12 de febr. 2025

Art, Col.leccionisme i Museus, per Pilar Vélez

 

PILAR VÉLEZ VICENTE (BCN, 1957)

Doctora en Història de l'Art i professora de llengua catalana per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en la gestió del patrimoni i els museus, ha centrat la seva recerca en el lligam entre les arts decoratives, les arts industrials i el disseny, així com en la història del patrimoni cultural i el col·leccionisme.

Formació Acadèmica

  • Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1979).
  • Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (1986).
  • Mestra de Llengua Catalana per la Universitat de Barcelona (1979).
  • Gestió d'Institucions Artístiques i Culturals (ESADE BCN - New York University, 1987).

Experiència Professional

  • Professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (1982-1988) i coordinadora del primer Màster de Museologia (1988-1989).
  • Professora de doctorat i postgrau a la Universitat de Barcelona (1994, 1997-1998).
  • Directora del Museu de les Arts Gràfiques de Barcelona (1986-1995).
  • Directora del Museu Frederic Marès (1995-2012).
  • Directora del Museu del Disseny de Barcelona (2012-2022).

Acadèmies i Comissions

  • Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des de 1996).
  • Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 2008).
  • Membre de diverses comissions de patrimoni i cultura, com la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona i el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català.

Publicacions i Recerca

Autora de més de trenta llibres i nombrosos articles acadèmics sobre arts decoratives, patrimoni i col·leccionisme. Alguns títols destacats:

  • Eudald Pradell i la tipografia espanyola del segle XVIII (1989).
  • Dos segles de disseny a Catalunya (1775-1975) (2004).
  • Modernisme, cap a la cultura del disseny (2020).
  • Joaquim Capdevila: The New Jewellery (2017).

Activitat Cultural

  • Comissària d’exposicions internacionals a ciutats com Barcelona, Madrid, París, Estocolm, Venècia, Viena, Amsterdam i Nova York.
  • Ha participat en jurats de premis relacionats amb les arts gràfiques, el disseny i el patrimoni cultural.
  • Ha dirigit cursos, jornades i celebracions commemoratives en l’àmbit del patrimoni i la història de l’art.

ART, COL·LECCIONISME I MUSEUS

L’art és una expressió de la humanitat que ha travessat el temps gràcies a la voluntat de preservar-lo, d’estudiar-lo i de compartir-lo. Però què passa quan una obra d’art deixa l’espai on ha estat concebuda per integrar-se en una col·lecció privada o en un museu? Quina transformació experimenta i quin sentit pren dins d’un nou context? Aquest és un dels grans debats que han acompanyat la història del col·leccionisme i la creació de museus, i que continua sent vigent en un moment en què la relació entre patrimoni, mercat i institucions culturals és més complexa que mai.

Pilar Vélez Vicente ens endinsa en aquesta qüestió des d’una mirada històrica i crítica, explorant com les col·leccions han estat, des de temps immemorials, una forma de prestigi i poder, però també un mecanisme per conservar el coneixement i teixir relats sobre la nostra memòria col·lectiva. Un exemple d’això són els cabinets de curiositats, espais que, entre els segles XVI i XVIII, reunien objectes extraordinaris provinents de tot el món: restes arqueològiques, fòssils, artefactes exòtics, obres d’art i qualsevol peça que despertés fascinació o misteri. Aquests gabinets van ser el precedent dels museus moderns i van reflectir una manera de comprendre el món basat en la col·lecció i la classificació del saber. Amb el temps, moltes d’aquestes col·leccions van passar a formar part de grans institucions públiques, i així es va anar establint la idea que el patrimoni artístic i cultural havia de ser preservat i accessible per a tothom.

Els museus, lluny de ser mers contenidors d’obres, són espais que narren un discurs, que legitimen unes veus i en silencien d’altres. Quin paper han tingut en la construcció de les identitats culturals? Com han condicionat la manera en què mirem l’art? En aquest sentit, la seva funció ha estat sempre objecte de debat, sobretot quan es tracta de col·leccions que provenen de contextos colonials o d’espolis, qüestions que avui dia interpel·len la manera en què concebem la gestió i restitució del patrimoni. Així mateix, la digitalització i l’accés massiu a la informació han posat en qüestió els models tradicionals de museïtzació, obrint nous camins perquè aquestes institucions puguin dialogar amb el públic d’una manera més oberta i participativa.

El col·leccionisme, per tant, no és només un gest de passió privada, sinó que ha tingut un paper fonamental en la creació de discursos culturals. Quan una peça entra en una col·lecció o en un museu, la seva història es reescriu, es contextualitza i es vincula a un relat més ampli que li dona un nou sentit. En aquest joc de transferències, de seleccions i omissions, s’hi amaga també una política de la memòria, una manera d’entendre què considerem valuós i què releguem a l’oblit.

Amb la seva experiència en història de l’art i museologia, Pilar Vélez Vicente ens convida a aprofundir en aquestes qüestions, obrint un espai de diàleg necessari per entendre com el passat es construeix des del present i quins desafiaments planteja el futur de la preservació i la difusió del patrimoni artístic. Una oportunitat per repensar els museus no només com a institucions que custodien la memòria, sinó també com a espais vius, en constant redefinició, on l’art continua parlant i interpel·lant-nos.

