La sento
amb els rius
de lava encesa
baixant pendent
avall.
Inaugurada
amb explosions
dels volcans
actius propers,
a les imatges
d'adicció i drama.
Natura i tragèdia
repetint clàssics.
Fugida.
Emigració.
Canvi.
La montanya
ha parit
terra encesa,
entranyes,
llengües de foc
sobre vida vella,
arrasant,
aspirant
fusionar-se
amb l'oceà.
És passió cega?
És amor?
És càstig antic
escrit?
És la roda de la història?
És la línia recta del futur?
És la nova tardor.
per Jaume Jovell
Agramunt, 22 de setembre de 2021
