. Està graduat en Alta Direcció d’Empreses per IESE, en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble i en Innovació de Polítiques Sanitàries per la Universitat de Harvard. Va començar treballant a l’Hospital de Sant Pau com a farmacèutic hospitalari, després va dedicar-se durant 10 anys a l’administració pública on, entre altres càrrecs, va ser Cap de Gabinet del Conseller i Secretari General del Departament d’Ensenyament, així com Director del Programa de Reordenació de la Salut Pública al Departament de Sanitat. Després es va incorporar al món privat en l’àmbit farmacèutic, on va romandre durant 17 anys, residint els set últims anys a París. Actualment la seva dedicació prioritària és la d'escriptor. 

És membre honorari de la Reial acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També presideix els Cercle del Museu d’Història de Barcelona i el Cercle del Museu Marès.

Apassionat de l'art i col.leccionista, recentment ha fet un dipòsit de 1001 gravats al Museu de Lleida procedents de la Col.lecció Gelonch Viladegut, on hi han autors com Dürer, Rembrandt, Van Dyck, Piranesi, Goya, Ribera, Fortuny, Renoir, Rodin, Casas, Dalí, Picasso, Miró, Chillida, Warhol, Tàpies, Guinovart, Saura, Barceló i Plensa, entre altres.

 "100 PIONERES CATALANES"

Aquest llibre recull les biografies de 100 catalanes que han estat pioneres en algun àmbit, des de la política fins als mitjans de comunicació, passant per la pintura, la literatura, la música, el cinema, la ciència, l’economia, l’ensenyament, l’acció sindical, el feminisme i l’esport, entre d’altres, del segle III fins als nostres dies. Un centenar de biografies que resulten especialment inspiradores i que ens fan pensar com les decisions individuals han canviat la història col·lectiva.

En el següent link podeu veure una entrevista de Mònica Terribes a Antoni Gelonch, arran de la presentació del llibre d'aquest darrer sobre les dones de vanguàrdia.

El proper 26 de setembre a la Pça del Mercat / Espai Guinovart. Amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Agramunt, Fundació l'Espai Guinovart i Tnumarga. Organitza Col.lectiu GARBA. 

"Mar d'estiu", de RAFEL NADAL

RAFEL NADAL

Rafel Nadal (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. 

És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany(2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i La senyora Stendhal (2017), a cinc. La seva obra El fill de l’italià (2019) ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull, el guardó més reconegut de les lletres catalanes.

Premis i reconeixements:

• 2012. XLIV Premi Josep Pla per Quan érem feliços

• 2013. Premi Joaquim Amat-Piniella (a obra publicada) per Quan érem feliços

• 2014. Premi Anglada (a obra publicada) per Quan en dèiem xampany

• 2019. XXXIX Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per El fill de l’italià

MAR D'ESTIU. UNA MEMÒRIA MEDITERRÀNIA

En Mar d’estiu, Nadal ret homenatge a la mar de la seva infància i joventut en un llibre dividit en tres parts. A la primera, l’autor explica per què necessita parlar de la Mediterrània, què és i quin significat té el mar per a ell. En una segona part, Nadal relata els seus viatges per diversos llocs del Mediterrani, com Stromboli, Icària, Hidra o Portlligat. La descripció de cada un d’aquests espais l’acompanya amb el relat de les experiències, records i reflexions que li evoquen. En la tercera i última part del llibre, l’autor narra el retorn, una reflexió sobre l’experiència del viatge i el paper que ha tingut la Mediterrània en la història i el desenvolupament de la cultura occidental. 

Rafel Nadal va ser l’autor més venut de Sant Jordi 2019. Una de les plomes més valorades en el panorama literari.