📅 Data: 15 de febrer 2025
📍 Lloc: Espai Guinovart, Agramunt

16 de gen. 2025

LES PROTAGONISTES SILENCIADES DE LA RURALITAT, per Marta Rallo Arnau


MARTA RALLO ARNAU


Marta Rallo Arnau és una antropòloga nascuda a Coscó, un petit nucli del municipi d'Oliola, a la comarca de la Noguera, Catalunya. Després de residir a Coscó fins a l'inici dels seus estudis universitaris, es va traslladar a Barcelona per cursar la carrera d'Antropologia. Durant la seva formació, va observar una manca d'estudis antropològics centrats en les comarques lleidatanes, fet que la va motivar a enfocar la seva recerca en aquesta àrea geogràfica. 

Rallo va realitzar el seu treball final de màster en polítiques socials i acció comunitària, titulat "Les protagonistes silenciades de la ruralitat", on va analitzar la influència del patriarcat en les zones rurals, especialment a la plana de Lleida. En aquest estudi, va introduir el concepte d'"agropatriarcat" per descriure les normes socials que assignen a les dones rols de cuidadores i tasques domèstiques, mentre que els homes assumeixen les activitats productives. 

El juny de 2024, Marta Rallo va ser guardonada amb el 3r Premi Tribuna Atenea, atorgat per la Federació d’Ateneus de Catalunya, pel seu treball d'investigació sobre l'associacionisme cultural ateneista en els micropobles. Aquesta recerca es va basar en la seva experiència personal com a resident en un micropoble i en la seva formació acadèmica, oferint una anàlisi qualitativa del funcionament de l'administració pública en municipis petits. 

A més, Rallo ha participat en xerrades sobre les trajectòries professionals en l'àmbit de l'antropologia, compartint la seva experiència com a professional autònoma i destacant la importància de la formació contínua per a la professionalització del sector. 

Actualment, Marta Rallo continua residint a Coscó, on combina la seva activitat investigadora amb la participació en projectes que busquen millorar la realitat de les dones en entorns rurals. La seva trajectòria destaca per l'enfocament en les dinàmiques de gènere i l'associacionisme en zones rurals, aportant una perspectiva crítica i compromesa amb la transformació social.

Per aprofundir en les seves perspectives i experiències, es pot consultar una entrevista amb Marta Rallo disponible a YouTube.

Les Protagonistes Silenciades de la Ruralitat: Una Reflexió Antropològica sobre el Ponent

La ruralitat ha estat històricament una font inesgotable d’històries i experiències, però, sovint, aquestes narracions han estat dominades per veus masculines. Les dones, encara que són un pilar essencial de les comunitats rurals, han quedat relegades a un segon pla. És aquí on la investigació de l'antropòloga ens convida a reflexionar sobre aquesta invisibilització i a reconèixer el paper fonamental de les dones joves en la nova ruralitat de Ponent.

L'Agropatriarcat: Una Construcció Social Profunda

En el seu estudi, Marta Rallo introdueix el concepte d’agropatriarcat, un terme que descriu la realitat de moltes comunitats rurals on les dones són assignades a tasques de cura i manteniment domèstic, mentre que els homes es dediquen a les activitats productives. Aquest sistema perpetua unes dinàmiques de gènere que limiten les oportunitats i l’autonomia de les dones. La recerca de Rallo posa de manifest que aquestes normes socials no només són injustes, sinó que també contribueixen a l’èxode rural, ja que moltes dones joves decideixen abandonar els pobles en busca d’una vida més lliure i plena en entorns urbans.

La Nova Ruralitat: Una Mirada Transformadora

Malgrat aquest panorama, Rallo identifica una nova ruralitat emergent, protagonitzada per dones que qüestionen i desafien aquestes normes tradicionals. Aquestes joves no només aporten noves perspectives, sinó que també reconfiguren les estructures socials i econòmiques del territori. El paper d’aquestes protagonistes silenciades és vital per entendre com la ruralitat pot transformar-se en un espai més inclusiu, equitatiu i sostenible.

Una Invitació a la Reflexió

Marta Rallo ens ofereix una mirada única sobre el Ponent, on la ruralitat deixa de ser un escenari estancat per convertir-se en un espai de lluita i transformació. La seva recerca ens recorda que les dones rurals són agents de canvi, capaces de remodelar el futur del territori.

Si voleu conèixer més sobre aquest fascinant estudi, no us perdeu la xerrada de Marta Rallo Arnau, que tindrà lloc el 18 de gener de 2025 a les 20:00 h a l’Espai Guinovart d’Agramunt. Una oportunitat per reflexionar i donar visibilitat a aquelles històries que sovint queden silenciades.

Més informació a: garbaicultura.blogspot.com i YouTube - La Garba Cultural.

No deixem que les veus de la ruralitat quedin silenciades. Donem-les-hi el protagonisme que mereixen.